Regne de Taungoo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaRegne de Taungoo
တောင်ငူခေတ် (my) modifica

Localització
Map of Taungoo Empire (1580).png modifica
 18° 56′ 00″ N, 96° 26′ 00″ E / 18.9333°N,96.4333°E / 18.9333; 96.4333

CapitalToungoo, Pegu, Innwa, Pegu i Innwa modifica
Població
Total3.000.000 (1650) modifica
• Densitat4 hab/km²
Idiomabirmà modifica
ReligióTheravada, animisme, cristianisme, Hinduisme i islam modifica
Geografia
Superfície750.000 km² modifica
Història i celebracions
Dissolució23 març 1752
1752 modifica
1486 (Gregorià)
1539
Organització política
Forma de governmonarquia modifica
Economia
Monedakyat modifica
Mapa del regne de Taungoo al 1572.

El regne de Taungoo fou un estat independent del sud de la moderna Birmània, amb capital a la ciutat de Taungoo (Toungoo, Taung-ngu).

Història[modifica]

Wa-ri-yu, el rei de Martaban, va marxar al nord i va envair la província de Taung-ngu, i va fer presoner a Tha-won-lek-ya, governador de Taungoo per compte de Pagan; el va enviar a Byu, un poble a uns 25 km al sud de Shwe-gyin. Els seus dos fills el 1279 van construir una ciutat als turons, anomenada Taung-ngu, de "taung" que vol dir "turó" i ngu que vol dir projecció". Al mateix temps que els dos prínceps fundaven Taung-ngu un home anomenat Karen-ba va establir una població a la riba oriental del Sittaung que fou anomenada Karen-myo o Ciutat de Karen. Els dos germans van entrar en contacte amb Karen-ba i van acordar fundar conjuntament una nova ciutat, cosa que van portar a terme el 1299, i que es va dir Da-nya-wa-di. Tha-won-gyi fou declarat rei, el seu germà Tha-won-ngay hereu i Karen-ba primer ministre. La decadència de Pagan va afavorir al nou regne que es va poder consolidar.

Tha-won-gyi fou assassinat el 1317 pel seu germà Tha-won-ngay, que va pujar al tron i va morir el 1324; llavors Karen-ba va usurpar el tron; va morir el 1342, i el va succeir el seu gendre Lek-ya-ze-ya-thin-gyaw, del que va passar al seu germà petit Tauk-lek-ya el 1344, però fou enderrocat dos anys després per l'usurpador Thin-pan-ka; aquest va morir el 1363, i el va succeir el seu fill Pyaw-kyi-gyi, que quan va morir el seu pare estava a la cort del rei de Pegu. El nou sobirà va entrar en aliança amb el rei de Pegu (rei dels talaings o mons) llavors enfrontat als reis d'Ava i Prome, aquest darrer independitzat poc abans. Convidat Pyaw-kyi-gyi a anar a Prome fou assassinat en aquesta ciutat però el seu fill Pyaw-kyi-ngay i el seu nebot Saw-ka-det, que l'havien acompanyat, es van poder escapar i al cap de tres mesos van recuperar el tron de mans del regent, que aprofitant les circumstàncies havia usurpat el poder.

Pyaw-kyi-ngay fou proclamat rei el 1370 i el 1374 el va succeir Saw-ka-det, que fou odiat pel seu poble i assassinat el 1378 per un pun-gyi o sacerdot que es va apoderar de la corona. Els súbdits xans es van revoltar i es van apoderar de Taung-ngu aprofitant l'absència del rei que havia anat a Innwa; el rei va retornar i va recuperar la capital i va fer matar a tots els xans. El 1392 el va succeir el seu fill Saw-u, que al cap d'un any fou deposat pel rei d'Ava que va posar al tron a un tal Ta-ra-pya.

Un successor d'aquest això no obstant, va declarar la guerra a Ava i va conquerir diversos regnes feudataris d'aquest. Uns anys més tard es va aliar amb el rei de Pegu el gran Ra-za-di-rit, al que va donar la seva filla en matrimoni, i el 1417 els dos sobirans van atacar Prome; l'exèrcit de Taung-ngu, amb 20.000 soldats, 1000 cavallers i 200 elefants, sota la direcció de Thamaing Pa-yun, va creuar les muntanyes Pegu Yoma; l'exèrcit de Pegu amb 5000 homes i 700 bots sota la direcció de Ba-nya Pa-thein, va pujar l'Irauadi. Prome fou conquerida i es va fer un gran botí incloent un elefant reial blanc.

Fins al segle XVI la història fou una continuada interferència al regne dels reis d'Ava i de Pegu, i els reis de Taung-ngu foren poc més que governadors una vegada nomenats per un i altres per l'altre. Vers el 1485 la capital fou traslladada al lloc de la moderna Taung-ngu; la independència del regne va quedar assegurada amb la conquesta d'Ava el 1526. El 1538 un descendent del fundador de la moderna Taung-ngu va assolar el territori de Pegu i fou proclamat rei d'aquest país. Va construir el Palau Daurat de Taung-ngu del que queden les ruïnes, i la pagoda Shwe San-daw Pagoda. Va morir el 1606 i fou succeït pel seu fill Nat-shin-naung-thi-ri-maha-dhamma-raza, el darrer rei independent de Taung-ngu. Pegu fou assolat i tal com el poder d'aquest regna minbava el dels birmans augmentava. Felipe de Brito i Nicote es va apoderar de territoris al delta en nom del rei d'Arakan (1599), i després es va fer independent (1603) i va fer aliança amb el rei de Portugal (1605) i amb Maha-thi-ha-thu-ra-dhamma-raza de Pegu, però enfrontat a Nat-shin-naung-thi-ri-maha-dhamma-raza, va conquerir Taung-ngu. Pegu fou conquerit pels birmans el 1612. Finalment el 1613 el rei Anaukpetlun d'Ava va conquerir la ciutat de Syriam, la capital de Brito, al que va executar i empalar i els portuguesos capturats vius foren enviats a la capital com esclaus. Taung-ngu ja no va tornar a ser independent. La dinastia va emigrar i va fundar una nova dinastia a Ava coneguda com a dinastia Nyaungyan o dinastia restaurada de Toungoo. Anaukpetlun (1605-1628) va aconseguir reunificar el país però sota el seu segon successor Thalun (1629-1648) es va iniciar la descomposició. El 1752 finalment Pegu va enderrocar la dinastia d'Ava.

Llista de reis[modifica]

  • Tha-won-lek-ya vers 1250-1275
  • Tha-won-gyi 1275-1317
  • Tha-won-ngay 1317-1324
  • Karen-ba 1324-1342
  • Lek-ya-ze-ya-thin-gyaw 1342-1344
  • Tauk-lek-ya 1344-1347
  • Thinkaba o Thinpanka 1347-1363
  • Pyaw-kyi-gyi (Pyanchi) 1363-1370
  • usurpació pel regent, tres mesos 1370
  • Pyaw-kyi-ngay 1370-1374
  • Saw-ka-det 1374-1378
  • Pun-gyi 1378-1392
  • Saw-u 1392-1393
  • Ta-ra-pya 1393-?
  • Thamaing Pa-yun vers 1415-1421
  • Sawluthinhkaya 1421-1436
  • Diversos reis 1436-1471
  • Sithukyawhtin 1471-1482
  • Anarquia 1482-1486
  • Minkyinyo 1486-1531
  • Tabinshwehti 1531-1550
  • Thamindwut 1550
  • Thaminhtau 1550-1551
  • Bayinnaung 1551-1581
  • Nandabayin 1581-1599
  • Felipe de Brito 1599-1613
  • Anaukpetlun 1605-1628, funda la dinastia Nyaungyan o dinastia restaurada de Toungoo.

Dinastia restaurada de Toungoo, a Ava[modifica]

  • Anaukpetlun 1605-1628, funda la dinastia Nyaungyan o dinastia restaurada de Toungoo.
  • Minredeippa 1628-1629
  • Thalun 1629-1648
  • Pindale 1648-1661
  • Pye 1661-1672
  • Narawara 1672-1673
  • Minredyawdin 1673-1698
  • Sane 1698-1714
  • Taninganwe 1714-1733
  • Mahadammayaza Dipati 1733-1752
  • A Pegu 1752.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Regne de Taungoo