René Lemoine
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) René Alphonse Lemoine 29 desembre 1905 Nancy (França) |
| Mort | 19 desembre 1995 (89 anys) 5è districte de París (França) |
| Activitat | |
| Ocupació | tirador |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
| Esport | esgrima |
| Participà en | |
| 1936 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1936 |
| 1932 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1932 |
Premis | |
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
| Esgrima | |||
Competint per  França
| |||
Jocs Olímpics 
| |||
| Or | Los Angeles 1932 | floret per equips | |
| Plata | Berlín 1936 | floret per equips | |
| Campionat del Món d'esgrima | |||
| Or | Viena 1931 | floret individual | |
| Or | Varsòvia 1934 | espasa per equips | |
| Plata | Lieja 1930 | floret per equips | |
| Plata | Varsòvia 1934 | floret per equips | |
| Plata | Lausana 1935 | floret per equips | |
| Plata | París 1937 | floret per equips | |
| Bronze | París 1937 | floret individual | |
René Lemoine (Nancy, 29 de desembre de 1905 - 5è districte de París, 19 de desembre de 1995) va ser un tirador d'esgrima francès, especialista en floret, que va competir durant la dècada de 1930.[1]
El 1932 va prendre part en els Jocs Olímpics de Los Angeles, on guanyà la medalla d'or en la competició de floret per equips del programa d'esgrima.[1] Quatre anys més tard, als Jocs de Berlín, guanyà la medalla de plata en la competició de floret per equips, mentre en la prova individual quedà eliminat en sèries.[1]
En el seu palmarès també destaquen set medalles al Campionat del Món d'esgrima, dues d'or, quatre de plata i una de bronze.[1]
Fill del director general de la Peugeot estudià matemàtiques i dret. Després d'una breu estada per estudis al Txad, el 1938 es traslladà a viure a l'Àfrica Equatorial, on treballà en l'exportació de productes colonials. Durant la Segona Guerra Mundial va dirigir la resistència a la República Centreafricana i va recolzar les forces franceses de Charles de Gaulle. En 1940 va ser empresonat per les autoritats de Vichy, però va ser alliberat després d'un mes i mig. Llavors va lluitar a Madagascar i al nord d'Àfrica. Després de la guerra va reprendre el comerç de productes agrícoles. Va ser nomenat oficial de la Legió d'Honor i va ser guardonat amb la Creu de Guerra, entre altres condecoracions militars.[1]