Renato Bruson

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRenato Bruson
Renato Bruson 1965.jpg
Renato Bruson el 1965
Biografia
Naixement 13 de gener de 1936
Granze (Itàlia)
Activitat
Ocupació Cantant i cantant d'òpera
Gènere Òpera
Estil Ópera
Veu Baríton
Instrument Veu
Discogràfica DECCA-DG-PHILIPS
Artistes relacionats Carlo Maria Giulini
Premis

IMDB: nm0116724 Musicbrainz: 0a7b7cb9-a123-4865-943d-dff79c939527 Discogs: 858371 Allmusic: mn0000153839
Modifica les dades a Wikidata

Renato Bruson (Este, Pàdua, 13 de gener de 1936) és un baríton italià.

Inicià els seus estudis en el conservatori de Pàdua amb Fava Ceriati i debutà en el Teatro Sperimentale de Spoleto amb el paper de comte de Luna de Il trovatore el 1961. Durant la dècada dels seixanta, cantà en molts teatres italians. El 1969 es presentà en el Metropolitan de Nova York com Enrico Ashton de Lucia di Lammermoor, al que seguiren moltes altres interpretacions en el mateix teatre de grans rols verdians com Germont, Posa, Luna o Don Carlo en La forza del destino. La seva primera aparició en La Scala de Milà no fou fins al 1972, any en què interpretà el rol d'Antonio de Linda di Chamounix dirigida per Gianandrea Gavazzeni al costat d'Alfredo Kraus. Quatre anys després cantà per primera vegada en el Covent Garden en unes memorables representacions d'Un ballo in maschera.

És considerat un dels grans barítons dels últims anys. El seu repertori gira principalment entorn de les òperes de Verdi i Donizetti. Sempre se li ha lloat la seva extraordinària musicalitat, dicció i l'elevada penetració psicològica que sap imprimir a personatges com Macbeth, Simon o Rigoletto. El 1982, abordà per primera vegada el rol de Falstaff a Los Angeles sota la direcció de Carlo Maria Giulini i el 1986 incorporà una nova òpera, Simon Boccanegra, al San Carlo de Nàpols.

Discografia seleccionada[modifica]

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Renato Bruson Modifica l'enllaç a Wikidata