Baspracània (armeni: Վասպուրական, Vaspurakaní tagavorutíun; grec medieval: Βασιλεία της Βαασπρακανίας, Vassilia tis Vasprakanias) fou la primera província i la més important del Regne d'Armènia. a l'edat mitjana esdevingué un regne independent centrat al llac Van. La regió, que avui en dia es reparteix entre l'est de Turquia i el nord-oest de l'Iran, es considera el bressol de la civilització armènia.[1] El 1021, el rei de Baspracània, Senaquirim-Joan Arzeruni, veient-se incapaç de mantenir a ratlla els seus veïns musulmans, cedí el seu regne a l'emperador romà d'OrientBasili II a canvi d'extenses terres i el càrrec de governador del tema de Sebaste.[2][3] En un primer moment, Basili II deixà la nova província en mans de Basili Argir, però ben aviat l'hagué de substituir per la seva incompetència. El protoespatariNicèfor Comnè fou elegit per succeir a Basili Argir com a governador (estrateg o catepà) i ràpidament imposà l'autoritat romana d'Orient al territori.[3]
Varzós, K.«Η Γενεαλογία των Κομνηνών (A)»(PDF)(en grec). Centre d'Estudis Bizantins de la Universitat de Tessalònica,1984. Arxivat de l'original el 2019-04-01.[Consulta: 25 febrer 2020].
