Renato Corsetti
Biografia | |
---|---|
Naixement | 29 març 1941 ![]() Roma ![]() |
Mort | 1r febrer 2025 ![]() Londres ![]() |
President de l'Associació Universal d'Esperanto | |
2001 – 2007 ← Kep Enderby – Probal Dasgupta → | |
President de l'Organització Mundial de Joves Esperantistes | |
1971 – 1973 ← Humphrey Tonkin – Flóra Szabó-Felső (en) ![]() ![]() | |
Activitat | |
Camp de treball | Lingüística, psicologia del llenguatge i esperanto ![]() |
Lloc de treball | Roma ![]() |
Ocupació | esperantista (1961–), professor d'universitat, lingüista, esperantòleg ![]() |
Ocupador | Universitat de Roma La Sapienza ![]() |
Membre de | |
Família | |
Cònjuge | Anna Löwenstein ![]() |
Fills | Gabriele Corsetti, Fabiano Corsetti ![]() |
Premis | |
Renato Corsetti (Roma, 29 de març del 1941 — Londres, 1 de febrer del 2025) va ser un lingüista i esperantista italià, professor de psicolingüística i activista destacat del moviment esperantista internacional.[1] Fou president de TEJO i de l'Associació Mundial d'Esperanto (UEA), entre d'altres càrrecs de responsabilitat.[2]
Va aprendre esperanto a principis de la dècada de 1960 i aviat es va implicar en el moviment juvenil, exercint com a president de TEJO entre 1971 i 1973, i posteriorment com a president honorari de l'entitat. A partir de llavors, va desenvolupar una llarga trajectòria dins de l'Associació Universal d'Esperanto (UEA), que va presidir entre 2001 i 2007. L'any 2011 fou nomenat membre honorari de l'associació i, el 2023, durant el Congrés Universal d'Esperanto a Torí, el comitè de la UEA el va distingir com a president honorari.[1]
De formació acadèmica en economia, organització empresarial i posteriorment sociolingüística i psicolingüística,[2] va estudiar a la Universitat de Roma La Sapienza, on posteriorment va exercir com a professor entre 1990 i la seva jubilació el 2011.[3] Abans de dedicar-se a la docència universitària, havia treballat com a director de banca.[1] Va fer recerca sobre política lingüística, esperanto, bilingüisme infantil, psicopedagogia de la llengua i comunicació.[2][4]
Corsetti va defensar la idea que el moviment esperantista és un moviment per millorar el món, no solament per proveir els seus membres d'un mitjà agradable.[5] Va ser professor de l'Acadèmia Internacional de les Ciències (AIS) i membre de l'Acadèmia d'Esperanto,[2] on va contribuir activament a la difusió i desenvolupament de la llengua internacional. A més, en els seus darrers anys, va ser un dels membres més actius del comitè de la UEA i va participar en la comissió encarregada de la selecció de la junta directiva de l'entitat.[1]
Casat amb l'esperantista Anna Löwenstein, amb qui va tenir dos fills, va residir fins al 2015 a Palestrina, prop de Roma, i posteriorment es va traslladar a Londres. Després d’un període de salut delicada i hospitalitzacions recurrents, va morir l'1 de febrer de 2025 als 83 anys.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Folio, Libera. «Forpasis Renato Corsetti» (en esperanto), 01-02-2025. [Consulta: 2 febrer 2025].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 countries, Dr Leo Semashko and 75 GHA co-authors from 26. The ABC of Harmony: for World Peace, Harmonious Civilization and Tetranet Thinking: Global Textbook (en anglès). Lulu.com, 2013-06-07, p. 115. ISBN 978-1-304-11284-2.
- ↑ «Renato Corsetti: Esperanto for Sustainable and Harmonious Development». peacefromharmony.org. [Consulta: 2 febrer 2025].
- ↑ «Renato CORSETTI» (en anglès). ResearchGate. Arxivat de l'original el 2022-07-23. [Consulta: 2 febrer 2025].
- ↑ «Esperanto, More than Idealism: Renato Corsetti». china.org. [Consulta: 2 febrer 2025].
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Bibliografia de les obres de Renato Corsetti a edukado.net.
- EsKu - Episodi 60 - Renato Corsetti, vídeo publicat el 28-06-2024 (en esperanto)