René de Saussure

René de Saussure
Biografia
Naixement	17 març 1868 ; Ginebra (Suïssa)
Mort	2 desembre 1943 (75 anys); Berna (Suïssa)
President of the Swiss Esperanto Society (en)
Dades personals
Altres noms	Antido
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques, esperanto, interlingüística i traducció
Ocupació	matemàtic, esperantòleg, traductor, esperantista, interlingüista, lingüista
Membre de	Swiss Esperanto Society (en) ; Acadèmia d'Esperanto
Obra
Localització dels arxius	Arxius de l'Escola Politècnica Federal de Zúric [ CH-001807-7:Hs 358] ;
Família
Família	De Saussure (en)
Fills	Jean de Saussure
Pare	Henri de Saussure
Germans	Ferdinand de Saussure; Léopold de Saussure; Horace de Saussure
	Signatura

René de Saussure (Ginebra, 17 març de 1868 – Berna, 2 de desembre de 1943) va ser un matemàtic i esperantista suís. Era germà del lingüista Ferdinand de Saussure.^[1]

El 1895 va defensar la seva tesi doctoral en geometria, matèria que ensenyaria a la universitat. També va escriure treballs reconeguts sobre esperanto i interlingüística. La seva obra més coneguda és una anàlisi de la lògica de construcció de paraules en esperanto, Fundamentaj reguloj de la vortteorio en Esperanto.^[2] Va defensar aquesta llengua auxiliar internacional contra diverses crítiques per part dels defensors de l'ido. Així, va desenvolupar el concepte de neceso kaj sufiĉo ("necessitat i suficiència"), pel qual s'oposava a la crítica de Louis Couturat segons el qual l'esperanto no tenia recursivitat.^[3] Va ser membre de l'Acadèmia d'Esperanto i va redactar diferents revistes, com Internacia Scienca Revuo o Lingvo Kosmopolita.^[1] El 1919 va començar a proposar una sèrie de reformes de l'esperanto (Antido I, Antido II, Lingvo Kosmopolita, Esperantido) i el 1925 va deixar el moviment esperantista i va defensar l'adopció de la seva proposta de llengua Esperanto II, també coneguda com nov-esperanto.^[1] Més tard va esdevenir un dels assessors de la International Auxiliary Language Association (IALA), fundada per Alice Vanderbilt^[4] i que acabaria proposant la llengua auxiliar Interlingua.^[5]

René de Saussure també va proposar el 1907 una nova moneda, el spesmilo, que va adoptar el banc Ĉekbanko Esperantista, creat per Herbert F. Höveler el mateix any a Londres i que va funcionar fins al 1914.^[2] El 30 d'abril de 1914 aquest banc tenia 730 comptes en 320 ciutats de 43 països.^[3]

Referències

1 2 3 Garvía, Roberto. Esperanto and Its Rivals The Struggle for an International Language (en anglès). University of Pennsylvania Press, 2015.
1 2 Alcalde, Javier «The Other Saussure». Babel, 8-2016, p. 22-24.
1 2 «Enciklopedio de Esperanto» (en esperanto). Literatura Mondo, 1933-1934. [Consulta: 22 setembre 2014].
↑ Gopsill, F. P. "Le historia antenatal de Interlingua" (interlingua). Panorama de Interlingua (1991, gener-febrer, març-abril, maig-juny.
↑ Esterhill, Frank, Interlingua Institute: A History.

Enllaços externs

Obres de i sobre René de Saussure Arxivat 2015-11-04 a Wayback Machine. a la Biblioteca Nacional d'Àustria Arxivat 2007-12-21 a Wayback Machine.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: René de Saussure

[:1-1] 1 2 3 Garvía, Roberto. Esperanto and Its Rivals The Struggle for an International Language (en anglès). University of Pennsylvania Press, 2015.

[:2-2] 1 2 Alcalde, Javier «The Other Saussure». Babel, 8-2016, p. 22-24.

[:0-3] 1 2 «Enciklopedio de Esperanto» (en esperanto). Literatura Mondo, 1933-1934. [Consulta: 22 setembre 2014].

[4] Gopsill, F. P. "Le historia antenatal de Interlingua" (interlingua). Panorama de Interlingua (1991, gener-febrer, març-abril, maig-juny.

[esterhill2000-5] Esterhill, Frank, Interlingua Institute: A History.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]