Regne de Bonny

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Regne de Bonny
Bandera
Segle XIV – actualment rol cerimonial
Ubicació de
Informació
Capital Bonny
Idioma oficial Ibani
Història
Establiment Segle XIV
Forma de govern Monarquia
President
Edward Asimi William
Dappa Pepple III
Modifica dades a Wikidata

El regne de Bonny (localment Okolama o Okolo-Ama) és un estat tradicional de Nigèria que té la seu a la ciutat de Bonny, a l'estat de Rivers. Es va fundar al segle XIV. Va esdevenir un port molt important del comerç d'esclaus atlàntic i posteriorment fou un port exportador de productes d'oli de palma. Durant el segle XIX els britànics es van veure involucrats en els afers interns del regne i el 1886 van passar a controlar-lo amb un tractat de protectorat. Avui en dia, el rei de Bonny manté un rol cerimonial important sobre els membres del grup ètnic dels bonnys.

Història[modifica]

Primers temps[modifica]

El regne de Bonny o regne ubani és un estat que es va fundar al segle XIV. L'actual nom de regne de "Bonny" és una distorsió del seu nom original.[1] Segons la tradició, l'illa en la qual avui en dia hi ha la ciutat de Bonny estava plena de numenius i els primers colonitzadors humans la van anomenar 'okoloma, que significa ciutat de numenius. A nivell local encara s'utilitza aquest nom avui en dia.[2]

El rei (que té el títol d'"Amanyanabo") és de la dinastia Pepple. Al segle XV el regne va adquirir molta importància, ja que els portuguesos hi van arribar i van començar a organitzar el comerç d'esclaus atlàntic. Bonny fou un dels ports lliures més importants de la Costa dels esclaus. Posteriorment, els holandesos i els britànics van prendre el control del comerç d'esclaus de la regió i aquests últims van canviar de nom el port a "Bonny". El 1807, quan els britànics van abolir l'esclavitud el port va començar a ser important per l'exportació de productes de l'oli de palma, d'ivori i pebre de guinea.[1]

Augment de la influència britànica[modifica]

Canoa reial del rei de Bonny, 1890

El 1830 va ascendir al tron el rei William Dappa Pepple I.[3] Aquest fou molt incompetent. El 1954 els britànics van deposar el rei.[1] Al seu lloc va esdevenir rei Dapu Fubara II Pepple ("Dappo") però va morir al 13 d'agost del 1855.[3]

J.W.B. Lynslager, Cònsol britànic del Golf de Biafra va signar un document l'11 de setembre del 1855 en el que els caps Anne Pepple, Ada Allison, el Capità Hart i Manilla Pepple fossin regents i que havien de consultar amb Bannego i Oko Jumbo.[4] Oko Jumbo va esdevenir el líder per sobre de la Manilla Pepple i el governador real del reialme i va començar una lluita amb la casa de l'Annie Pepple que estava liderada pel cap anomenat Jubo Jubogha.[4]

Els britànics van restablir el regnat de William Dappa Pepple I el 1861 i el regne va romandre pacífic durant els propers cinc anys fins a la seva mort. El seu fill, Gorge Oruigbiji Pepple, que havia estat educat a Anglaterra, el va succeir.[5] Llavors va tornar a sorgir les tensions entre le scases Manilla i Annie Pepple. El 1869 hi va haver una confrontació important entre les dues faccions que va provocar la fundació d'un nou estat a Opobo.[6]

Anteriorment, el regne de Bonny havia tingut bones relacions amb el regne de Kalabari, un estat que es dedicava al comerç que hi havia als rius Imo i Nova Calabar. Amb la pèrdua de la comercial Opobo, Bonny va començar a pressionar riu amunt en zones que estaven controlades per Kalabari i això va causar nous conflictes armats. Bonny va restar aliat del regne de Nembe i el regne d'Okrika, mentre que Opobo fou aliat de Kalabari.

El 1873 i el 1882 el cònsol britànic va intervenir i va forçar que els regnes bel·ligerants fessin acords.[7]

Protectorat anglès i història posterior[modifica]

Durant l'època del protectorat el poder de Bonny es va deteriorar. El 14 de desembre del 1883 fou deposat el rei George.[1] L'any següent, Oko Jumbo i altres caps de Bonny foren deposats. Un fill seu, Herbert Jumbo, que havia estat educat a Anglaterra es va situar sota la protecció del cònsol anglès.[6]

Al febrer del 1886 es va signar el tractat de protectorat entre Bonny i l'Imperi Britànic i se li va tornar el títol de rei George Pepple. Oko Jumbo fou degradat, però posteriorment va passar a ser un polític local.[5]

El rei George va morir a l'octubre del 1888 i fou succeït per una sèrie de regents i caps de consells abans que Edward Asimini William Dappa Pepple III (Perekule XI) va prendre el tron el 1996.[3]

Reis[modifica]

Durant el regne independent[modifica]

Aquests foren els últims reis independents d'Okoloma:[3]

Inici Final Rei
1759 1760 Awusa "King Halliday"
1760 Perekule I "Captain Pepple"
1792 Fubara I Agbaa Pepple
1792 1828 Opubo Fubara Pepple
1828 1830 Bere-ibibo Pepple
1830 23 de gener de 1854 Dappa Perekule (1st time) (installed Jan 1837)
23 de gener de 1854 13 d'agost de 1855 Dapu Fubara II Pepple "King Dappo" (d. 1855)
11 de setembre de 1855 18 d'agost de 1861 Regency
18 d'agost de 1861 30 de setembre de 1866 William Dappa Pepple I (Dappa Perekule) (2a vegada)
30 de setembre de 1866 14 de desembre de 1883 George Oruigbiji Pepple I

Durant el Protectorat britànic i la Federació Nigeriana[modifica]

Reis durant el Protectorat i la Nigèria Independent:[3]

Inici Fi Rei
22 gen 1887 31 Oct 1888 George Oruigbiji Pepple I (2a vegada)
31 Oct 1888 28 Feb 1892 Waribo (Regent)
1892 1923 Ate (Regent)
1932 14 Feb 1932 Claude Sodienye (Regent, d. 1952)
14 Feb 1932 1937 Secondus George Pepple II (d. 1939)
1937 1952 Claude Sodienye -Regent (2a vegada)
1952 27 Dec 1957 Francis D. Banigo (Regent)
27 Dec 1957 1970 Eugene William Dappa Pepple II
1970 1978 Regència
1978 1993 Opuada Pepple
1993 1996 Chiefs Council
1996 Edward Asimini William Dappa Pepple III (Perekule XI)

Etnologia i llengua[modifica]

Stock keyring.svg Llegiu l'article principal sobre bonnys.

Stock keyring.svg Llegiu l'article principal sobre ibani.

Els bonnys són els membres del grup ètnic del regne de Bonny. Parlen ibani.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Cliff Pereira & Simon McKeon. «BLACK AND ASIAN PEOPLE IN VICTORIAN BEXLEY. GEORGE PEPPLE». Bexley Council. [Consulta: 15 octubre 2010].
  2. Kenneth Onwuka Dike. Trade and politics in the Niger Delta, 1830–1885: an introduction to the economic and political history of Nigeria. Clarendon Press, 1959, p. 24. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Traditional States of Nigeria». World Statesmen. [Consulta: 5 setembre 2010].
  4. 4,0 4,1 Great Britain. Foreign Office. British and foreign state papers, Volume 47. H.M.S.O., 1866, p. 548 [Consulta: 14 octubre 2010]. 
  5. 5,0 5,1 G. O. M. Tasie. Christian missionary enterprise in the Niger Delta 1864–1918. BRILL, 1978, p. 108. ISBN 90-04-05243-7 [Consulta: 14 octubre 2010]. 
  6. 6,0 6,1 S.J.S Cookey. King Jaja of the Niger Delta: His Life and Times 1821 – 1891. UGR publishing, 2005, p. 117ff. ISBN 0-9549138-0-9 [Consulta: 14 octubre 2010]. 
  7. G. I. Jones. The trading states of the oil rivers: a study of political development in Eastern Nigeria. James Currey Publishers, 2001, p. 15ff. ISBN 0-85255-918-6. 


Coord.: 4° 26′ 00″ N, 7° 10′ 00″ E / 4.43333333°N,7.16666667°E / 4.43333333; 7.16666667