Relació C/N

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La relació C/N o la ratio entre el carboni i el nitrogen és un indicador que permet de jutjar el grau de l'evolució de la matèria orgànica, és a dir, de la seva aptitud per a descompondre's més o menys ràpidament en el sòl.

Aquesta relació es fa servir molt per valorar els fertilitzants orgànics i per exemple, el grau de desenvolupament del compost i de l'humus.

Els microorganismes del sòl (microfauna) tenen una relació C/N mitjana de 8. Ells consumeixen els dos terços del carboni com a font d'energia (ells el transformen en diòxid de carboni) i en un terç per a la constitució del seu cos. El nitrogen s'utilitza pràcticament tot per al cos. L'equilibri nutricional dels microorganismes se situa per tant en una relació C/N de 24. Per sota d'aquesta relació el nitrogen s'allibera i passa aestar disponible per les plantes. Per damunt d'aquesta relació, el nitrogen es pren de la solució del sòl per satisfer les necessitats dels microorganismes. D'on:

  • C/N < 15 : producció de nitrogen, creix la velocitat de descomposició; aquesta es troba al màxim en una relació C/N = 10
  • 15 < C/N < 20 : necessitat de nitrogen coberta per permetre una bona descomposició de la matèria carbonada,
  • C/N > 20 : No hi ha nitrogen suficient per permetre la descomposició del carboni (no hi ha competència entre l'absorció per les plantes i la reorganització de la matèria orgànica pels microorganismes del sòl, és el fenomen de la "fam de nitrogen"). El nitrogen es pren de les reserves del sòl. La mineralització és lenta i no restitueix al sòl més que una feble quantitat de nitrogen mineral.

S'ademt generalment que, com més elevada sigui la relació C/N d'un producte, més lentament es descompondrà en el sòl però l'humus serà inestable.

Perquè el compostatge es faci en condicions òptimes, la relació carboni/mitrogen ha d'estar situada entre 15 i 30. Si la mescla a compostar és massa baixa en nitrogen no augmentarà la seva temperatura (no hi haurà degradació). Si la proporció de nitrogen és massa elevada, el compost s'escalfarà tant que matarà els microorganismes del compost. S'ha de vigilar d'equilibrar les aportacions de nitrogen.

La relació C/N és un indicador parcial de la qualitat i cal complementar-lo amb altres informacions (dos productes amb la maeixa relació C/N poden tenir accions diferents sobre l'evolució de les quantitats de micrroorganismes del sòl).

La relació C/N és un factor essencial de la dinàmica del carboni i del nitrogen.

Mesurament de la relació C/N[modifica | modifica el codi]

Es pot mesurar la relació C/N mitjançant el mètode de Kjeldahl o per cromatografia en fase gasosa.[1]

Relació C/N en diferents matèries orgàniques[modifica | modifica el codi]

La relació C/N és molt elevada en la matèria vegetal fresca (50 a 150 per la palla) i disminueix al llarg de la seva descomposició i resta al voltant de 10 per l'humus.

Le C/N és molt variable en els residus vegetals (al voltant de 10 a 100). La C/N de l’humus ésmés estable (al voltant de 9) i la C/N mitjana de la biomassa microbiana del sòl és propera a 8. L 'efecte net de la incorporació de residus sore la dinàmica del nitrogen en el sòl pot ser descrita per tres paràmetres: el rendiment d’assimilació Y (proporció de carboni descompost pels microorganismes que és assimilada), la relació C/N dels rei la relació C/N de la biomassa microbiena.

  • Orina 0,7
  • suc que flueix d'un femer 1,9 - 3,1
  • Rebuigs d'escorxador mesclat 2
  • Sang 2
  • Matèries fecals humanes 5 - 10
  • Matèries vegetals verdes 7
  • Humus, terra negra 10
  • Compost de femer després de 8 mesos de fermentació 10
  • Herba 10
  • Consolda 10
  • Excrements d'aus de corral 10
  • Dejeccions d'animals domèstics 15
  • Compost de femer madur, 4 mesosm sense afegir-hi terra 15
  • Fem després de 3 mesos d'emmagatzemat 15
  • Tavelles de lleguminoses 15
  • Alfals 16 - 20
  • Fem fresc pobre en palla 20
  • Rebuigs de la cuina 10-25
  • Pèles de patates 25
  • Compost urbà 34
  • Fulles de pins 30
  • Fem fresc amb aportació de palla abundant 30
  • Torba negra 30
  • Fulles d'arbres (quan cauen) 20-60
  • Rebuigs verds de plantes 20-60
  • Torba rossa 50
  • Palla de cereals 50 - 150
  • Palla de civada 50
  • Palla de sègol 65
  • Fusta de branques fragmentada) 60 - 150 (segons tipus de bosc i diàmetre)
  • Escorça 100-150
  • Palla de bla 150
  • Paper 150
  • Serradures de fusta descomposta 200
  • Serradures de fusta de caducifolis (fulles joves) 150 - 500

Exemple d'utilització[modifica | modifica el codi]

Es mescla 2 carretons d'herba (C/N = 10) amb 1 carretó de branques triturades (C/N = 70):

Relació mitjana = (2 * 10 + 1 * 70)/3 = 90/3=30

ATENCIÓ: aquest càlcul només és vàlid quan la taxa de matèria seca (el contingut d'aigua) és similar pels dos productes considerats. Si aquest no és el cas, la ponderació s'ha de fer en base a la matèria seca. .

En el cas d'aquest exemple, la relació C/N obtinguda és de 30. És bona per a un compost però la mescla no és prou rica en matèria estructurant.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. *M. Giroux et P. Audesse, Comparaison de deux méthodes de détermination des teneurs en carbone organique, en azote total et du rapport C/N de divers amendements organiques et engrais de ferme, agrosol, Décembre 2004, vol. 15, no 2, en ligne