Rellevància

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

La rellevància és el grau en què els resultats d'una cerca tenen relació o utilitat respecte la necessitat d'informació de l'usuari. En la recuperació d'informació, quan els resultats d'una cerca, compleixen o no un grau de condicions de les seves necessitats, es parla de rellevància.

Es tracta d'una noció intuïtiva i dinàmica. Afecta tant als resultats com a tot el procés de cerca, guiat per la rellevància en les respostes d'un sistema de recuperació d'informació, per si ens acostem o no al nostre objectiu.

Història[modifica]

La preocupació amb el problema de trobar informació rellevant es rememora a la publicació dels primers diaris científics propers al segle xvii. Tot i que l'estudi formal d'aquesta importància no va començar fins al segle xx, anomenat en aquell moment com a estudis bibliomètrics.

En els anys 1930 i 1940, S.C.Bradford va utilitzar el terme “rellevant” per caracteritzar articles de certa importància per a un subjecte determinat (llei de Bradford). L'any 1950, van aparèixer els primer sistemes de recuperació d'informació i els investigadors van notar el volum d'articles i documents irrellevants per als seus problemes, representava un contratemps preocupuant. Aleshores, B.C. Vickery, l'any 1958, durant una conferència internacional d'informació científica va fer de forma explicita pública el concepte de “Rellevància”.

Tipologia de rellevància[modifica]

La tipologia està extreta de Tefko Saracevic[1] que distingeix les següents dimensions o manifestacions de la rellevància:

  • Rellevància de sistema: Relació entre els termes de la petició formalitzada al sistema i els objectes d'informació recuperats.
  • Rellevància temàtica (o rellevància lògica): Relació entre el tema o matèria de la petició i els objectes d'informació recuperats.
  • Rellevància situacional (o utilitat): Relació entre la funció o tasca que es correspon amb la necessitat i els objectes d'informació recuperats.
  • Pertinència (o rellevància cognitiva): Relació entre la percepció de la necessitat i els objectes d'informació recuperats.

Factors en la valoració de la rellevància

Cal saber diferenciar entre:

  • Rellevància temàtica: quan parlem de la correspondència entre conceptes, ja sigui en temes o matèria; quan parlem de la naturalesa de la informació; i finalment, quan parlem de la tipologia del document.
  • Rellevància situacional: quan parlem de la finalitat de l'objecte; el grau d'actualització de la informació; del context (geogràfic i cronològic); i de l'adequació del document amb els coneixements de l'usuari.

Referències[modifica]

  1. Saracevic, Tefko «Relevance: A review of the literature and a framework for thinking on the notion in Information science. Part II: Nature and manifestations of relevance.». Journal of the American Society for Information Science and Technology, 58, 3, 2007, pàg. 1915-1933.