Tomanová va guanyar el títol individual femení a l'Open de França de 1972.
El 1975, ella i Martina Navratilova van representar Txecoslovàquia a la Copa Federació, la competició internacional per equips femenins. Van guanyar la copa després de vèncer a la selecció australiana per 3-0 a la final del grup mundial.[1] Entre 1975 i 1981, va jugar 18 eliminatòries amb l'equip de Txecoslovàquia i va compilar un rècord de victòries i derrotes de 20–7. El maig de 1975, va guanyar el títol individual al Campionat d'Alemanya Occidental a Hamburg després d'una final de tres sets contra Kazuko Sawamatsu.[2] Va guanyar quatre títols individuals i quatre més en la modalitat de dobles femenins i un en dobles mixts. Malgrat no acumular molts títols, individualment va arribar dues finals de Grand Slam a l'Open d'Austràlia i el Roland Garros l'any 1976. Va perdre a l'Open de França davant Sue Barker en tres sets i a l'Open d'Austràlia contra Evonne Goolagong en sets seguits.[3][4] Tomanová també va arribar a la final de dobles femení a l'Open d'Austràlia amb Lesley Turner Bowrey, perdent davant Goolagong i Helen Gourlay Cawley.
El maig de 1977, va arribar a la final de l' Open d'Itàlia, perdent davant Janet Newberry.[5] L'any 1978, Tomanová va fer equip amb Betsy Nagelsen per guanyar el títol de dobles femení a l'Open d'Austràlia, derrotant a Naoko Sato i Pam Whytcross a la final en sets seguits.[6] Amb el seu compatriota Pavel Složil, va guanyar el títol de dobles mixtes a l' Open de França de 1978. En dobles mixts també va disputar dues finals de Grand Slam amb un títol a Roland Garros l'any 1978.