Reichsgau

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Unitats administratives de l'NSDAP el 1944.
Mapa de l'Alemanya Nazi amb els seus Reichsgaue corressponents.

Un Reichsgau (plural Reichsgaue) era una subdivisió territorial i administrativa creada en els territoris annexionats per l'Alemanya Nazi entre 1938 i 1945. No s'ha de confondre amb el terme de Gau, concepte d'origen medieval i que va ser recuperat per les autoritats nazis.

Context històric[modifica]

El terme Reichsgau està format a partir de les paraules Reich (reialme, imperi) i Gau, d'origen medieval. Els Reichsgaue van ser creats com un intent per resoldre el caos administratiu fruit de la multiplicitat de jurisdiccions existents entre els Gaue del partit nacionalsocialista dirigits per un Gauleiter del partit, i els estats federats que estaven sota l'autoritat d'un  Reichsstatthalter(a les províncies prussianes, Oberpräsident) responsable davant el Ministre de l'Interior. El Ministre de l'Interior Wilhelm Frickhavia pensat des de feia temps en la possibilitat de controlar molt més l'administració alemanya, i el Reichsgau  n'era el resultat. Els límits administatius dels Gaue serien idèntics als dels Ländern o estats federats. Alhora, el càrrec de Gauleiter estaria també pel Reichsstatthalter. A causa de la pressió dels interessos rivals entre els Gauleiter sobre Hitler, fou impossible estendre aquesta reforma administrativa a l'anomenat "Antic Reich"  (en alemany: Altreich) que comprenia les fronteres internacionals del 1937. Per tant, els Reichsgaue es van implantar a tots aquells territoris que a partir del 1938 passaven a ser controlats pel III Reich

Van haver-hi diversos Reichsgaue:


Llista de Reichsgaue[modifica]

Reichsgaue creats a Àustria el 1938 arran de l'Annschluss[modifica]

Gau Nom Nom alemany Capital Establert Notes
Caríntia Kärnten Klagenfurt 1938 Format a partir de l'antic estat federat de Caríntia i del Tirol Oriental; el 1941 va incloure parts d'Eslovènia.
Baix Danubi Niederdonau Krems

Tot i això, durant una visita de Hitler el 1943, va assegurar al Gauleiter Hugo Jury que en un futur immediatla capital seria Brünn (Brno)[1]

1938 Format a partir de l'estat de la Baixa Àustria i el nord del de Burgenland; el 1930 se l'incorporaren parts del sud de Moràvia.
Salzburg Salzburg Salzburg 1938 Format a partir de l'antic estat federat de Salzburg.
Sudetenland Sudetenland Reichenberg 1938 Format a partir dels territoris que pertanyien a Txecoslovàquia i que el III Reich va annexionar amb la Conferència de Múnic.
Estíria Steiermark Graz 1938 Format des de l'antic estat federat d'Estíria i part del sud de Burgenland; des del 1941 incloïa parts d'Eslovènia.
Tirol-Vorarlberg Tirol-Vorarlberg Innsbruck 1938 Format a partir de l'antic estat federat de Vorarlberg i el nord del de Tirol. La vall de Kleinwalsertal s'incorporava al Gau de Suàbia, a l'actual Baviera.
Alt Danubi Oberdonau Linz 1938 Format des de l'estat federat de l'Alta Àustria i la regió d'Ausseerland a Estíria; el 1939 incorpora parts del sud Bohèmia.
Viena Wien Viena 1938 Format a partir de l'antic estat federal de Viena i les parts limítrofes de la Baixa Àustria.

Reichsgaue creats durant la Segona Guerra Mundial[modifica]

Gau Nom Nom alemany Capital Establert Notes
Danzig-Prússia Occidental Danzig-Westpreußen Danzig 1939 Format a partir de la Ciutat Lliure de Danzig i la regió polonesa del Voivodat de Pomerània, tots dos ocupats pel III Reich el 1939 arran de la invasió alemanya de Polònia.
Flandes Flandern Antwerp 1944 De durada efímera, el Reichsgau de Flandes comprenia l'actual regió flamenca de Bèlgica en els seus antics límits provincials incorporant per tant la ciutat francòfona de Comines.Warneton (ara part de Valònia); les províncies de parla neerlandesa de Antwerp, Limburg; el Flandes Oriental; el districte de Brussel·les (a excepció de la mateixa ciutat), i el districte de Leuven localitzat tant abans com ara a la província flamenca de Bravant.
Wartheland Wartheland Poznań (Posen) 1939 Format després de l'ocupació alemanya de Polònia a partir de la regió polonesa del Voivodat de Poznań així com àrees del sud de Pomerània i la meitat occidental de Voividat de Łódź.
Valònia Wallonien Namur 1944 Formada a la Regió valona de Bèlgica, comprenia les províncies francòfones de Hainaut, Lieja excepte els cantons de Eupen, Malmedy i Sankt Vith, Luxemburg, Namur, i els suburbis de Nivelles a la contemporània província de Brabant (ara part de la separada província de Brabant való).

Reichsgaue per ser (parcialment) formats a partir dels Gaue preexistents[modifica]

Gau Nom Nom alemany Capital Notes
Marca Occidental Westmark Saarbrücken Gau preexistent a Alemanya abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial format a partir de la regió del Palatinat i el Sarre a la conca del riu Saar. Es preveia ampliar-lo incorporant-hi parts de la Lorena francesa anteriorment pertanyents a Alsàcia-Lorena.
Rin Superior Oberrhein Estrasburg (Straßburg) Format fora del Gau de Baden-Alsàcia, anteriorment part d'Alsàcia-Lorena.
Moselland Moselland Coblença

(Koblenz)

Format a partir del Gau preexistent de Coblença-Trèveris incorporant-hi després Luxemburg.

 Reichsgaue plantejats però mai creats[modifica]

Gau Nom Nom alemany Capital Notes
Banat/Príncep Eugene Banat/Prinz-Eugen Belgrad, es preveia reanomenar-la de nou com a Prinz-Eugen-Stadt) Incorporaria els territoris de Bačka, Sírmia, el Banat, parts de Transsilvània (Siebenbürgen) i la província hongaresa de la Baranya.
Beskidenland Beskidenland Cracòvia (Krakau) Es formaria incorporant-hi parts del sud de Polònia situades Cracòvia a l'oest i el riu San a l'est. Geogràficament es correspondria a la conca del riu Vístula. En extensió seria gairebé idèntic als Reichsgaue de Weichselland i de Galítsia.
Brabant Brabant
Borgonya Burgund Nancy (Nanzig) o Geneva (Genf)[2] o Dijon[3] Naixeria a partir dels territoris orientals de França que s'annexionarien al III Reich un cop a acabés la guerra (tot excloent Alsàcia -Lorena i Nord-Pas-de-Calais). A més es preveïa engrandir el Reichsgau incorporant-hi parts de la Suïssa Occidental o de parla francesa.
Galítsia Galizien Lviv (Lemberg) Corresponent al Podolian plana. Sigui per ser gairebé idèntic dins mida a Beskidenland i Weichselland.
Gothland Gotenland Simferopol (Per ser rebatejat com a Gotenburg) Estaria localitzat a la Península de Crimea i hi incorporaria parts d'Ucraïna.
 Marca del Nord Nordmark No especificat. Per ser format a partir de Dinamarca.
Vandalland Vandalenland No especificat. Es formaria a partir del Govern General.
Vistula Terra Weichselland Varsòvia (Warschau) Per ser format a partir de la conca mitjana del riu Vístula. En extensió seria semblant als Reichsgaue de Beskidenland i Galítsia.
Westland/Holanda Westland/Holanda No especificat. Per ser format a partir dels Països Baixos un cop el país fos annexionat al III Reich en acabar la guerra, tal com es preveïa.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Bryant, C.C. (2007). Prague in black: Nazi rule and Czech nationalism, Harvard University Press, ISBN 0-674-02451-6, p. 125
  2. Hans Rudolf Fuhrer. Spionage gegen die Schweiz. Huber, 1982, p. 68. ISBN 3-274-00003-5. 
  3. Nazism, 1919-1945: Foreign policy, war and racial extermination. University of Exeter Press, 1995, p. 882. ISBN 0-85989-474-6. 

Fonts[modifica]