Reial Audiència de Mallorca
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | Reial Audiència  |
| Història | |
| Creació | 11 maig 1571 |
| Data de dissolució o abolició | 28 novembre 1715 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
La Reial Audiència de Mallorca fou una instància col·legiada d'exercici del poder judicial i de presa de decisions de govern en l'àmbit del Regne de Mallorca. Fou instaurada per una Pragmàtica de Felip II dictada l'11 de maig de 1571 i complementada el 25 d'abril del 1572. La institució fou modificada de manera substancial pel Decret de Nova Planta de 1715 i per les successives reformes de l'organització judicial al llarg del segle xix i el segle xx.[1]
Origen[modifica]
La seva implantació a Mallorca seguí el model que ja s'havia instal·lat a altres regnes de la monarquia hispànica, D'altra banda la creixent tensió entre part de la societat mallorquina i el governador feia desitjar que un organisme col·legial pogués resoldre amb més equitat, per això el 1564 fou enviat a la Cort el síndic Marc Antoni Cotoner.[2]
Composició[modifica]
La integraven 6 jurisconsults en dret civil o canònic, el regent de la Cancelleria, l'advocat fiscal del Reial Patrimoni, dos membres naturals de Mallorca i dos de fora, però pertanyents als territoris de la Corona d'Aragó. D'aquesta manera s'impedia la presència de magistrats castellans o d'altres dominis de la monarquia desconeixedors de la tradició jurídica catalano-aragonesa. Tots els jurisconsults eren designats per la corona. El darrer electe havia d'actuar com a jutge de cort en les causes criminals. Carles II el desembre de 1677 va ampliar a 7 el nombre de juristes. La presidència de la Reial Audiència corresponia a la primera autoritat del regne. Aquesta autoritat encara era coneguda amb la denominació de governador i lloctinent, però des de llavors fou més utilitzada l'expressió de virrei.
Funcions[modifica]
Era la cort suprema de l'illa. Reconeixia com a instància superior al Consell d'Aragó. L'evocació d'una causa a la Reial Audiència era un recurs habitual de les universitats (municipis) i els particulars per a evitar la justícia senyorial, ja que el senyor podia ser una de les parts implicades en el conflicte. El darrer oficial reial era el veguer, que era l'encarregat d'administrar justícia dins la vegueria.
La Reial Audiència després del Decret de Nova Planta[modifica]
Amb el Decret de Nova Planta de 28 de novembre de 1715 la Reial Audiència va passar a ser presidida pel Comandant General, sense poder intervenir en qüestions judicials. càrrec que substituïa els antics virreis. La institució va incorporar aspectes de govern polític a partir de la supressió del Gran i General Consell i la juraria del regne. Es va mantenir la figura del regent, amb cinc oïdors i un fiscal. Amb la supressió del Consell d'Aragó les apel·lacions passaren a resoldre's davant el Consejo de Castilla.
Referències[modifica]
- ↑ Casanova i Todolí, Ubaldo de i López Bonet, Jose Francisco Diccionario de términos históricos del reino de Mallorca. (s. XIII-XVIII) Institut d'Estudis Baleàrics: Palma, 1986
- ↑ «Reial Audiència de Mallorca». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 14. Palma: Promomallorca, p. 240-241. ISBN 84-8661702-2.