Relacions culturals
Les relacions culturals són interaccions recíproques entre dues o més cultures, incloent una gamma d'activitats que són realitzades tant per actors estatals com no estatals, dins de l'espai conegut com la societat civil i cultural. Els resultats globals de les relacions culturals són un millor coneixement entre les parts, una millor connectivitat i comprensió mútua, i l'establiment d'intercanvis i diàleg beneficiosos entre estats, pobles, actors no estatals i cultures.[1][2]
A través d'eines de política pública com la diplomàcia pública i la diplomàcia cultural (d'estat a persones), estats i d'altres agents institucionals creen organismes de comunicació estratègica, amb l'objectiu de promoure i enfortir la seva política d'exteriors i influir en l'opinió pública d'una altra cultura o territori.[3]
Les relacions culturals es poden distingir dels projectes estatals de diplomàcia pública en la multiplicitat d'agents que hi intervenen. Es consideren un component tangible de les[4] relacions Internacionals en el sentit que ajuden a definir un espai on interactuen una gamma ampla d'actors no estrictament governamentals, amb l'objectiu de promoure diàleg intercultural que pot ser qualsevol a favor de, o en contra, els interessos nacionals d'actors estatals.[1]
A causa del creixent pes específic de les plataformes digitals a l'hora de crear estats d'opinió. Les relacions culturals cada cop tenen més en compte aquests espais que faciliten un diàleg i una participació global.[5]
Agents[modifica]
Les relacions culturals poden ser exercides per diferents agents, depenent de l'objectiu i de la tipologia de les mateixes. Principalment, les relacions culturals es duen a terme mitjançant un seguit d'agents no estatals establerts transnacionalment. Això inclou ciutats, societat civil, institucions educatives, institucions culturals i artístiques, instituts de recerca, corporacions i empreses, fins i tot individus que treballin en xarxa, a Internet. Això no significa que els actors estatals estiguin exclosos de les relacions culturals. Hi ha certa relació entre els agents culturals estatals i els responsables de la relació cultural.[6]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Isar, Yudhishtir. Acció preparatòria. ‘Cultura dins UE Relacions Externes (Unió Europea, 2014).
- ↑ Rivera, Tim. Distingint Relacions Culturals De Diplomàcia Cultural: la relació del Consell britànic amb el govern de la #sa majestat (Los Angeles: Figueroa Premsa, 2015).
- ↑ N.J. Cull; D. Culbert, D. Welch. Propaganda i Persuasió de Mas: Una Enciclopèdia Històrica, 1500 al Present, (Santa Barbara: ABC-CLIO, 2003).
- ↑ Anholt, Simon. Marca Justícia Nova: el upside de global branding (Oxford: Butterworth Heinemann, 2003).
- ↑ Castells, Manuel. L'Augment de la Societat de Xarxa: L'Edat d'Informació: Economia, Societat i Cultura (Hoboken, Nova Jersey: Wiley-Blackwell, 2009).
- ↑ Mogherini, Federica. Posant Cultura al Cor de l'acció Externa d'Europa (discurs al Fòrum de Cultura DINS Brussel·les, 20/04/2016).
Bibliografia[modifica]
- Giulio Gallarotti. "Soft Power: What it is, Why It's Important, and the Conditions Under Which it Can Be Effectively Used" Journal of Political Power (2011).
- Joseph S. Nye, Soft Power: The Means to Success in World Politics (Cambridge: Perseus Books, 2004).
- Justin Hart, Empire of Ideas: The Origins of Public Diplomacy and the Transformation of US Foreign Policy. (Nova York: Oxford University Press, 2013).
- Michael J. Waller (ed.) Strategic Influence: Public Diplomacy, Counterpropaganda, and Political Warfare, (Washington, DC: Institute of World Politics Press, 2009).
- Werner Meissner, “Cultural Relations between China and the Member States of the European Union”, in The China Quarterly (special issue: China and Europe since 1978: A European Perspective) 169 (2002), 181-203.
- Martin Rose and Nick Wadham-Smith, "Mutuality, trust and cultural relations" (British Council, Counterpoint, 2004).