Rei Amador
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1550 illa de São Tomé |
| Mort | 1596 (45/46 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | sobirà |
El rei Amador és una figura carismàtica de la història de São Tomé i Príncipe. Fou el dirigent de la revolta dels angolars esclaus de 1595, i està representat per la tradició – sobretot després de la independència en 1975 – com « el rei dels angolars », mentre que sembla que no n'era ni una cosa ni l'altra.
Va néixer esclau a l'illa de São Tomé, – no es coneix pas la seva data de naixement – va prendre la direcció d'un aixecament dels angolars i s'autoproclamà « rei de Sao Tomé » .Entre 1596 i 1596 va controlar gairebé tota l'illa, però els portuguesos van controlar la insurrecció i el 4 de gener de 1596 va ser capturat, condemnat a presó i assassinat pels portuguesos.[1]
La seva efígie figura actualment en les figures de bitllets de 5.000 dobres. Es tracta d'una creació contemporània atribuït al pintor Pinásio Pina, ja que no hi ha cap retrat conegut d'Amador. Fou inaugurada en 2004, any internacional de les commemoracions de Lluita Contra Esclavitud i la seva Abolició, pel Secretari General de les Nacions Unides, Kofi Annan. En honor seu el 4 de gener és considerada festa nacional a São Tomé i Príncipe.
Referències[modifica]
- ↑ «Rei Amador». Arxivat de l'original el 2013-03-16. [Consulta: 8 abril 2016].
Bibliografia[modifica]
- Izequiel Batista de Sousa, São Tomé et Principe de 1485 à 1755 : une société coloniale : du Blanc au Noir, L'Harmattan, Paris, 2008, 374 p. ISBN 978-2-296-06022-7 (texte remanié d'une thèse de doctorat d'Histoire soutenue à l'Université de Paris 1 en 1998)
- (portuguès) Fernando de Macedo, Teatro do imaginário angolar de S. Tomé e Príncipe, Cena Lusófona, Coimbra, 2000, 142 p. ISBN 972-982811-3
Enllaços externs[modifica]
- « Le 'Roi Amador' de São Tome, précurseur de l'abolitionnisme africain » (article de Popo Klah a Afrocentricité)
- (portuguès) « A verdadeira origem do célebre Rei Amador, líder da revolta dos escravos em 1595 » (article de Gerhardt Seibert a PIÁ, n.26, gener 2005)