Remigi Palmero i Ruà

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRemigi Palmero i Ruà
Remigi Palmero.jpg
L'any 2007 en viu a València.
Biografia
Naixement 23 gener 1950 (69 anys)
Alginet
Activitat
Ocupació Cantautor, músic de sessió, yogi Tradueix i guitarrista
Període d'activitat des de 1964?
Gènere artístic pop, rock, bossa nova
Instrument guitarra elèctrica
Instrument destacat Fender Telecaster
Discogràfica independent
Artistes relacionats Els 5 Xics
Bustamante
Els Pavesos
In Fraganti
Terminal Sur
Òscar Briz
Amanida Peiot
Obra
Obres destacables
Modifica les dades a Wikidata

Remigi Palmero és un cantautor i guitarriste alginetí, pioner —junt amb Pep Laguarda i Juli Bustamante—[1] de l'anomenat rock mediterrani[2] durant els anys de la Transició; actualment fa carrera en solitari com a «transautor».[3]

A més de la plena dedicació a la música, Palmero també treballa en el camp de la creació gràfica i és mestre de ioga des del 1991, en el qual arribà a fundar una associació anomenada Turya-València junt amb Carmen Gandia.

Biografia[modifica]

El 1967 al teatre Moderno d'Alginet

Vinculat des de ben xicotet a l'ambient artístic i musical per circumstàncies familiars, als catorze anys va debutar amb els Brots, una orquestra local; més avant formaria part de conjunts com els Ribersons, Els Cinc Xics o Els Pavesos i acompanyaria a solistes com Eduard Bort o Juli Bustamante, amb el qual acabaria co-liderant el grup In Fraganti.

El 1979 publicà el seu primer disc com a artiste titular, acompanyat de Bon Matí, un conjunt de vint-i-quatre músics entre els quals alguns africans i caribenys: Humitat relativa, publicat originalment pels segells Pu-put! i Zafiro és considerat per la crítica un dels cinquanta millors discs del pop espanyol i part d'una trilogia mediterrània que inclou el Brossa d'ahir de Pep Laguarda (1977) i el Cambrers de Bustamante (1981); després de buscar el màster original pels arxius de Sony, l'any 2018 LaCasaCalba el reedità en compacte i en vinil de 180 grams, encara que sense la col·laboració de Remigi, retirat del circuit artístic.[4]

L'alcudià Òscar Briz (seguidor, admirador i, finalment, col·laborador de Palmero) li va dedicar la primera cançó del seu segon disc en valencià, PurDesig: una rumba titulada Remigi.

Discografia[modifica]

A banda d'algunes gravacions no especificades en EMI-Odeon amb Els 5 Xics entre 1970 i 1976, la seua producció comprèn almenys quatre discs com a artiste titular i mitja dotzena llarga de col·laboracions en recopilatoris o gravacions d'altres artistes, especialment del ja esmentat Bustamante:

  • Els Cinc Xics: Todas sus grabaciones (RO 51432, ?)
  • Remigi Palmero: Afuera adentro (PDI, 1989), senzill
  • Remigi Palmero: Emparín (Difusió Mediterrània, 1992), senzill
  • Remigi Palmero: Línia de foc (EGT-Discmedi, 1994), inclou una nova versió de L'olor a garrofa
  • Diversos autors: Cántame mis canciones (Columna, 1998), disc d'homenatge a Jackson Browne
  • Remigi Palmero: Sense comentaris (LaCasaCalba, 2007), gravat a sa casa només amb la veu i la guitarra

Col·laboracions[modifica]

  • Bustamante: Cargo de mi (DM, 1986)
  • Bustamante: Salón Fujiyama (GA, 1988)
  • Julio Bustamante: Material volátil (?, 2005)

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Bustamante y Remigi Palmero en la UPV en el web del 20 Minutos
  2. ↑ Remigi Palmero fitxa en LaLlum.org
  3. ↑ Remigi Palmero, transautor mediterrani en el bloc de LaCasaCalba
  4. ↑ Majo Siscar «Humitat Relativa, el primer disc de Remigi Palmero, es reedita 40 anys després». El Diario.es, 01-06-2018 [Consulta: 6 juny 2018].
  5. ↑ «Els 5 Xics – Els 5 Xics» (en anglés). Discogs. [Consulta: 8 octubre 2018].

Enllaços externs[modifica]

Blocosfera[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Remigi_Palmero_i_Ruà&oldid=21298791»