Regne d'Arzawa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Arzawa fou un antic regne d'Anatòlia occidental, la situació exacta del qual es desconeix però el centre als darrers anys era Apasa (Efes). És esmentat en les fonts hittites.

Descobriment, llengua[modifica | modifica el codi]

El regne fou esmentat per primer cop pel noruec J. A. Knudtzon el 1887, quan va descobrir unes cartes del faraó Amenhotep III que eren en un llenguatge desconegut, que es podien llegir (era amb escriptura cuneïforme), però no traduir. En les cartes, i per les lleugeres ressemblances de la llengua amb la família indoeuropea, es va identificar el nom del país. La llengua del país es va dir arzawà i, encara que al país es parlava una llengua luvita, la correspondència es feia en llenguatge knesià, ambdós de la família indoeuropea. Algunes tauletes del mateix llenguatge s'havien trobat abans a Boghazköy (avui Boğazkale), al centre de Turquia, on després es van trobar els arxius hittites i el llenguatge es va considerar pertanyent a l'Imperi hittita, des de llavors anomenat hittita (els hittites deien a la seva llengua nasili).

Altres noms, capital[modifica | modifica el codi]

Es creu que el nom egipci del país era Yereth. Se'l situa normalment a la regió d'Efes, perquè el rei hittita Mursilis II va escriure que el rebel Uhha-Ziti (rei d'Arzawa) tenia per seu Apalas, que és fonèticament semblant a Efes (Efesos), però que podria ser també Zippasla, la futura Sipilos, a l'est de Magnèsia del Sipilos.

Nom regional[modifica | modifica el codi]

Els hittites, inicialment, anomenaven Arzawa tota la regió d'Anatòlia occidental. En aquesta regió, els diversos poders s'aliaven de vegades contra els hittites o es feien la guerra entre ells. És possible que ja s'anomenés Arzawa un dels poders regionals. Una gran confederació arzawana fou la d'Assuwa (d'on prové el nom d'Àsia). De les restes d'aquesta, va sorgir probablement el primer Regne d'Arzawa conegut. El regne encapçalava ocasionalment una hegemonia regional de la qual el mateix regne només n'era una part i la resta n'eren aliats.

Religió[modifica | modifica el codi]

Se sap molt poc del regne. Adoraven el déu de les tempestes (Teshub en hurrita i després Zeus en grec), al qual anomenaven Tarhun o Tarhunta. Un altre déu fou Uhha.

Història[modifica | modifica el codi]

Els primers cent anys[modifica | modifica el codi]

Inicialment, era el nom que els hittites donaven a les terres d'Occident, i de les quals Arzawa només era un dels membres.

De la seva historia, es coneix una guerra dita d'Asuwa o Assuwa, nom que podria ser una confederació aixecada contra els hittites, vers el 1450 aC, moment en què Arzawa no apareix entre els rebels, però el 1430 aC ja s'esmenta per primer cop el regne i sembla que s'hauria fundat sobre les restes d'Assuwa. Va signar un tractat amb Tudhalias II vers el 1410 aC quan era governada per Kupanta-Kurunta.

Un dèspota local de Zippasla (Frígia), Madduwattas (Madiates?), va lluitar a Lukka (Lícia) contra un home vingut d'Ahhiya (Acaia) de nom Attarisiyas, però fou derrotat i Madduwattas es va refugiar a territori hittita; els hittites el van restaurar com a sobirà a la regió de Zippasla, però amb la condició que havia d'usar el país com a base contra Arzawa. Madduwattas ho va fer, però fou derrotat per Kupanta-Kurunta d'Arzawa, que va ocupar Zippasla, i Madduwatas va haver de fugir altre cop al Regne hittita. El rei hittita va haver d'acudir a socórrer el seu vassall, va derrotar Arzawa i va restaurar Madduwattas. Attarisiyas el va tornar a atacar i el rei va fugir per tercer cop a territori hittita; els hittites van enviar un altre exèrcit que va expulsar Attarisiyas i va restar al país.

Més tard, Dalawa (la lícia Tlawa, nom clàssic: Tlos) i Hunduwa es van revoltar. Madduwattas va suggerir que l'exèrcit hittita (dirigit per Kisbapili) atacara Hunduwa i ell mateix Dalawa. En realitat, Madduwattas es va aliar amb Dalawa i amb la seva ajuda va fer caure Kisbapili en un parany i va exterminar l'exèrcit hittita. Llavors, fou independent i es va casar amb la filla del rei d'Arzawa (d'altres interpreten que la seva filla es va casar amb el rei d'Arzawa). No va tardar a apoderar-se d'aquest regne.

Tudhaliya, el rei hittita li va ordenar d'aixafar la revolta d'Hapalla (Psídia), i ho va fer, però va forçar Hapalla a oferir-li lleialtat a ell mateix. Després, va incorporar Pitasa o Pitassa al seu regne (Pitassa era prop dels dominis hittites). Més tard, en temps del rei hittita Arnuwandas I, Madduwattas es va aliar amb Attarisiyas i va envair Alasiya (Xipre), i dominà tota l'Àsia Menor occidental. El rei hittita va exigir el lliurament de l'illa i no se sap què va passar perquè les fonts deixen de parlar-ne, però més tard Alashiya apareix en mans dels hittites.

Expansió[modifica | modifica el codi]

Abans del 1350 aC el va succeir Tarhunta-Radu. Llavors, les fronteres del regne eren Tuwanuwa (Tyana, a uns 170 km al sud d'Hattusas) i Uda (no identificada) i va tenir contactes diplomàtics amb Amenhotep III d'Egipte, al qual va demanar una filla en matrimoni, però probablement no li fou concedida. Zippasla va desaparèixer de la història d'Arzawa, i sembla que el centre del poder es va desplaçar cap a Apasa (Efes).

Tudhalias III va conquerir Sallapa, que pertanyia a Arzawa i va conquerir la "Terra Baixa hittita" i després va reocupar Tuwanuwa. En aquest moment, sembla que hi era rei Anzapahhadu, que va derrotar a un exèrcit hittita dirigit per Himuili, i vers la meitat del segle XIV aC va atacar Anisa i una altra ciutat el nom de la qual no s'ha conservat (acaba en ...isa).

Vassallatge hittita i independència[modifica | modifica el codi]

El rei fou respost per Subiluliuma I, nou rei hittita, marxant a la zona i destruint l'exèrcit arzawà i, a més, va destruir sis bandes enemigues (kashkes o arzawanes?) a Huwana i set més a les ciutats de Ni... i Sapparanda. Una altra invasió arzawana de terres hittites va tenir lloc per la mateixa època a Tupaziya i a la zona del mont Ammuna, on un cap anomenat Anna, que donava suport a Arzawa, va atacar la zona i, després de saquejar Tupaziya, va passar per un llac el nom del qual no s'ha conservat i va arribar fins a Tuwanuwa, que també va atacar. Mentre atacava, Subiluliuma I va ocupar i destruir Nahuriya, Sapparanda i una altra ciutat de la qual no es conserva el nom, i va anar a descansar a Tiwanzana. Allí, amb només sis carros i alguns soldats, fou casualment sorprès per un contingent arzawà que fou derrotat i els arzawans van haver de fugir a la muntanya abandonant el botí. Llavors, el rei es va dirigir a Tuwanuwa, on la resta de l'exèrcit se li va unir; el text no està sencer, però sembla que va poder derrotar Anna i als seus aliats arzawans. Subiluliuma va enviar el governador Hanuttis a reconquerir Hapalla, cosa que aquest va aconseguir.

Algun temps després (vers 1340 aC), Anzapahhaddu, el probable rei d'Arzawa, es va apoderar d'algunes ciutats hittites. Subiluliuma I li va escriure i li va exigir el retorn de la zona ocupada, però Anzapahhaddu el va ignorar; va esclatar la guerra. El rei hittita va derrotar Anzapahhaddu i va col·locar en el tron d'Arzawa Uhha-Ziti. Mursilis II, fill de Subiluliuma, diu que van caler 20 anys a Tudhaliya III i Subiluliuma per a conquerir Arzawa.

Uns anys després, Uhhaziti o Uhha-Ziti, mentre el rei hittita feia campanya a Síria, es va independitzar.

Al segle XIV aC, el Regne d'Arzawa tenia al nord: el regne del riu Seha, que apareix sota reis independents; a l'est, el Regne de Mira i el Regne d'Hapalla; i al sud Millawanda (Milet) i els país de l'Ahhiyawa.

Guerra i fi del Regne d'Arzawa[modifica | modifica el codi]

Mursilis II va iniciar el seu regnat combatent els Kashka (a la Còlquida) i el Regne de Palhuissa, que va restar pacificat al segon any de regnat; a la primavera següent, va anar des d'Ankuwa cap a Attarimma, Huwarsanassa i Suruda, els reis dels quals van fugir a Arzawa. Mursilis en va demanar el lliurament, però Uhha-Ziti s'hi va negar i el va ofendre dient-li "xicot". Mursilis va anar a Palhuissa per reunir un exèrcit. La campanya està ben documentada als annals: va envair Arzawa i, al mont Lawasa, poc abans del riu Sehiriya, va veure un llamp (un meteor probablement) que marcava direcció nord cap a Apasas. A Sallapa, Mursilis va ajuntar les seves forces amb les de son germà Sarri-Kusuh, al qual el seu pare havia fet rei de Kargamis (Karkemish, a Síria). A Aura, Maskhuiluwas de Mira-Kuwaliya va informar que el llamp havia caigut al palau i havia ferit Uhha-Ziti al genoll i l'havia deixat incapacitat. El rei d'Arzawa no es va recuperar prou, però aliat al rei d'Ahhiyuwa va enviar el seu fill, Piyama-Kurunta, a atacar Maskhuiluwas de Mira, i possiblement va destruir Impa, però Maskhuiluwas el va rebutjar.

Maskhuiluwas va restar a Hapanuwa, la seva capital, i va ser fidel aliat d'Hatti. Mursil va enviar Gullas i Malazitis a saquejar la ciutat de Milawata (Milet) aliadad'Ahhiyawa. Amb el pare encara incapacitat per caminar, Piyama-Kurunta va presentar batalla a Walma, a la regió del riu Astarpa, i fou derrotat. Uhha-Ziti va fugir probablement a les illes. Els habitants antihittites d'Hursanassan, Surudan, i Attarimman i de tot Arzawa van fugir a les muntanyes Arinnandas i a la ciutat de Puranda.

Mursilis i Sarri-Kusuh van assetjar les muntanyes on aviat els refugiats, a causa de la gana, es van rendir; però Puranda va resistir el setge[1] i la ciutat no va voler lliurar els refugiats. Mursil era acampat al riu Astarpa quan va saber que Uhha-Ziti havia mort. Un altre fill del rei d'Arzawa, de nom Tapalazunaulis o Tapalazunawali, va tornar de les illes i va assolir el comandament a Puranda. Mursilis va marxar des d'Astarpa, va derrotar Tapalazunaulis en una sortida de la ciutat i el va fer entrar altra vegada i en va iniciar l'assalt. Tapalazunaulis va perdre el gust per la guerra i va fugir amb la seva família i alguns fidels. Mursilis va poder capturar la família i fidels, però Tapalazunawali es va poder escapar a Ahhiyawa; sense líder, Purandas va caure ràpid. Llavors, Piyama-Kurunta, que devia ser a les illes, va veure la seva causa perduda, i juntament amb el rei d'Ahhiyawa va demanar la pau. Mursilis va exigir el lliurament de Tapalazunawali, al qual va deportar a Hattusa.

Els regnes de la regió d'Arzawa[modifica | modifica el codi]

Mursil va avançar, llavors, pel riu Seha, on el rei de la regió, Manapa-Tarhunta, va rebre el sobirà solemnement. Mursilis sabia que l'havia traït, però finalment, per les súpliques de la mare del rei de Seha, el va perdonar i li va confirmar les terres del riu i Appawiya. Llavors, Mursilis va anar a Mira, on va establir guarnicions (entre les quals, a Impa), aparentment per agrair a Maskhuiluwas la seva ajuda contra Arzawa. També va establir una guarnició a Hapanuwa i va unir els dominis de Maskhuiluwas, la terra de Kuwaliya, amb la seva terra original, Mira, que fou separada d'Hapalla, que la tenia darrerament (vegeu Mira). Hapalla fou concedida a un tal Targasnallis. Els petits reis de Mira, Hapalla i el riu Seha van signar un tractat reconeixent el Regne hittita com a sobirà al mateix temps que es reconeixia la seva llibertat.

Maskhuiluwas i la seva dona Muwatti (germana de Mursilis) no van tenir fills i van demanar a Mursil de reconèixer com a successor el nebot (adoptat com a fill) Kupanta-Kurunta.

Un rei a qui les tauletes esmenten com a E.gal.pap (els dos punts són per dues lletres que manquen) es va revoltar a l'oest d'Hatti durant deu anys, segurament recollint el descontentament dels arzawans. Maskhuiluwas va complir de moment la seva paraula i va ser al costat del rei hittita, però més tard, ja cansat de la seva tutela, es va unir al rebel i va incitar a la rebel·lió de Pitassa. Mursilis va tornar a anar a Sallapa i, quan va amenaçar Maskhuiluwas, aquest va fugir a Masa mentre el seu Regne de Mira i Kuwaliya es va rendir. Mursilis va envair Masa, i hi causà molts danys, i davant les amenaces a Masa, el rei rebel fou capturat per la gent del país i obligat a rendir-se i fou enviat a Hattusas i nomenat sacerdot governant d'una ciutat sagrada; al seu lloc, Mursil va instal·lar Kupanta-Kurunta. Se suposa que E.gal.pap fou derrotat poc després.

Muwatallis II, successor de Mursil, no confiava prou en la gent d'Arzawa segons Alexandros de Wiluja o Wilusa. En aquest temps, encara Manapa-Kurunta i Ura-Hattusa regnaven al riu Seha i Hapalla i Kupanta-Kurunta a Mira; aquest darrer era considerat membre de la família reial, ja que la seva mare (adoptiva) era princesa (germana de Mursil). Però, hi va confiar suficient per unir els contingents del país als propis contra els egipcis, i van participar en la Batalla de Cadeix al riu Orontes (1293 aC), segons va deixar escrit Ramsès II.

Urhi-Teshub va arribar al tron hittita sota el nom de Mursilis III, i immediatament va deposar alguns dels governadors dels antics estats d'Arzawa i va establir el govern directe, i va anar a la zona per consolidar el seu poder. En la seva absència, es va produir una rebel·lió i així el centre i base del poder de Mursilis III fou Arzawa. Llavors governava el riu Seha, Manapa-Tarhunta II, Walmu a Wilusa, i Piyama-Radu també per la zona. La regió fou un ferm baluard hittita fins a l'atac dels pobles del mar vers el 1200 aC, que van atacar la regió, que es va despoblar i fou abandonada pels hittites.

Llista de reis[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]