Reichsmarine

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula unitat militarReichsmarine
Vorläufige Reichsmarine Modifica el valor a Wikidata
War Ensign of Germany (1921–1933).svg
Pavelló naval de la Reichsmarine
Tipusarmada Modifica el valor a Wikidata
Data de lleva1919-1935
Fundaciómarç 1919 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució31 maig 1935 Modifica el valor a Wikidata
PaísAlemanya
Part deReichswehr Modifica el valor a Wikidata
Mida15,000 homes

La Reichsmarine (armada nacional) era el nom de l'armada alemanya durant la República de Weimar i els dos primers anys de l'Alemanya nazi. Era la branca naval de la Reichswehr (Defensa del Reich). Va existir entre 1918 i 1935, quan va ser reanomenada pels nazis en Kriegsmarine (armada de guerra).[1]

Unitats de la Reichsmarine en les maniobres de 1929. A la dreta, un creuer de la classe K

A la fi de la Primera Guerra Mundial i amb la dissolució de la Kaiserliche Marine, es va crear una força naval amb el nom de Vorläufige Reichsmarine (armada nacional provisional).[2][3]

Extensió i equipament[modifica]

El Tractat de Versalles del 1919 limitava la grandària i l'equipament de la Reichsmarine i posava límits a la seva modernització. Les forces aliades es trobaven entre dos objectius contradictòries. D'un costat, volien evitar que Alemanya tornés a esdevenir una amenaça per a les potències aliades. D'un altre costat, desitjaven mantenir-la Reichsmarine prou fort com a defensa en el Bàltic contra la força emergent de l'Unió Soviètica.

Els articles 181 a 209 de Tractat de Versalles limitaven tan l'equip com el personal. No podia tenir més de 15.000 homes amb un màxim de 1.500 oficials i prohibia que els mariners civils tinguessin una formació militar.[4] Limitava la flota a 6 cuirassats, 6 creuers i 12 destructors, 12 torpediners, 38 dragamines, 8 auxiliars, vaixells guardacostes, 8 guardapesques, 2 vaixells exploradors, 6 paquebots i un veler d'entrenament.[5] No podien tenir qualsevol submarí ni tampoc per raons comercials. El tonatge dels naus per reemplaçar naus obsoletes era limitat a 10.000 t per a creuers, 6.000 t per a creuers lleugers, 800 t per a destructors i 200 t per a torpediners.[6]

Era permès reemplaçar vaixells petits de més de 15 anys o 20 anys per als cuirassats. La Reichsmarine va començar construint el 1924 un successor del Niobe botat en 1899, i el 1929 un successor del Preussen, botat el 1903. Alemanya, va provar de eludir les limitacions mitjançant innovacions tecnològiques i armament secret.

Vaixells de la Reichsmarine[modifica]

Vaixells procedents de la Kaiserliche Marine[modifica]

  • Classe Deutschland
    • Schleswig-Holstein (1908-1944)
    • Hannover (1907-1944) des de 1931 vaixell per a avaluació de dany de mines
    • Schlesien (1908-1945)
  • Classe Braunschweig
    • Braunschweig (1904-1932)
    • Elsaß (1904-1936)
    • Lothringen (1904-1931)
    • Preußen(1903 - 1945), transformat en proveïdor de dragamines el 1919
    • Hessen, transformat en vaixell objectiu per ràdio control
  • Classe Wittelsbach
    • Zähringen (1899-1960)[7]
Creuers
  • Classe Bremen: Berlin (1906-1929) & Hamburg (1908-1931)
  • Classe Gazelle: Nymphe (1900-1931), Niobe (1900-1925) (1943); (després de ser capturat a Itàlia), Thetis (1901-1929), Amazone (1901-1931), Medusa (1901-1929), Cap Arcona (1903-1945)
Grans torpediners (destructors)
  • Classe V1: V-1, V-2, V-3, V-5, V-6
  • Classe G7: G-7, G-8, G 10, G 11
  • Classe S-13: S-18, S-19, S-23
  • Classe B-122: B-123
  • Classe V-170: V-175
  • Classe V-178: S-185
  • Classe H-186: H-190, H-196
Torpediners
  • Classe S-131: T-139
  • Classe V-125: T-141, T-143, T-144
  • Classe H-145: T-146
  • Classe G-148: T-148, T-149
  • Classe V-150: V-151
  • Classe S 152: T-152, T-153, T-154, T-155, T-157
  • Classe V-158: T-158
  • Classe H-166: T-168
Caçasubmarins
  • UZ 27 - 20 baixa al febrer de 1936, lliurat a la SA
  • IP 28 - 16 baixa al maig de 1934, lliurat a la SA
  • IP 29 - 20 baixa al febrer de 1936, lliurat a la SA
  • UZ 30 – baixa el 1923, convertit en vaixell d'operacions de vol, donat de baixa el 1927, lliurat a la Duana
  • IP 31 - baixa el 1923, convertit en vaixell d'operacions de vol.
  • UZ 32 - baixa
  • IP 33 – baixa
  • IP 34 - baixa el 16 de maig de 1934, lliurat a la SA
  • UZ 35 – baixa el 9 de juny de 1936, lliurat a la SA
Vaixells auxiliars
  • Vaixells escola: Niobe (a vapor) (1921-1926) i Gorch Fock (vela), encara actiu[8]
  • Vaixells de ràdio control: Zähringen (1902-1945), Hessen
  • Proveïdor de dragaminas: Preußen (1903 - 1945) des de 1919

Reemplaçament dels vells vaixells[modifica]

Cuirassats
  • Classe Deutschland: Deutschland (1933-1948) succesor del Preußen & Admiral Scheer (1934-1945) successor del Braunschweig
Creuers
  • Classe Emden: Emden (1925-1945) pel Niobe
  • Classe K: Königsberg (1929-1940) pel Thetis, Karlsruhe (1929-1940) pel Medusa, Köln (1930-1945) pel Arcona
  • Classe Leipzig: Leipzig (1931-1946) pel Amazone, Nürnberg (1935-1945) pel Nymphe
Destructors
  • Leberecht Maass (Z-1), Georg Thiele (Z-2), Max Schultz (Z-3), Richard Beitzen (Z-4 )
Torpediners
  • Classe rapinyaire: Möwe (1926), Seeadler (1926), Greif (1926), Albatros (1926), Kondor (1926), Falke (1926)
  • Classe carnivors: Wolf (1927), Iltis (1927), Luchs (1928), Tiger (1928), Jaguar (1928), Leopard (1928)
Llanxes ràpides
  • IP, S 11 (1927) - 1828 proves, lliurat a la Lutfwafe el 14 de juny de 1930
  • IP, S 12 (1925) - 1929 proves, baixa el 31 de març de 1931; venut
  • IP S 13 (exLM 20) – reconstruït el 1926, baixa el 31 de març de 1931; venut
  • IP S 14 (exLM 22) - reconstruït el 1926, baixa el 31 de març de 1931; venut
  • IP S 15 (exLM 23) - reconstruït el 1926, baixa el 9 de juny de 1933; venut
  • IP S 16 (exLM 27) - reconstruït el 1926, baixa el 7 d'agost de 1930; venut
  • IP S 17 (exLM 28) – reconstruït el 1926, baixa el 9 de juny de 1933; venut
  • IP S 18 (exNarwhal) - 1928 proves, baixa el 31 de març de 1931; venut
  • IP S 19 (exLusi 1) – construït el 1930 en servei el 6 de setembre de 1932; venut
  • IP S 20 (exLM 16) - reconstruït el 1926, baixa el 31 de març de 1931; venut
  • IP S 21 (exLM 21) - reconstruït el 1926, baixa el 9 de juny de 1933.
  • S 1 (1929) - 7 d'agost de 1930 com l'IP S 16 redenominada el 16 de març de 1932 com a S 1, venuda a Espanya el 10 de desembre de 1936, redenominada Badajoz (LT-15), baixa el 1944.
  • S 2 (1932) – posada en servei el 22 d'abril de 1932 venuda a Espanya el 10 de desembre de 1936, redenominada Falange (LT-13), perduda el 1937
  • S 3 (1932) - posada en servei el 27 de maig de 1932 venuda a Espanya el 10 de desembre de 1936, redenominada Oviedo (LT-12), baixa el 1940
  • S 4 (1932) - posada en servei el 20 de juny de 1932 venuda a Espanya el 10 de desembre de 1936, redenominada Requeté (LT-11), baixa el 1946
  • S 5 (1932) - posada en servei el 14 de juliol de 1932, 10 12 venuda a Espanya el 10 de desembre de 1936, redenominada Toledo (LT-14), baixa el 1944
  • S 6 (1932) - posada en servei el 23 de novembre de 1933.
  • S 7 (1933) - posada en servei el 10 d'octubre de 1934.
  • S 8 (1934) - posada en servei el 6 de setembre de 1934 pontón en 1945.
  • S 9 (1934) - posada en servei el 12 de juny de 1935, presa com a botí de guerra pels Estats Units.
  • S 10 (1934) - posada en servei el 7 de març de 1935, presa com a botí de guerra pels Estats Units el 1945.
  • S 11 (1934) - posada en servei el 3 d'agost de 1935 capturat per la Unió Soviètica el 1945.
  • S 12 (1935) - posada en servei el 31 d'agost de 1935, presa com a botí de guerra pels Estats Units el 1945.
  • S 13 (1935) - posada en servei el 7 de desembre de 1935, presa com a botí de guerra pel Regne Unit el 1945.

Referències[modifica]

  1. Ehrensberger, Konrad. Hundert Jahre Organisation der deutschen Marine, 1890-1990 : Kaiserliche Marine, Reichsmarine, Kriegsmarine, Bundesmarine. Bonn: Bernard & Graefe, 1993. ISBN 3-7637-5913-1. 
  2. «Das Kabinett Scheidemann: Bildung einer vorläufigen Reichsmarine» (en alemany). Akten der Reichskanzlei, Weimarer Republik. Arxiu federal alemany. [Consulta: 18 desembre 2021].
  3. Heusser, Ralf. Die Organisation der Reichsmarine nach dem Versailler Vertrag [L'organització de la Reichsmarine després del Tractat de Versalles] (en alemany). Munic: Grin Verlag, 1998. ISBN 9783638075015. 
  4. Tractat de Versalles, 1919, p. 94, Section II, clauses navales, articles 181-183.
  5. Tractat de Versalles, 1919, p. 94-103, Section II, clauses navales, articles 181-209.
  6. Tractat de Versalles, 1919, p. 97, Section II, clauses navales, article 190.
  7. Detlefsen, Gert Uwe. Die Schiffe der Eisenbahn (en alemany), 1993, p. 16, 139. ISBN 978-3-924896-30-0. 
  8. NDR. «"Gorch Fock": Die Geschichte des Marine-Schulschiffs» (en alemany), 19-11-2021. [Consulta: 19 desembre 2021].

Bibliografia[modifica]

  • Traité de Versailles 1919 [Tractat de Versailles] (pdf) (en francès). Nancy, París & Estrasburg: Librairie Militaire Berger-Levrault, 1919. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Reichsmarine