Relativitat doblement especial
La relativitat doblement especial (DSR) – també vanomenada relativitat especial deformada – és una teoria modificada de relativitat especial en la que no hi ha només un observador-velocitat màxima independent (la velocitat de la llum), sinó també un observador-escala d'energia màxima independent i escala de longitud mínima (el Planck energia i Planck longitud).[1]
Els primers intents de modificar relativitat especial per introduir un observador independent de longitud va ser feta per Pavlopoulos (1967), qui va calcular aquesta longitud sobre 10
metres[2][3]
En el context de gravetat quàntica, Giovanni Amelino-Camelia (2000) va introduir el que ara és anomenat la relativitat doblement especial, per proposar una proposta específica de conservar la invariància de la Planck longitud 10 ^−36 m.[4][5]
Això va ser reformulat per Kowalski-Glikman (2001) en termes d'un observador-independent massa de Plancl.[6]
Un model diferent, inspirat al de Amelino-Camelia, va ser proposat el 2001 per João Magueijo i Lee Smolin, qui també es va enfocat en la invariància de Planck energia.[7][8]
Es va adonar que hi ha, efectivament, tres tipus de deformació de la relativitat especial que permeten aconseguir una invariància de l'energia de Planck; ja sigui com a energia màxima, com a impuls màxim o ambdues coses. Els models DSR possiblement estan relacionats amb la gravetat quàntica de bucle en dimensions 2+1 (dos espais, un temps), i s'ha conjecturat que també existeix una relació en dimensions 3+1.[9][10]
Referències[modifica]
- ↑ Amelino-Camelia, G. «Doubly-Special Relativity: Facts, Myths and Some Key Open Issues». Symmetry, 2, 4, 2010, pàg. 230–271. arXiv: 1003.3942. Bibcode: 2010rdtp.book..123A. DOI: 10.3390/sym2010230.
- ↑ Pavlopoulos, T. G. «Breakdown of Lorentz Invariance». Physical Review, 159, 5, 1967, pàg. 1106–1110. Bibcode: 1967PhRv..159.1106P. DOI: 10.1103/PhysRev.159.1106.
- ↑ Pavlopoulos, T. G. «Are we observing Lorentz violation in gamma ray bursts?». Physics Letters B, 625, 1–2, 2005, pàg. 13–18. arXiv: astro-ph/0508294. Bibcode: 2005PhLB..625...13P. DOI: 10.1016/j.physletb.2005.08.064.
- ↑ Amelino-Camelia, G. «Testable scenario for relativity with minimum length». Physics Letters B, 510, 1–4, 2001, pàg. 255–263. arXiv: hep-th/0012238. Bibcode: 2001PhLB..510..255A. DOI: 10.1016/S0370-2693(01)00506-8.
- ↑ Amelino-Camelia, G. «Relativity in space–times with short-distance structure governed by an observer-independent (Planckian) length scale». International Journal of Modern Physics D, 11, 1, 2002, pàg. 35–59. arXiv: gr-qc/0012051. Bibcode: 2002IJMPD..11...35A. DOI: 10.1142/S0218271802001330.
- ↑ Kowalski-Glikman, J. «Observer-independent quantum of mass». Physics Letters A, 286, 6, 2001, pàg. 391–394. arXiv: hep-th/0102098. Bibcode: 2001PhLA..286..391K. DOI: 10.1016/S0375-9601(01)00465-0.
- ↑ «Lorentz invariance with an invariant energy scale». Physical Review Letters, 88, 19, 2002, pàg. 190403. arXiv: hep-th/0112090. Bibcode: 2002PhRvL..88s0403M. DOI: 10.1103/PhysRevLett.88.190403. PMID: 12005620.
- ↑ «Generalized Lorentz invariance with an invariant energy scale». Physical Review D, 67, 4, 2003, pàg. 044017. arXiv: gr-qc/0207085. Bibcode: 2003PhRvD..67d4017M. DOI: 10.1103/PhysRevD.67.044017.
- ↑ «Quantum symmetry, the cosmological constant and Planck-scale phenomenology». Classical and Quantum Gravity, 21, 13, 2004, pàg. 3095–3110. arXiv: hep-th/0306134. Bibcode: 2004CQGra..21.3095A. DOI: 10.1088/0264-9381/21/13/002.
- ↑ «2+1 gravity and doubly special relativity». Physical Review D, 69, 4, 2004, pàg. 044001. arXiv: hep-th/0307085. Bibcode: 2004PhRvD..69d4001F. DOI: 10.1103/PhysRevD.69.044001.