Religió a Grècia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Monestir de Simonos Petra a l'àrea autònoma del Mont Athos.

Grècia és un dels pocs països europeus en tenir una religió oficial. La vinculació tan forta entre la religió ortodoxa i la identitat ètnica grega tant dins de Grècia com en la diàspora ha portat alguns experts a concloure que els grecs representarien un grup etnoreligiós similar als jueus, sikhs i tibetans, on ètnia i religió estan fortament relacionats.[1] Encara que a Grècia també existeixen minories de jueus i musulmans, així com una important minoria religiosa de neopagans,[2] que cerquen reviure la religió de l'Antiga Grècia. A més a més, hi ha minories de catòlics, protestants, testimonis de Jehovà, budistes i cienciòlegs.

Cristianisme[modifica | modifica el codi]

Article principal: Església Ortodoxa Grega

L'Església Ortodoxa Grega és seguida per la vasta majoria de la població, aproximadament entre 95% i 98% de la població segons fonts del govern grec,[3] encara que càlculs més moderats com l'eurobaròmetre semblen indicar que el nombre podria ser el 81%.[4]

A causa de la importància que va tenir l'Església Ortodoxa en la formació de la identitat grega i en les lluites patriòtiques per la independència, la seva popularitat entre la població i la seva posició en la societat grega és de molta importància. A més a més, no és inusual en Europa Oriental que existeixi una forta relació entre identitat ètnica i religió com succeeix, per exemple, amb serbis, croats i hongaresos.

Església ortodoxa a Atenes.

El salari i les pensions dels sacerdots ortodoxos és pagat per l'Estat, a part que a l'escola primària i secundària s'ensenyen classes de religió com a part del currículum educatiu -encara així l'estudiant pot ser eximit de rebre aquestes classes si els seus pares ho sol·liciten-.

Encara que la Constitució de Grècia estableix la llibertat de culte han existit diferents denúncies de discriminació en contra de minories religioses especialment neopagans, catòlics, testimonis de Jehovà i protestants. El govern grec ha estat reticent a legalitzar d'altres religions a part de l'ortodoxa –requisit fonamental per poder predicar la seva religió, altrament poden enfrontar-se a conseqüències judicials–, encara que la religió oficial és l'ortodoxa, el govern grec va estendre l'estatus de «religió legal» al judaisme i a l'islamisme. Amb això, les mencionades religions tenien majors drets, encara que no tenien tots els avantatges que té la religió estatal. El fet que l'estat grec estigués conforme en donar-li estatus legal al judaisme i a l'islamisme i no a altres religions com ara] catòlics, protestants o neopagans, fa suposar que això és degut al fet que mentre el judaisme i l'islamisme són religions ètniques molt vinculades a grups ètnics específics i que no en fan proselitisme, les altres religions tant cristianes com els nous moviments religiosos són més proselitistes i es dirigeixen cap a la població ètnicament grega estant així una possible competència de l'Església Ortodoxa. Així i tot, els neopagans grecs van rebre l'estatus de religió legal el 2006 –i no d'altres religions cristianes que potser tenen més en comú amb l'Església Ortodoxa–.

Els catòlics grecs es compten entre els 50.000 i els 200.000 segons les fonts. Existeixen diverses esglésies protestants, entre elles algunes pentecostals, evangèliques o adventistes. El nombre exacte es desconeix però fonts ortodoxes les calculen en aproximadament 20.000 seguidors.

El judaisme[modifica | modifica el codi]

La història dels jueus a Grècia data des de fa milers d'anys, almenys 2500 anys, en el passat van ser una de les més antigues comunitats jueves a la diàspora. El seu número es calcula en uns 5.500 individus dividits en dos grups majoritaris els romaniotes que daten de l'època de l'Imperi Romà, i els sefardites que van arribar durant la dominació de l'Imperi otomà.[5]

El neopaganisme[modifica | modifica el codi]

Article principal: Neo-hel·lenisme

El Neo-hel·lenisme és un moviment reconstruccionista pagà que cerca reviure les creences religioses precristianes dels antics grecs. La seva principal organització és el Consell Suprem de Grecs Gentils que afirma tenir al voltant de 40.000 afiliats, estant per tant una de les religions no cristianes majors del país. S'ha reportat una forta hostilitat i persecució per part del govern i l'església dominant contra els neopagans hel·lènics. La llei grega estableix una multa elevada per predicar qualsevol religió sense permís, encara que en el 2004 la Suprema Cort li va donar al judaisme i al islamisme l'estatus de religions acceptades, però no així al neopaganisme hel·lènic. Tanmateix, la Cort va establir en el 2006 que el paganisme grec havia de deixar de ser prohibit, i això els va permetre als neopagans grecs deixar de ser una religió il·legal. El president de la Comunitat de Sacerdots Grecs, Pare Eustathios Kollas va declarar que: «Són un munt de miserables vivificadors d'una degenerada religió morta que desitgen regressar a les al·lucinacions del fosc passat».[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Πιστεύουμε αλλά δεν εκκλησιαζόμαστε» (en grec). [Consulta: 15 de gener de 2014].
  2. Smith, Helene. «By Zeus!» (en anglès). The Guardian. [Consulta: 15 de gener de 2014].
  3. «Europe:Greece» (en anglès). [Consulta: 15 de gener de 2014].
  4. «Social values, Science and Technology» (en anglès). Special Eurobarometer. [Consulta: 15 de gener de 2014].
  5. «Short History of the Jewish Communitites in Greece» (en anglès). [Consulta: 15 de gener de 2014].
  6. Smith, Helena. «Greek gods prepare for comeback» (en anglès). The guardian, 5 de maig de 2006. [Consulta: 15 de gener de 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Religió a Grècia Modifica l'enllaç a Wikidata