Religió civil

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La religió civil són els valors religiosos implícits d'una nació, expressats a través de rituals públics, símbols (com la bandera nacional) i cerimònies en dies sagrats i en llocs sagrats (com monuments, camps de batalla, o cementiris nacionals). Encara que sigui diferent de la religió de les Esglésies, els oficiants i les cerimònies de l'Església de vegades s'incorporen a la pràctica de la religió civil.[1] Països descrits com a posseïdors de religió civil inclouen França,[2] Corea del Sud, l'antiga Unió Soviètica[3] i els Estats Units.[4][5][6]

És un terme originalment concebut pel filòsof francès Jean Jacques Rousseau i posteriorment desenvolupat pel sociòleg nord-americà Robert Bellah, el 1960, en referència a la religió transcendent i universal d'una nació.[7]

Referències[modifica]

  1. Wimberley i Swatos, 1998.
  2. Baylac, M.-H.. Histoire 1ère (en francès). París: Bordas, 1997, p. 134.  Quoted in Lindaman & Ward 2013, p. 148
  3. Tumarkin, 1983.
  4. «Oxford Research Encyclopedia of Religion». A: , 2018. DOI 10.1093/acrefore/9780199340378.013.441. ISBN 9780199340378. 
  5. Fait, Stefano. «Civil Religion», 11-09-2001.
  6. Bruce i Yearley, 2006, p. 34.
  7. La diversitat religiosa en les comunitats obertes. Criteris de discerniment (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF.). Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2013 [Consulta: 6 novembre 2015].  Arxivat 3 de març 2016 a Wayback Machine.