Renata Scotto
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement |
24 de febrer de 1934 Savona, Itàlia |
| Activitat | |
| Ocupació |
Cantant, cantant d'òpera, professora de música, biògrafa, opera director  i escriptora |
| Ocupador |
Accademia Nazionale di Santa Cecilia Juilliard School |
| Gènere | Òpera |
| Professors | Mercè Llopart |
| Veu | Soprano |
| Instrument | Veu |
|
Premis
| |
|
| |
   | |
 | |
Renata Scotto (Savona, Itàlia, 24 de febrer de 1934) és una famosa soprano i directora italiana, admirada per la seva veu i el seu talent interpretatius. El seu repertori inclou rols, particularment els de Verdi i Puccini però també dels grans papers del bel canto de Bellini i Donizetti els Mozart i Richard Strauss.
Contingut
Biografia[modifica]
Estudià amb el baríton Emilio Ghirardini i després es perfeccionà amb el mestre Merlini i amb la soprano catalana Mercè Llopart, a Milà.
Debutà el 1954 en el Teatro Nuovo de Milà amb La traviata. Aviat cridà l'atenció en el món de l'òpera i debutà el desembre d'aquest mateix any a La Scala de Milà en el paper de Walter de La Wally d'Alfredo Catalani, amb Renata Tebaldi, i participà en una gira que el Teatro alla Scala organitzà a Moscou, cantant el paper protagonista de Lucia di Lammermoor. El 1955, es presentà a l'Òpera de Roma.
A partir de llavors començà la seva carrera internacional. Actuà al Stoll Theatre de Londres i en el Festival d'Edimburg 1957 (La sonnambula).
Després d'aquests èxits, cantà el paper de Gilda (de Rigoletto) a l'Òpera de Viena (1958), Chicago (1960), Covent Garden (1962), Madama Butterfly (Teatre Colón de Buenos Aires, 1964) i aparegué regularment en el Metropolitan de Nova York (debut Madama Butterfly, 1965), on ha interpretat un ampla nombre de rols, des de la Tosca de Giacomo Puccini, fins a l'Elena de I vespri siciliani de Verdi (el 1982).
A partir de finals dels anys 1980 va començar una nova carrera com a director i va romandre activa amb rols com Die Marschallin (El cavaller de la rosa, de Strauss), Klytemnestra (Elektra), La Medium (Gian Carlo Menotti), La voix humaine (Francis Poulenc), Erwartung (Arnold Schönberg) o la Kundry de Parsifal.
Debut al Liceu[modifica]
En el Liceu de Barcelona, debutà amb La traviata el 1962 i després d'una llarga absència cantà una cèlebre Fedora amb Plácido Domingo el 1988, quan havia tornat a Barcelona en altres ocasions. També ha cantat a Madrid (La sonnambula, 1970). Renata Scotto ha sabut dominar els rols de soprano dramàtica de coloratura (incloent el difícil rol de Norma, el repertori verista i a la vegada el repertori lleuger, des de Gioacchino Rossini a Gaetano Donizetti.
Repertori[modifica]
Produccions (Opera, director)[modifica]
- Madama Butterfly (Metropolitan Opera, Arena di Verona, Florida Grand Opera, Palm Beach Opera)
- Bellini Il pirata (Festival Belliniano, Catania, 1993)
- Bellini La sonnambula (Catania, 1994)
- La traviata (New York City Opera, 1995)
- Norma (Finnish National Opera)
- Adriana Lecouvreur (Santiago, 2002)
- Lucia di Lammermoor (Thessaloniki, 2004)
- La Wally (Dallas, Bern)
- La Bohème (Lyric Opera of Chicago, 2007; Palm Beach Opera, 2009)
- Turandot (Atenas, 2009)
- La sonnambula (Miami, Michigan Opera Theatre, 2008).
Discografia seleccionada[modifica]
- Bellini Norma amb Giacomini, Troyanos, i la National Philarmonic Orchestra dirigits per James Levine
- Bellini La Sonnambula amb Kraus, Vinco, Laghezza i La Fenice Venezia dirigits per Nello Santi
- Bellini I Capuleti e i Montecchi amb Aragall, Pavarotti, i la Orchestra del Teatro alla Scala dirigits per Claudio Abbado
- Cilèa: Adriana Lecouvreur amb Domingo, Milnes, Obraztsova, i la Philarmonia Orchestra dirigits per James Levine
- Donizetti Lucia Di Lammermoor amb Di Stefano, Bastianini, Vinco i Orchestra del Teatro alla Scala dirigits per Nino Sanzogno
- Donizetti Lucia Di Lammermoor amb Pavarotti, Cappuccilli, i Radio Torino dirigits per Francesco Molinari-Pradelli
- Donizetti: L'elisir d'amore amb Bergonzi, Taddei, Cava, i l'Orchestra del Maggio Musicale Fiorentino dirigits per Gianandrea Gavazzeni
- Donizetti Maria Di Rohan amb Bruson,La Fenice Venezia dirigits per Gianandrea Gavazzeni
- Giordano Andrea Chenier amb Domingo, Milnes i la Philarmonia Orchestra dirigits per James Levine
- Leoncavallo: Pagliacci amb Carreras, Nurmela, Allen, Benelli, i la London Philarmonic Orchestra dirigida per Riccardo Muti
- Mascagni Cavalleria Rusticana amb Domingo, Elvira, Jones i la Philarmonia Orchestra dirigits per James Levine
- Meyerbeer: Le Prophète amb Horne, McCracken, Bastin, Hines, Du Plessis, Dupuoy i la Royal Philarmonic Orchestra dirigida per Lewis
- Pergolesi: La seva padrona amb Bruscantini; Collegium Musicum Italicum dirigits per Fasano
- Puccini Edgar amb Bergonzi, Sardiniero, Killebrew i l'Opera Orchestra New York dirigits per Eve Queler
- Puccini La Boheme amb Poggi, Meneguzzer, Gobbi, Maggio Musicale Fiorentino dirigits per Antonino Votto
- Puccini: Madame Butterfly amb Bergonzi, Padoan, Di Stasio, Panerai, De Palma, Montarsolo i l'Orchestra del Teatro dell'Opera di Roma dirigits per sir John Barbirolli
- Puccini Il Trittico amb Domingo, Cotrubas, Horne, Gobbi, Wixell i la Philarmonia Orchestra dirigits per Lorin Maazel
- Puccini Tosca amb Domingo, Milnes i la Philarmonia Orchestra dirigits per James Levine
- Puccini: Turandot amb Nilsson, Corelli, Giaiotti, Mazzini, i l'Orquestra del Teatro dell'Opera di Roma dirigits per Francesco Molinari-Pradelli
- Puccini: Le villi amb Domingo, Nucci, Gobbi; National Philarmonic Orchestra dirigits per Lorin Maazel
- Respighi Il Tramonto amb Tokyo String Qt
- Verdi: Nabucco amb Manuguerra, Lucchetti, Ghiaurov, Obraztsova, Lloyd i la Philarmonia Orchestra dirigida per Riccardo Muti
- Verdi: La traviata amb Raimondi, Bastianini,;Orchestra del Teatro alla Scala dirigits per Antonino Votto(1962)
- Verdi La traviata amb Kraus, Bruson, i la Philarmonia Orchestra dirigits per Riccardo Muti (1980)
- Verdi Otello amb Domingo, Milnes, Plishka i la Philarmonia Orchestra dirigits per Riccardo Muti
- Verdi Requiem amb Lucchetti, Baltsa, Nesterensko i la National Philarmonic Orchestra dirigits per Riccardo Muti
- Verdi Requiem amb Horne, Pavarotti, Ghiaurov i la Orchestra della Radio Italiana dirigits per Claudio Abbado
- Verdi Rigoletto amb Bergonzi, Fischer-Dieskau, Cossotto, Vinco i Orchestra del Teatro alla Scala dirigits per Rafael Kubelik
- Wolf-ferrari Il Segreto Di Susanna amb Bruson, Philharmonia Orchestra dirigit per John Pritchard
DVD[modifica]
- Donizetti. L'elisir d'amore. Gavazzeni. Firenze, 1967 - amb Carlo Bergonzi
- Donizetti. Lucia di Lamermoor. Bartoletti, Tokyo 1967 - amb Carlo Bergonzi
- Gounod. Faust. Ethuin, Tokyo, 1973 - amb Alfredo Kraus
- Puccini; La Boheme; Levine (Mimi), Met 1977 - amb Luciano Pavarotti
- Puccini. La Boheme; Levine (Mussetta), Met 1982 - amb Josep Carreras
- Puccini. Manon Lescaut; Levine; Met 1983 - amb Plácido Domingo
- Verdi. La Traviata; Verchi, Tokyo 1973 - amb Josep Carreras
- Verdi. Luisa Miller; Levine; Met 1979 -amb Plácido Domingo
- Verdi. Otello; Levine; Met 1978 - amb Jon Vickers
- Zandonai. Francesca da Rimini, Levine; Met 1984 - amb Plácido Domingo
- Recital in Budapest 1991, Lukacs
- In Concert and Recital in Montreal 1986, Fulton, Armenian
Reconeixements[modifica]
- Premi Franco Abbiati della Critica Musicale Italiana (Associazione Italiana Critici Musicali) 1992
- Premi Emmy, La Gioconda, 1978.
- Premi Emmy, director, La Traviata, New York City Opera.
- Premi Frankfurter Allgemeine - Der Rosenkavalier.
- Opera News Award - Metropolitan Opera Guild, 2007
- Anton Coppola Award - "excellence in the arts", 2009
- Doctor Honoris Causa - Juilliard School, New York, 2009
- Catedràtic d'Accademia Nazionale di Santa Cecilia, Roma
- Medalla d'Or del Gran Teatre del Liceu, Barcelona, gener de 2012
Referències[modifica]
- La Discoteca Ideal de Intérpretes, pags. 422-423. Enciclopedias Planeta
- Renata Scotto, Octavio Roca: More Than a Diva, Doubleday & Company, Inc, 1984.
- Konrad Dryden: Riccardo Zandonai, A Biography, e Renata Scotto, Peter Lang Inc.
- Umberto Bonafini. Renata Scotto. LIRICA, le interpretazioni indimenticabili, Fabbri Editori, 1987
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Renata Scotto |
