Renato Guttuso

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRenato Guttuso
Renato Guttuso 1960.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 desembre 1911 Modifica el valor a Wikidata
Bagheria (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 gener 1987 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Roma (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Senador del Senat italià
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Palerm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPintor, polític i dibuixant Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista Italià Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereGràfics Modifica el valor a Wikidata
MovimentExpressionisme Modifica el valor a Wikidata
Participà en
24 juny 1977Documenta 6 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
ParellaMarta Marzotto Modifica el valor a Wikidata
Premis

Discogs: 2387418 Find a Grave: 9126963 Modifica el valor a Wikidata
Perfil (1956)

Renato Guttuso (Bagheria, Palerm, Itàlia, 26 de desembre de 1911 - Roma, Itàlia, 18 de gener de 1987 ) va ser un pintor i escultor italià.[1]

Resistent, antifeixista, molt aviat relacionat amb els comunistes, Guttuso es caracteritza tanmateix per un art que transcendeix tota la consideració política i per una identitat siciliana que es troba a les antípodes del regionalisme.[2]

« La pintura està molt lluny d'imitar allò que un estima. »
— Guttuso

Biografia[modifica]

El 1928, va iniciar-se al taller del pintor futurista Pippo Rizzo, amb que es va familiaritzar amb les noves tendències de la pintura. El 1934, a Milà, va contactar amb els artistes de Corrente.[3]

Es va traslladar a Roma el 1937 i va realitzar la seva primera pintura, dedicada a García Lorca: Fucilazione in campagna. El 1938 va realitzar la seva primera exposició en solitari a la galeria La Cometa de Roma. El quadre Crocefission del 1941 va provocar un gran debat, tant entre religiosos com entre polítics. Va participar a la resistència durant la Segona Guerra Mundial i va pintar Gott mit Uns per denunciar les massacres nazis. El 1945 es va incorporar a l'equip de Fronte Nuovo dell Arti, amb Fontana, Vedova, Morlotti, Turcato, Corpora i Viana, entre d'altres. Va participar a la Biennal de Venècia el 1952 amb la Battaglia di Ponte dell'Ammiraglio, i va tornar a provocar un gran debat. El 1965 va realitzar una gran escultura de Uomo che legge il giornalle. A Guttuso és evident l'obra de Goya i l'impacte del Guernica de Picasso, no només en l'estil, sinó pels tints polítics de la seva obra.[3]

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Past masters of Futurism» (en anglès), 28-02-2011. [Consulta: 8 abril 2020].
  2. «Who was Renato Guttuso? Everything You Need to Know» (en anglès). [Consulta: 8 abril 2020].
  3. 3,0 3,1 «Biography – Archivi Guttuso» (en anglès). [Consulta: 8 abril 2020].