Reglament de l'Administració de la Generalitat de Catalunya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els Reglament de l'Administració de la Generalitat de Catalunya són disposicions reglamentàries que s'elaboren en l'àmbit competencial de l'Administració de la Generalitat de Catalunya en funció del que regula llei 26/2010 de 3 d'agost de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.[1] El procediment regulat per als reglaments és aplicable de forma supletòria als reglaments que tenen establert, per una norma amb rang de llei, un procediment d'elaboració específic. Als efectes del que estableix aquest títol, s'entén per disposicions reglamentàries les disposicions de caràcter general amb rang inferior al de llei dictades pel govern de la Generalitat de Catalunya o pels seus consellers dels departaments de l'Administració de la Generalitat que, qualsevol que sigui la matèria de què tractin, i que continguin normes que innovin l'ordenament jurídic. Als efectes del que estableix aquest títol, resten excloses del concepte de disposició reglamentària les instruccions i les circulars o ordres de servei emeses pels òrgans de l'Administració de la Generalitat.[2]

Procediment d'elaboració[modifica | modifica el codi]

El procediment d'elaboració d'un projecte de disposició reglamentària s'inicia per resolució del conseller o consellera del departament competent en la matèria del projecte. Si es tracta de matèries de competència de més d'un departament, la resolució ha d'ésser conjunta o del titular o la titular del Departament de la Presidència. El Govern ha d'establir per decret els supòsits en què la tramitació d'un projecte de disposició reglamentària requereix un acord previ del Govern sobre l'oportunitat de la iniciativa, a proposta del departament o departaments interessats.

Tramitació[modifica | modifica el codi]

La tramitació d'un projecte de disposició reglamentària correspon a la unitat directiva corresponent del departament proposant i, en els casos de tramitació conjunta, a les unitats directives designades pels departaments amb la realització d'un informe per part dels òrgans consultius dins els termini, a manca de previsió expressa, de deu dies. El còmput del termini s'inicia l'endemà del dia en què es rep la sol·licitud i en l'expedient d'elaboració ha de quedar constància de la data d'entrada de la sol·licitud en l'òrgan que ha d'emetre l'informe.

Memòries i informes[modifica | modifica el codi]

Els projectes de disposicions reglamentàries han d'anar acompanyats sempre d'una memòria general, d'una memòria d'avaluació de l'impacte de les mesures proposades, i també dels informes preceptius i els que sol·liciti l'òrgan instructor. La memòria d'avaluació de l'impacte de les mesures proposades ha de tenir el contingut que s'estableixi per reglament. En tot cas, aquesta memòria integra, com a mínim, els informes següents: impacte pressupostari, impacte econòmic i social, impacte normatiu i impacte de gènere. Igualment, els projectes de disposicions reglamentàries s'han de sotmetre a informe jurídic de la unitat departamental corresponent o del Gabinet Jurídic de la Generalitat. Els projectes de disposicions reglamentàries que es dictin per a desplegar les lleis o el dret europeu i llurs modificacions s'han de sotmetre amb caràcter preceptiu al dictamen de la Comissió Jurídica Assessora.

Consulta interdepartamental[modifica | modifica el codi]

Si l'aprovació de la disposició reglamentària correspon al Govern, la iniciativa s'ha de posar en coneixement dels diferents departaments perquè formulin les observacions que estimin convenients, durant un termini no inferior a quinze dies i prèviament, si escau, als tràmits d'audiència i d'informació pública. El tràmit de consulta interdepartamental s'instrumenta per mitjans electrònics.

Audiència[modifica | modifica el codi]

Els projectes de disposició reglamentària que afecten els drets o interessos legítims dels ciutadans se sotmeten al tràmit d'audiència de les persones interessades, i es posa a disposició d'aquestes la documentació preceptiva. Només es pot prescindir del tràmit d'audiència si existeixen raons greus d'interès públic degudament acreditades. L'audiència es realitza directament amb els ciutadans o mitjançant les entitats reconegudes per llei que els agrupen o els representen, si les finalitats d'aquestes tenen una relació directa amb l'objecte de la disposició reglamentària. El tràmit d'audiència es pot instrumentar per qualsevol mitjà que l'instructor o instructora acordi de manera motivada i per un termini no inferior a quinze dies hàbils. Per raons justificades i degudament motivades, el termini es pot reduir fins a un mínim de set dies hàbils. El tràmit d'audiència també es pot instrumentar per mitjans electrònics publicant el text del projecte de disposició reglamentària a la seu electrònica, facilitant una adreça electrònica per a la presentació d'observacions, suggeriments o al·legacions, i indicant la data límit.

Informació pública[modifica | modifica el codi]

Els projectes de disposició reglamentària es poden sotmetre a informació pública per un termini no inferior a quinze dies hàbils, que es pot reduir fins a un mínim de set dies hàbils si raons degudament motivades així ho justifiquen. El tràmit d'informació pública pot coincidir temporalment amb el d'audiència i s'ha de posar a disposició de les persones que ho sol·licitin la documentació preceptiva.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. LLEI 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.
  2. Notícies ICAB