Reial Acadèmia d'Enginyeria d'Espanya

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióReial Acadèmia d'Enginyeria
(es) Real Academia de Ingeniería
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of Engineering.svg
Palacio-marques-villafranca.jpg

Lema Scientia. Ingenium. Homini.
Dades bàsiques
Nom curt RAI
Tipus Reial Acadèmia
Forma jurídica
Creació 29 d'abril de 1994 (1994-04-29)
Activitat
Àmbit Espanya Espanya
Organització i govern
Seu 
Presidència Elías Fereres Castiel
President Elías Fereres Castiel
Part de Instituto de España

Lloc web www.raing.es
Modifica les dades a Wikidata

La Reial Acadèmia d'Enginyeria d'Espanya, RAI, és una institució «a l'avantguarda del coneixement tècnic, que promou l'excel·lència, la qualitat i la competència de l'enginyeria espanyola en les seves diverses disciplines i camps d'actuació»[1] que té la seu a Madrid.

Actualment està presidida per Elías Fereres Castiel.

Història[modifica]

Creada en 1994, per Reial decret 859/1994, de 29 d'abril, a proposta del Ministre d'Educació i Ciència, Gustavo Suárez Pertierra. Seguint la tradició de les reials acadèmies, la Reial Acadèmia d'Enginyeria té a gala haver estat la primera d'àmbit nacional creada durant el regnat del rei Joan Carles I.[2]

El Ministeri d'Educació designa als seus primers 36 membres per ordre ministerial de l'1 de desembre de 1994, a proposta de l'Institut d'Enginyeria d'Espanya (18 acadèmics), les universitats (7), l'Institut d'Espanya (6) i la Secretaria d'Estat d'Universitats i Recerca (5).

De 1994 a 1998 l'Acadèmia està sota el protectorat del Ministeri d'Educació, que la seva Secretaria d'Estat d'Universitats i Recerca ostenta en un primer moment la presidència. Per delegació, aquesta recau en l'acadèmic Elías Fereres, amb una junta de govern provisional integrada per Emilio Llorente, José Antonio Garrido, Antonio Luque, José Ramón Irisarri, César Dopazo, Manuel Elices Calafat i Andrés Ripoll.

Els acadèmics constituents elaboren el Reglament de Règim Interior que regula el procediment d'elecció de nous acadèmics. En successives convocatòries es van cobrint les 60 places d'acadèmic numerari que estableixen els estatuts.[3]

La primera junta de govern autònoma és triada el 19 de gener de 1999, donant-se per acabada l'etapa de protectorat. La presidència recau de nou en Elías Fereres.

La següent junta de govern és nomenada el 30 de gener de 2003, presidida per Enrique Alarcón. El 14 de juliol d'aquest mateix any Joan Carles I concedeix el títol de “Reial” a l'Acadèmia, la junta de la qual de govern prossegueix la cerca d'una seu d'acord amb els seus objectius.

L'11 de desembre de 2003 Sa Majestat inaugura amb la seva signatura el Llibre d'honor de l'Acadèmia i presideix una sessió pública en la qual Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo, president del govern durant l'època de la transició, pren possessió com a acadèmic d'honor.

El 23 de gener de 2007 es tria la tercera junta de govern, presidida per Aníbal Figueiras, període durant el qual continuen i finalitzen les obres de rehabilitació i condicionament del Palau del Marquès de Villafranca.

Seu[modifica]

El palau del marquès de Villafranca, és l'actual seu de la Real Acadèmia d'Enginyeria. La seva construcció, ordenada per Pedro Álvarez de Toledo, V marquès de Villafranca, va ser obra de l'arquitecte Francisco Ruiz. L'obra va començar a l'abril de 1717 i va acabar en 1734.

El XI marquès de Villafranca i de Medina Sidonia, es va casar en 1775 amb María Teresa Cayetana, XIII duquessa d'Alba, que va ser immortalitzada per Francisco de Goya en diversos quadres.[4]

Ja al segle XIX els propietaris del palau, el matrimoni format per la marquesa de Pinohermoso i el comte de Velle, decideixen redecorar les sales principals del palau i l'hi encarreguen a l'arquitecte, pintor i escultor, Arturo Mélida.

En 2005, Patrimoni de l'Estat va destinar el palau del Marquès de Villafranca com a seu de l'Acadèmia, amb el compromís per part de l'Acadèmia de dur a terme el projecte de rehabilitació del palau. Per Ordre Ministerial de 31 de maig de 2005 del Ministeri d'Educació i Ciència es va cedir l'ús de la part pública del palau a la Reial Acadèmia d'Enginyeria.

Organització[modifica]

L'òrgan de gestió de la Reial Acadèmia d'Enginyeria és la seva Junta de Govern, responsable de la direcció general i del desenvolupament de les activitats que realitza la Corporació.

Una vegada al mes els acadèmics es reuneixen en sessió plenària, per analitzar, debatre i organitzar tots els temes relacionats amb la Reial Acadèmia d'Enginyeria.

L'actiu principal de la Reial Acadèmia d'Enginyeria ve constituït pels seus acadèmics: 60 destacats professionals de les diferents disciplines de l'Enginyeria i l'Arquitectura, provinents dels àmbits acadèmic i empresarial, que desenvolupen la seva comesa de fomentar la qualitat i la competència de l'Enginyeria espanyola.

Per al sosteniment de les seves activitats, l'Acadèmia compta amb la Fundació Pro Rebus Academiae, de la qual formen part destacades universitats, organitzacions professionals i empreses del país.[5] Per aquesta via, la Reial Acadèmia d'Enginyeria comparteix les seves experiències empresarials, docents i investigadores i les posa al servei de la Societat espanyola i de l'avenç tecnològic del país.[6]

Presidents[modifica]

La Real Acadèmia d'Enginyeria ha comptat amb diferents presidents al llarg de la seva història: El 19 de gener de 1999, l'Acadèmia d'Enginyeria va iniciar la seva nova trajectòria amb l'elecció de la seva primera junta de govern autònoma, presidida per l'acadèmic Elías Fereres Castiel.

  • El 30 de gener de 2003, va ser escollida la segona junta de govern presidida per l'acadèmic Enrique Alarcón Álvarez.
  • El 27 de gener de 2007 es va escollir la tercera junta de govern presidida per l'acadèmic D. Aníbal R. Figueiras Vidal.
  • El 12 d'abril de 2011 va ser escollida l'actual junta de govern presidida per D. Elías Fereres Castiel.

Publicacions[modifica]

La Reial Acadèmia d'Enginyeria ha realitzat diverses publicacions, algunes de forma periòdica com les memòries anuals d'activitats de l'Acadèmia, els discursos de les sessions inaugurals de l'any acadèmic i els discursos dels acadèmics en la seva presa de possessió. Igualment les publicacions que amb motiu dels seus homenatges que, en compliment de les seves finalitats estatutàries, distingeix, cada dos anys, una obra d'enginyeria o arquitectura, anònima, personal o col·lectiva, que representa una aportació històricament transcendental a Espanya. També es dedica part de l'activitat editorial de l'Acadèmia a la publicació d'estudis de temes d'actualitat que proporcionen una interessant visió aportada per experts.

Premis[modifica]

La Reial Acadèmia d'Enginyeria distingeix, amb caràcter anual, a aquells joves investigadors que han destacat en les seves aportacions a l'enginyeria del nostre país amb el Premi Agustín de Betancourt i el Premi Juan López de Peñalver.[7]

Igualment, es concedeixen els premis Academiae Dilecta, dirigits a empreses que hagin fonamentat de manera continuada la seva estratègia empresarial en l'Enginyeria, aconseguint diferenciació a través del desenvolupament i ocupació de tecnologies noves i d'una alta capacitat d'innovació.[8]

Fundació Pro Rebus Academiae[modifica]

La Real Acadèmia d'Enginyeria, per al millor compliment de les seves finalitats estatutàries i de la seva deure promocionar la qualitat i la competència de l'Enginyeria espanyola, va impulsar la creació d'un lloc de trobada de la corporació amb les administracions, els col·legis professionals, les universitats i el món empresarial, en el qual identificar orientacions per dur a terme activitats d'especial i comú interès; buscant al temps el suport precís per a la seva realització.

La Fundació Pro Rebus Academiae és la forma que va prendre aquest lloc de trobada. Es va constituir mitjançant escriptura pública el dia 9 de maig de 2005 i està inscrita en el Registre de Fundacions del MEC per Ordre d'1 de juliol del mateix any, gaudint els seus membres de les exempcions previstes en la Llei de Règim Fiscal de les Entitats sense Finalitats Lucratives i dels Incentius Fiscals al Mecenatge (Llei 49/2002 de 23 de desembre).

La Fundació està dirigida per un patronat, responsable de la gestió de l'entitat, del que formen part, al costat de membres de l'Acadèmia, representants de la universitat, de les organitzacions professionals i del món empresarial.[9]

Objectius[modifica]

En col·laboració directa amb la Reial Acadèmia d'Enginyeria, la Fundació busca el servei a la societat mitjançant: el suport a les activitats de l'Acadèmia;

  • el foment de la qualitat i la competència de l'enginyeria espanyola;
  • l'alè de la recerca i aplicació de les tècniques i tecnologies en què se sustenta l'Enginyeria;
  • la difusió dels avanços tècnics i tecnològics, així com la seva aplicació per empreses i poders públics;
  • la cooperació amb els organismes de les administracions públiques en activitats dirigides a la promoció i l'ocupació dels coneixements de l'Enginyeria;
  • l'actuació per facilitar la relació entre la Real Acadèmia d'Enginyeria, les administracions, els col·legis Professionals, les empreses i les universitats, i d'aquests entre si, per a objectius relacionats amb el desenvolupament i l'aplicació de l'enginyeria;
  • la cooperació internacional amb corporacions homòlogues o organismes en què aquestes s'integren, així com altres entitats que es troben vinculades a l'enginyeria;
  • la transmissió a la societat del paper que en ella duu a terme l'enginyeria.

Relacions internacionals[modifica]

La Reial Acadèmia d'Enginyeria és membre d'Euro-CASE (European Council of Academies of Applied Sciences, Technologies and Engineering), una organització independent que reuneix a Acadèmies nacionals de ciències aplicades, tecnologia i enginyeria pertanyents a 21 països europeus i que actua com a fòrum permanent de consulta i intercanvi entre les institucions, empreses i universitats europees.[10]

La Real Acadèmia d'Enginyeria s'integra també, en l' International Council of Academies of Engineering and Technological Sciences, CAETS, que agrupa a les 21 Acadèmies d'Enginyeria i Tecnologia més representatives de tot el món.

Les arrels culturals comunes faciliten la cooperació molt estreta amb les Acadèmies Iberoamericanes d'Enginyeria amb les quals es formalitzen intercanvis d'idees i experiències sobre els diferents àmbits de l'Enginyeria i la seva incorporació a la societat.

Acadèmics[modifica]

Junta de Govern[modifica]

L'actual junta de govern es troba composta per:

Acadèmics constituents[modifica]

Acadèmics numeraris per elecció[modifica]

Acadèmics corresponents[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]