Renina

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Rennina».
Estructura de la renina humana

La renina (EC 3.4.23.15), també anomenada angiotensinogenasa, és una proteïna (enzim) segregada per les cèl·lules iuxtaglomerulars del ronyó (d'on prové el seu nom). Acostuma a secretar-se en casos d'hipotensió arterial i de baixa volèmia. La renina també té un paper en la secreció d'aldosterona, una hormona que ajuda a controlar l'equilibri hídric i de sals del cos.

Descobriment[modifica]

La renina va ser descoberta, descrita i anomenada per Robert Tigerstedt, Professor de Fisiologia a l'Insitut Karolinska d'Estocolm, el 1898.

Bioquímica i fisiologia[modifica]

Estructura[modifica]

L'estructura primària del precursor de renina consta de 406 aminoàcids. La forma madura de la renina conté 340 aminoàcids i té una massa de 37kDa[1]

Secreció[modifica]

El pèptid és secretat pel ronyó en resposta a tres estímuls principalment:

  1. Una disminució en la pressió sanguínia
  2. La disminució en la fracció filtrada de sodi en el nefró.
  3. L'activitat del sistema nerviós simpàtic

Referències[modifica]

  1. Imai T, Miyazaki H, Hirose S, et al. «Cloning and sequence analysis of cDNA for human renin precursor». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., 80, 24, December 1983, pàg. 7405–9. 10.1073/pnas.80.24.74056324167389959.