René de Saussure

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRené de Saussure
René de Saussure.jpg
Biografia
Naixement 17 març 1868
Ginebra
Mort 2 desembre 1943 (75 anys)
Berna
  President of the Swiss Esperanto Society Tradueix 

Dades personals
Altres noms Antido
Activitat
Camp de treball Matemàtiques
Ocupació Matemàtic, interlinguist Tradueix, esperantista, esperantòleg i traductor
Família
Fills Jean de Saussure
Pare Henri de Saussure
Germans Ferdinand de Saussure i Léopold de Saussure
Signatura
Modifica les dades a Wikidata

René de Saussure (Ginebra, 17 març de 1868Berna, 2 de desembre de 1943) va ser un matemàtic i esperantista suís. Era germà del lingüista Ferdinand de Saussure.[1]

El 1895 va defensar la seva tesi doctoral en geometria, matèria que ensenyaria a la universitat. També va escriure treballs reconeguts sobre esperanto i interlingüística. La seva obra més coneguda és una anàlisi de la lògica de construcció de paraules en esperanto, Fundamentaj reguloj de la vortteorio en Esperanto.[2] Va defensar aquesta llengua auxiliar internacional contra diverses crítiques per part dels defensors de l'ido. Així, va desenvolupar el concepte de neceso kaj sufiĉo ("necessitat i suficiència"), pel qual s'oposava a la crítica de Louis Couturat segons el qual l'esperanto no tenia recursivitat.[3] Va ser membre de l'Acadèmia d'Esperanto i va redactar diferents revistes, com Internacia Scienca Revuo o Lingvo Kosmopolita.[1] El 1919 va començar a proposar una sèrie de reformes de l'esperanto (Antido I, Antido II, Lingvo Kosmopolita, Esperantido) i el 1925 va deixar el moviment esperantista i va defensar l'adopció de la seva proposta de llengua Esperanto II, també coneguda com nov-esperanto.[1] Més tard va esdevenir un dels assessors de la International Auxiliary Language Association (IALA), fundada per Alice Vanderbilt[4] i que acabaria proposant la llengua auxiliar Interlingua.[5]

René de Saussure també va proposar el 1907 una nova moneda, el spesmilo, que va adoptar el banc Ĉekbanko Esperantista, creat per Herbert F. Höveler el mateix any a Londres i que va funcionar fins al 1914.[2] El 30 d'abril de 1914 aquest banc tenia 730 comptes en 320 ciutats de 43 països.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Garvía, Roberto. Esperanto and Its Rivals The Struggle for an International Language (en anglès). University of Pennsylvania Press, 2015. 
  2. 2,0 2,1 Alcalde, Javier «The Other Saussure». Babel, Agost 2016, pàg. 22-24.
  3. 3,0 3,1 «Enciklopedio de Esperanto» (en esperanto). Literatura Mondo, 1933-1934. [Consulta: 22 setembre 2014]. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «:0» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  4. Gopsill, F. P. "Le historia antenatal de Interlingua" (interlingua). Panorama de Interlingua (1991, gener-febrer, març-abril, maig-juny.
  5. Esterhill, Frank, Interlingua Institute: A History.

Enllaços Externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: René de Saussure Modifica l'enllaç a Wikidata