Renier de Huy

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaRenier de Huy
Biografia
Mort 1150 (Gregorià)
Activitat
Ocupació Orfebre i escultor
Modifica les dades a Wikidata

Renier de Huy, o Rainer de Huy, va ser un orfebre i bronzista belga dels segles XI i XII.

Biografia[modifica]

Va ser actiu a la vall belga del riu Meuse, al principat de Lieja, El patrònim de Renier es dirigeix a la ciutat d'Huy. El Principat de Lieja era al segle xii el centre de l'art romànic.

No se sap pràcticament res de la vida de Renier de Huy. Es menciona un Reinerus aurifaber, en una carta al bisbe de Lieja respecte a una església a Huy, el 1125. La Liste des noms d'artistes de l'Union Getty indica que era actiu fins al 1144. Hauria mort cap a 1150.[1]

Obres[modifica]

Les fonts baptismals de Saint-Barthélémy de Liège[modifica]

Baptisme del filòsog grec Crató.
Baptisme de Crist.
Predicació de Sant Joan Baptista.
Predicació de Sant Joan Baptista.

Renier de Huy seria el creados de lesFonts baptismals de Saint-Barthélemy per l'església Notre-Dame de les fonts (actualment desaparegudes), una obra cabdal d'entre els anys 1107 i 1118[2] · ,[3] encomanada per l'abat Hellinus.[4] o del segle XV.[a 1]

Altres obres[modifica]

L'única altra obra atribuïda a Renier de Huy és un petit crucifix de bronze, conservat al museu Schnütgen, a Colònia (Alemanya)[a 1].[a 2] · .[5]

Estil[modifica]

Lestil naturalista i antic de Renier de Huy té una influència profunda en l'art gòtic antic[6] i anuncia el Renaixement.[7]

Successors[modifica]

Godefroy de Huy (Godefroy de Claire), també originari de Huy, i Nicolas de Verdun il·lustren, posteriorment a Renier de Huy, l'orfbreria del Mosa del segle XII.

Notes[modifica]

  1. Beckwith, John. Thames & Hudson. Early Medieval Art (en en), 1964. ISBN 050020019X. 
  2. Swarzenski, Hanns. Faber & Faber. Monuments of Romanesque Art; The Art of Church Treasures in North-Western Europe (en en), 1974. ISBN 0571105882. 
  3. Calkins, Robert G. Dutton. Monuments of Medieval Art (en en), 1979. ISBN 0525475613. 
  4. The Oxford Dictionary of Art (en en). 
  5. Xhayet, Geneviève. Éditions du CEFAL. Études sur les fonts baptismaux de Saint-Barthélémy à Liège (en fr), 2006. ISBN 287130212X. 
  6. Renier de Huy - Encyclopédie Larousse.
  7. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta R1
  • Lasko, Peter. Penguin History of Art. Ars Sacra, 800-1200 (en en), 1972. ISBN 14056036X. .
  1. 1,0 1,1 p. 182.
  2. p. 181.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Renier de Huy Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Falta indicar la publicació..
  • Falta indicar la publicació..
  • Borchgrave d'Altena, J. de. G. Leens. Sculptures conservées au pays mosan (en fr), 1926. .
  • Bréhier, L. Librairie de France. L'homme dans la sculpture romane (en fr), 1927. .
  • Collon-Gevaert, S. Histoire des arts du métal en Belgique (en fr), 1951. .
  • Falta indicar la publicació..
  • Collon-Gevaert, S. Art roman dans la vallée de la Meuse aux Plantilla:S2- (en fr), 1962. .
  • Timmers, J. J. M.. Kunst van het Maasland (en nl), 1971. .
  • Falta indicar la publicació..
  • Colman, P. Université de Liège. Les fonts baptismaux de Saint-Barthélemy (en fr), 1985. .
  • Zimmermann, Andrea. Biographisch-Bibliographisches Kirchenlexikon (en de). 23, 2004. ISBN 3-88309-155-3. .
  • George, Ph. Institut du Patrimoine wallon. Le patrimoine médiéval de Wallonie (en fr), 2005. .
  • Philippe, George. Picard. Mélanges X. Barral i Altet (en fr), 2012. .