Relacions francoalemanyes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Les relacions francoalemanyes han estat de gran importància en el desenvolupament de diversos dels principals esdeveniments mundials durant els últims dos segles. Així, els grans conflictes bèl·lics europeus i mundials ens 1870 i 1945 van enfrontar a França i Alemanya.

A pesar d'això, ambdós països han construït des de la dècada de 1950 un entramat de relacions: instituts d'investigació i universitats comunes, un intens intercanvi juvenil, més de 2.000 ciutats agermanades i innombrables contactes personals. Aquesta situació va posar el fonament de la integració política d'Europa. Els dos països són recíprocament el seu principal soci comercial i junts constitueixen el motor econòmic de la Unió Europea (UE).

Ambdós països impulsen una política exterior comuna i fins i tot comparteixen els edificis per a les seues representacions diplomàtiques en Banja Luka (Bòsnia i Hercegovina), Podgorica (Montenegro) i Lilongwe (Malawi).

Història[modifica | modifica el codi]

En 1806, com a conseqüència de les guerres Napoleòniques, s'estableix la Confederació del Rin, amb el que el Sacre Imperi Romà Germànic queda dissolt.[cal citació]

En 1871 es crea l'Imperi alemany després de la victòria de Prússia en la Guerra francoprussiana, amb el que es va assolir la unificació dels diferents estats alemanys entorn de Prússia i excloent a Àustria.[cal citació]

En 1914 Alemanya declara la guerra a França el 3 d'agost en el marc de la Primera Guerra Mundial, en la qual els alemanys van resultar derrotats per una coalició de França i altres estats. El Reich és dissolt i Alemanya es veu forçada a acceptar el Tractat de Versalles.[1]

En 1939 França declara la guerra a Alemanya, donant inici a l'anomenat guerra de broma,[2] en el marc de la Segona Guerra Mundial, a final de la qual va tenir lloc la invasió alemanya de França i de Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg, que va començar el 10 de maig de 1940. En l'operació Fall Rot, des del 5 de juny, les tropes alemanyes van flanquejar la Línia Maginot per atacar el territori francès i el govern francès marxà a Bordeus, sent ocupat París el 14 de juny. El 17 de juny, el mariscal Pétain anuncià que França demanaria un armistici, que va ser signat a Compiegne el 22 de juny i que entrà en vigor el 25. Per a l'Eix, la campanya va ser una victòria espectacular.[3] França va quedar dividida en una zona d'ocupació alemanya al nord i a l'oest, i una zona lliure al sud on es va formar un estat titella, la França de Vichy. Al novembre de 1942, l'Eix també va ocupar la "zone libre" i la França metropolitana va quedar totalment sota l'ocupació de l'Eix fins després dels desemarcaments aliats del 1944

En 1950 el 9 de maig Robert Schuman va pronunciar un discurs preparat juntament amb Jean Monnet, que cercava un acostament entre els dos països i que és considerat com la primera proposta oficial per a la construcció d'una Europa integrada. Aquest text es coneix a partir d'aqueixa data com la Declaració Schuman.[cal citació]

En 1951 el Tractat de París, signat el 18 d'abril, constitueix la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA) entre Alemanya, França, Bèlgica, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos.[cal citació]

En 1963 el canceller alemany Konrad Adenauer i el president francès Charles de Gaulle van signar el 22 de gener en el Palau de l'Elisi el Tractat Germà-Francès d'Amistat. Aquest conveni va passar a la història amb el nom de Tractat de l'Elisi.[cal citació]

Nou impuls en el segle XXI[modifica | modifica el codi]

Procés Blaesheim
Aquisgrà
Reunió d'Aquisgrà
2001
2002
2003
2004
2005

Les consultes informals conegudes com a Processe Blaesheim[cal citació] van ser establides al febrer de 2001 per a impulsar l'eix París-Berlín en la construcció de la UE, sent iniciades en la localitat de Blaesheim (Alsàcia), entre el llavors canceller alemany Gerhard Schröder i el President francès Jacques Chirac. A més de les reunions sostingudes entre els dos mandataris, també es van establir reunions periòdiques entre els respectius ministres d'Afers exteriors. Addicionalment i de manera menys freqüent, es porten a terme cimeres francoalemanyes dels seus respectius consells de Ministres.

El 26 d'octubre de 2004 es va celebrar a Berlín la quarta d'aquestes cimeres, que va ser aprofitada pels caps de Govern per a protegir una vegada més l'adhesió de Turquia a la Unió Europea. Des que Angela Merkel assumira el càrrec de Canceller alemanya a la fi del 2005, les relacions bilaterals han mantingut la mateixa intensitat, donant-se continuïtat al Processe Blaesheim i les cimeres de ministres.

Des de 2003 i en gran part com a conseqüència de la seua posició comuna en contra de la invasió de L'Iraq, l'eix francoalemany ha iniciat un acostament gradual amb Rússia,[cal citació] adoptant postures conjuntes en diversos aspectes de la política internacional i enfortint el desenvolupament de les relacions econòmiques, principalment en els sensibles temes del subministrament d'hidrocarburs russos a la Unió Europea i la participació de l'estat rus en el consorci EADS.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Reed, John. The Treaties of Peace, 1919-1923. vol.1 (en anglès). The Lawbook Exchange, 2006, p. xi. ISBN 1584777087. 
  2. Chandler, Malcolm. Britain in the Age of Total War, 1939-45 (en anglès). Heinemann, 2002, p. 7. ISBN 0435327305. 
  3. Keegan, John. The Second World War. Hutchinson, 1989. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Relacions francoalemanyes Modifica l'enllaç a Wikidata