Regne de Kent

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióRegne de Kent
Kingdom of Kent.svg
Localització del Regne de Kent a l'actual Anglaterra.
Dades base
Tipus entitat regne
Religió Mitologia anglosaxona
Història
Dissolució 871

Modifica dades a Wikidata

El Regne de Kent (Cantaware Rīce en anglès antic i Regnum Cantuariorum en llatí) fou un regne medieval en els territoris del sud-est de la Gran Bretanya. Va ser fundat al segle V pel poble germànic dels juts, que van arribar a Britània després que els romans es retiressin de les illes. Fou un dels set regnes tradicionals anglosaxons coneguts com a l'Heptarquia anglosaxona, però a partir del segle VIII va perdre la seva independència en passar a ser vassall del Regne de Mèrcia i més tard del Regne de Wessex, A partir del segle X va passar a ser part del Regne d'Anglaterra, creat sota el lideratge de Wessex. El nom es conserva actualment pel comtat anglès de Kent.

Origen[modifica | modifica el codi]

Les primeres referències que es tenen d'aquest territori corresponen als escrits en grec de Píteas, repetits més tard pels historiadors Estrabó i Diodor de Sicília. En aquests fragments, "Kantion" és descrit com una de les tres cantonades de Britània, essent la més propera a la Gàl·lia i la Germània. Juli Cèsar va invadir la regió el 55 i el 54 aC, però no va poder retenir el territori malgrat les victòries aconseguides i va retornar a la Gàl·lia sense haver consolidat cap conquesta. Cèsar dóna detalls de Cingetorix, Carvilius, Taximagulus i Segovax, tots ells reis de Cantium durant el mateix any 54 aC, suggerint que el territori estava dividit en diverses tribus. Altres reis posteriors del mateix territori foren Dubnovellaunus, Vosenos, Eppillus i Adminius.

Els Romans conqueriren aquesta part de Britània l'any 43, quan Kent estava totalment sota el control dels Catuvellaunes, avançant des de la costa terra endins fin la capital Colchester (Camulodunum). Les tribus de Kent foren agrupades sota una sola ciutadania coneguda com els Cantiaci, o gent de Kent, i la seva capital es trobava a Durovernum, actual Canterbury.

Amb la caiguda de l'Imperi Roma i la retirada de les darreres legions, diverses naus arribaren a la costa de Kent amb un nombre indeterminat de guerrers Juts, liderats per Hengist i Horsa. Els locals els van oferir diners a canvi del seu suport en les contínues batalles contra els Pictes i escocesos. També els hi van donar l'Illa de Thanet en perpetuïtat com a base d'operacions. Els Juts liderats per Hengist derrotaren els enemics dels Britons i desenvoluparen molt bones relacions amb els seus hostes fins a l'extrem que la filla d'Hengist, Rowena, es va casar amb el rei dels Britons Vortigern a canvi del control del Regne de Kent. D'altra banda, els germànics esdevenien més i més nombrosos i el seu poder es va anar incrementant fins que l'enfrontament amb els Britons fou inevitable. El príncep Vortimer es va rebel·lar contra el seu pare Vortigern per enfrontar-se als invasors en diverses ocasions i amb diversa sort fins que fou enverinat i mort per Rowena, filla d'Hengist.

Kent va quedar en poder dels germànics i el llinatge d'Hengist es va establir en el poder.

Període històric[modifica | modifica el codi]

597–785[modifica | modifica el codi]

El primer fet constatable referent al Regne de Kent és l'arribada d'Agustí de Canterbury amb 40 monjos, el 597. En aquells temps el regne de Kent havia assolit el seu grau d'hegemonia més alt sota el regnat de Etelbert de Kent a principis del segle VII. Ethelberht fou el primer rei anglosaxó en convertir-se al cristianisme, així com el primer a introduir un codi de lleis escrites. Després de la seva mort, el poder de Kent va començar a declinar i el 686 Kent fou conquerit per Caedwalla de Wessex, Aquesta conquesta fou seguida per un període de revoltes i guerres civils sense treva, fins al regnat de Wihtred que va ser capaç de pacificar el territori, però a la mort de Wihtred tornaren les disputes internes, que perduraren per quaranta anys.

Aquestes divisions internes van permetre la conquesta del regne per part del poderós rei Offa de Mèrcia: el 764, que va esclafar les diverses revoltes i disputes, controlant el territori fins al 785.

785–825[modifica | modifica el codi]

El Regne de Kent va quedar en mans d'Offa de Mèrcia fins a la seva mort el 796, moment en el qual Eadbert Praen va aprofitar per revoltar-se i guanyar la independència temporalment. Dos anys més tard, però, el nou rei de Mèrcia, Coenwulf, reconqueria Kent instal·lant el seu germà Cuthred en el tron. Kent quedaria ja en mans de Mèrcia fins al 825, any que va passar a dependre de Wessex després de la derrota de Baldred a la Batalla d'Ellandun.

825–1066[modifica | modifica el codi]

El 892 Alfred el Gran estava unint tots els territoris del sud d'Anglaterra en les seves lluites contra els víkings, que havien arribat a les illes britàniques uns cent anys abans. Aquell mateix any, unes 350 naus víkings arribaven a les costes de Kent amb un exèrcit de 10,000 homes, amb les seves famílies. Els víkings fundaren la fortalesa d'Appledore i avançaren terra endins, però després de diversos anys de lluita amb els anglesos, foren rebutjats i es retiraren a Ànglia de l'Est o be al nord de França. Aquests darrers foren els avantpassats dels normands, que conqueririen Anglaterra dos segles després.

Llista de reis de Kent[modifica | modifica el codi]

Regnat Rei Nom en anglosaxó Nom en Llatí Parentesc amb l'anterior
455/456–488 Hengist Henȝist
488–512/516 Oisc Æsc fill
512/516-534/540 Octa Ocþa fill, pare o germà
534/540-580/590 Eormenric fill
580/590 - 24 de febrero de 616 Etelbert I Æðelbryht Ethelbertus fill
24 de febrer de 616 - 20 de gener de 640 Eadbald Ēadbald fill
??? Etelwald Æðelwald germà
20 de gener de 640 - 14 de juliol 664 Ercombert Eorcenberht nebot (fill d'Eadbald)
??? Eormenred Eormenred Irminredus germà
14 de juliol de 664 - 4 de juliol de 673 Egbert I Ecȝbryht Ecgberhtus nebot (fill d'Earcombert)
673 - 685 Clotari Hloþhere Lotharius fill
685 – 686 Eadric Eadric Eadricus germà
686 - 687 Mul Mūl Mulus germà de Cædwalla, rei de Wessex
687/688 - 692 Swæfheard Suebhardus fill de Sæberht, rei d'Essex
fl. 689 Swæfberht Gabertus
fl. 689 - 690 Oswine Oswinus
690/691 - 23 d'abril de 725 Wihtred Wihtredus fill d'Egbert I
725-??? Aelfric Ælfrīc fill
725 - 748 Edbert I Eadbertus germà
Sota el domini de Mèrcia
725 - 762 Etelbert II Æðelbryht Ethelbertus fill de Wihtred
??? Erdwulf Earduulfus fill d'Edbert I
fl. 762 Edbert II Eadbertus
fl. 762 Sigered Sigeredus
??? Enmund Eanmundus
fl. 764 - 765 Heaberht Heaberhtus
fl. 765 - 779 Egbert II Ecȝbryht Ecgberhtus
fl. 784 Ealhmund Ealmundus
Sota les ordres d'Offa de Mèrcia (785-796).
796 - 798, derrocat Eadbert Praen Derrocat i mutilat per Coenwulf
797/798 - 807 Cuthred Cuðred Cuthredus germà de Cœnwulf i Ceolwulf
fl. 809 Coenwulf Ceonulfus germà de Cuðred i Ceolwulf; també rei de Mèrcia (796-821)
fl. 822 - 823 Ceolwulf germà de Cuðred i Cœnwulf; també rei de Mèrcia (821-823)
derrocat en 825 Baldred expulsat per Æðelwulf el 825
825 - 839 Egbert III Ecȝbryht Ecgberhtus fill d'Elhmund; va regnar Kent junt amb el seu fill Ethelwulf; també rei de Wessex (802-839)
825 - 858 Ethelwulf de Wessex Æðelwulf juntament amb el seu pare Egbert III i el seu fill Æðelstan; també rei de Wessex (839-856)
fl. 839 - 851 Æðelstan junt amb el seu pare Æðelwulf
fl. 855 - 866 Etelbert III junt amb el seu pare Æðelwulf; també rei de Wessex (860-866)
866 - 871 Ethelred I fill d'Æðelwulf; també rei de Wessex (866-871)

Fonts[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Regne de Kent Modifica l'enllaç a Wikidata