Regne de Gwent

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Gwent
Període independent (?-942)
Període Morgannwg (942-1063)
Període restabliment (1063-1081)
Roman SPQR banner.svg
segle V – segle XI Arms of William the Conqueror (1066-1087).svg
Ubicació de {{{common_name}}}Regnes gal·lesos medievals
Informació
Capital Caerleon
Caerwent
Idioma oficial gal·lès antic
Religió cristianisme cèltic
Període històric
edat mitjana
Establiment segle V
Dissolució segle XI
Forma de govern monarquia
rei
 • rei de Gwent (480-490): Iddon ap
 • rei de Morgannwg (942-955): Morgan ab Owain
 • rei de Gwent (1063-1081): Caradog ap Gruffudd
Modifica dades a Wikidata

Gwent va ser un petit reialme que va existir en el període posterior a la retirada dels romans de l'illa de la Gran Bretanya, i que estava situat al sud-est de l'actual Gal·les, entre els rius Wye i Usk. La seva gent eren d'ètnia celta. Durant la seva existència van haver tres períodes: un d'independent (?-942), un segon unit al regne de Glywysing durant el qual el país es va anomenar Morgannwg i un darrer en què va tornar a ser independent (1063-1081) fins que va acabar formant part d'Anglaterra.

Establiment[modifica | modifica el codi]

Aquest territori va estar poblat des del paleolític. S'han trobat restes arqueològiques del mesolític a Goldcliff i també de creixent activitat durant els períodes de l'edat del bronze i l'edat del ferro.[1]

Gwent es va establir com a reialme després que els romans abandonessin Britània. Els seus habitants van ser descendents dels silurs.[2] El nom ve de la capital de la tribu dels silurs Venta Silurum, que potser volia dir «mercat dels silurs», que després anomenaven Guenta i més endavant, pel fet d'estar fortificada, es va dir Caerwent («el burg de Venta»).[3] A diferència d'altres territoris gal·lesos, els habitants de Caerwent i de Caerleon van mantenir en ús les muralles defensives que s'havien construït en època romana.[4]

Període independent[modifica | modifica el codi]

El reialme original ocupava el territori entre el riu Usk, el Wye i l'estuari del Severn .[5] Cap al nord tocava amb els territoris anomenats Ewyas i Ergyng (després dits "Archenfield"). Segons diu una antiga genealogia gal·lesa, el fundador del regne va ser Caradoc Freichfras, que basada en textos de Tàcit tenia avantpassats hispànics.[6] El centre o capital era Caerwent, que ja va ser centre administratiu romà, o potser Caerleon, que va ser una important base militar romana. Del segle V en endavant uns sants gal·lesos van cristianitzar el país: Dubricius, Tatheus i Cadoc.[7] Segons conta la tradició, vers el segle VI, Caradoc va traslladar la cort de Caerwent a Portskewett (edificació que potser estava en la rodalia del barri de Sudbrook).[8] Algunes llegendes diuen que Gwent va ser fundat per Erb, que potser fos un descendent de Caradoc, que sembla que va ser un governant de l'est d'Ergyng, a les Black Mountains, el qual va guanyar el control sobre una àrea més àmplia cap al sud.[9]

Mort de Teudric el Màrtir.

Un monarca posterior va ser el rei cristià Tewdrig, que va morir de les ferides lluitant per defensar el país d'una invasió dels saxons pagans i per això e van considerar màrtir. Es creu que el rei pagà va ser Ceolwulf de Wessex, però no s'sha pogut demostrar.Turner El seu fill, Meurig potser va ser el responsable mitjançant matrimoni de la unió amb Glywysing, el regne veí de l'oest, al segle VII.[10] Alguns creuen que el fill de Meurig, anomenat Athrwys, va donar peu a la llegenda artúrica.

Durant algun període en el segle VIII, Gwent i Glywysing van formar un sol reialme. En aquesta època Gwent s'estenia cap a l'est del riu Wye fins a l'àrea anomenada Cantref Coch, que després es diria bosc de Dean. Posteriorment la fontera est quedaria establerta pel riu Wye, potser determinada per Mèrcia durant el regnat d'Offa a finals del segle VIII i amb més certesa per Etelstan, rei d'Anglaterra el 927. L'àrea oest al voltant del riu Usk s'anomenava Gwynllŵg o Glywysing, que era el reialme veí.[11]

Unió amb Glywysing: Morgannwg[modifica | modifica el codi]

El 931, Morgan ab Owain de Gwent, després conegut pel sobrenom de Morgan Hen (Morgan el vell), va ser un dels governants gal·lesos que es va sotmetre voluntàriament a Etelstan, rei dels anglosaxons, i el va servir a la seva cort de Hereford.[12] Tanmateix, Gwent no va perdre la seva identitat pròpia. Vers l'any 942, Gwent i Glywysing es van unir temporalment sota el nom de Morgannŵg, que vol dir «la costa de Morgan», en honor a Morgan Hen, però a la mort d'aquest es van tornar a separar.[13] El 1034 Canut II de Dinamarca va envair Gwent.[14]

Destrucció[modifica | modifica el codi]

L'existència de Gwent com a reialme independent va acabar quan Gruffydd ap Llywelyn, príncep de Gwynedd, va conquerir l'àrea de Morgannŵg el 1055, i va esdevenir governant de tot Gal·les.[15] Uns anys després, el 1063, Caradog ap Gruffudd va tornar a establir el regne independent de Gwent.[16] El 1065 el comte Harold de Hereford, va envair el país per tal de muntar una base a Portskewett, però va ser devastada per Caradog, i Harold –que llavors s'havia fet coronar com a rei d'Anlaterra— va morir a la batalla de Hastings l'any següent.[17]

L'any 1067 la conquesta normanda es va estendre cap a l'oest de la Gran Bretanya i l'àrea de domini de Caradog es va traslladar també cap a l'oest, reduïda a Deheubarth, territori que va mantenir fins a la seva mort el 1081. Per aquell temps la major part de Gwent ja estava fermament sota control normand,[18] encara que la població va continuar rebel·lant-se in intermitentment fins al 1217, quan William Marshal va enviar tropes per prendre possessió del castell de Caerleon.[19]

Els normands es van repartir la zona, afegides a les àrees que ja controlaven més enllà del riu Usk. Les noves divisions administratives es van dir marques gal·leses i van ser les següents: Abergavenny, Caerleon, Monmouth, Striguil (Chepstow) i Usk. S'Hi van construir castells de pedra, alguns substituint els antics castells de mota que eren de fusta. La densitat de castells per quilòmetre quadrat és de la més alta en tota l'illa de la Gran Bretanya i en la resta de les marques gal·leses, fet que demostra la gran resistència de la població a ser dominats. A Monmouth se'n conserva un amb 25 portes d'accés, únic en el seu estil.[20]

Després de la desaparició[modifica | modifica el codi]

Després de l'extinció del regne el nom es va conservar en el nom de la geografia. Hi ha una cadena de muntanyes boscoses que en gal·lès es diu Coed Gwent i en anglès Wentwood; aquestes muntanyes separen dues regions geogràfiques anomenades Gwent Uwch-coed i Gwent Is-coed, les dues regions formen una àrea anomenada en angles Wentland o Gwentland.[21]

El nom també es conserva formant part de l'administració política. Des del segle XIX es feia servir la paraula Gwent en la literatura del romanticisme per referir-se a Monmouthshire. Amb la reforma administrativa del 1974/5, es van crear noves àrees administratives o comtats, dins de Gal·les, que van prendre el nom dels antics regnes medievals, una d'elles, Gwent. Aquesta va deixar d'existir el 1996, any en què es va descentralitzar i va ser substituïda per les següents autoritats de govern local: Newport, Blaenau Gwent, Torfaen, Caerphilly i Monmouthshire. El nom encara del comtat encara es fa servir per qüestions ceerimonials i en el nom d'alguns departaments i organismes com ara: Gwent Police, Royal Gwent Hospital, Coleg Gwent (col·legi de secundària), Newport Gwent Dragons (equip de rugbi).

Llista de reis de Gwent[modifica | modifica el codi]

Amb seu a Caerwent
  • Ynyr fill de Dyfnwal, fill d'Ednyfed, fill d'Anwn i la seva esposa St Madrun ferch Gwerthefyr
  • Iddon fill de Ynyr (480 - 490)
  • Caradog (Strongarm) fill de Ynyr
  • Meurig ap Caradog i la seva esposa Dyfwn ferch Glywys
  • Erbic ap Meurig ?
Amb seu a Caerleon
Primera unió de Gwent i Glywising. Submissió voluntària a Anglaterra.
  • Morgan el Vell (Morgan Hen o Morgan ab Owain o Morgan Hen Fawr) (940/943–955)
Gwent i Glywysing es tornen a separar
Segona unió amb Glywysing
Senyoriu de Glamorgan
  • Owain ap Caradog (1081-1113/1116)

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Macsen Wledig és el nom en gal·lès de l'emperador romà Magne Màxim.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Children; Nash, 1996, p. 95—98.
  2. Rees, 1960, p. 94.
  3. Steve Clarke i altres. «Southeast Wales – Early Medieval». Research Framework for the Archaeology of Wales, 22-12-2003. [Consulta: 17 juliol 2017].
  4. «Caerwent walls». Gatehouse. [Consulta: 17 juliol 2017].
  5. Rees, 1960, p. 90.
  6. Nicholas, 1872.
  7. Griffiths, 2004, p. 279.
  8. Griffiths, 2004, p. 282.
  9. Barber, 2016, p. 61.
  10. Barber; Pinkitt, 1997, p. 313.
  11. Snell, 1926, p. 123.
  12. Rees, 1936, p. 3.
  13. Jones, 2012, p. 180.
  14. Coxe, 1904, p. 6.
  15. Middleton, 2015, p. 751.
  16. Davies, 1987, p. 59.
  17. Brady, 2017, p. 122.
  18. Davies, 1987, p. 62.
  19. Price, 2010, p. 677.
  20. Newman, 2000, p. 15.
  21. Edmund Gibson. «Montmouthshire Candem's Britania». Caerleon Net. [Consulta: 17 juliol 2017].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Barber, C. King Arthur: The Mystery Unravelled. Pen and Sword, 2016. 
  • Barber, C; Pykitt, D. Journey to Avalon. Weiser Books, 1997. 
  • Brady, Lindy. Writing the Welsh Borderlands in Anglo-Saxon England. Oxford University Press, 2017. 
  • Children, George; Nash, George. A Guide To Prehistoric Sites In Monmouthshire. Logaston Press, 1996. ISBN 1-873827-49-0. 
  • Coxe, William. A Historical Tour Through Monmouthshire. Davies and Company, 1904. 
  • Davies, R R. The Age of Conquest: Wales 1063-1415. Oxford University Press, 1987. 
  • Howell, Raymond. A History of Gwent, 1988. ISBN 0-86383-338-1. 
  • Griffiths, Ralph A; Hopkins, Tony; Howell, Ray. The Gwent County History Volume 2: The Age of the Marcher Lords, c.1070-1536. University of Wales Press, 2008. ISBN 978-0-7083-2072-3. 
  • Griffiths, Ralph A. The Gwent County History: Gwent in prehistory and early history. University of Wales Press, 2004. 
  • Jones, P A. The British Isles: A Trivia Gazetteer. Summersdale Publishers, 2012. 
  • Middleton, John. World Monarchies and Dynasties. Routledge, 2015. 
  • Newman, John. Gwent/Monmouthshire. Yale University Press, 2000. 
  • Nicholas, Thomas. Annals and antiquities of the counties and county families of Wales, Volum 2. Longmans, Green, Reader, 1872. 
  • Price, H. The Acts of Welsh Rulers: 1120-1283. University of Wales Press, 2010. 
  • Rees, J F. The Cardiff Region: A Survey. University of Wales Press, 1960. 
  • Rees, J F. Glamorgan County History. Volum 3. Lewis printers limited, 1936. 
  • Snell, F J. King Arthur's Country. J.M. Dent & sons Limited, 1926. 
  • Turner, Sharon. The History of the Anglo-Saxons, I. Longman, Brown, Green, and Longmans, 1799.