Reocupació soviètica de Letònia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarReocupació soviètica de Letònia
Segona Guerra Mundial
RedArmy19Aug31Dec44.jpg
Operacions soviètiques entre el 19 d'agost de 1944 i el 31 de desembre de 1944.
Data 1944
Lloc Letònia
Resultat Victòria soviètica
Front Front Oriental
Campanya Batalla del Bàltic
Bàndols
Tercer Reich Tercer Reich Unió Soviètica Unió Soviètica
Modifica les dades a Wikidata

L'Ocupació de Letònia per la Unió Soviètica 1944-1945 es refereix a la re-ocupació de Letònia per la Unió Soviètica des de 1944 fins a 1945.[1] El Grup d'Exèrcits Centre es trobava afeblit, i l'extrem nord de l'assalt soviètic va acorralar al Grup d'Exèrcits del Nord per fer-ho caure en un cercle dintre de la regió de Curlàndia. Els panzers d'Hyazinth Graf Strachwitz von Gross-Zauche und Camminetz havien estat enviats de tornada a la capital d'Ostland, Riga i en ferotges batalles defensives s'havia aturat l'avançament soviètic a la fi d'abril de 1944. Strachwitz havia estat necessari en altres llocs, i no va trigar a tornar a actuar com a cos de bombers del Grup d'Exèrcit. La divisió Panzerverband de Strachwitz es va fragmentar a la fi de juliol. A començaments d'agost, els soviètics estaven novament llestos per intentar separar el Grup d'Exèrcits Nord del Grup d'Exèrcits Centre.

Ofensiva del Bàltic[modifica]

L'Ofensiva del Bàltic, va ser una operació ofensiva executada per les forces de l'Exèrcit Roig contra les forces alemanyes de la Wehrmacht a la regió dels estats bàltics durant l'estiu i la tardor de 1944, en el context de la Segona Guerra Mundial. Tres fronts soviètics, un total d'11 regiments actius, es van enfrontar als Grups d'Exèrcits Nord i Centre, quatre exèrcits al Bàltic. Al terme de les operacions va acabar sent aïllat un grup d'exèrcits alemany a Curlàndia, que es mantindria en aquesta situació fins al final de la guerra.

El 21 de setembre els soviètics van aconseguir reprendre la línia costanera bàltica i van trencar definitivament el contacte terrestre entre les dues grans forces alemanyes. Malgrat això les tropes soviètiques van seguir el seu avançament i per al final de l'ofensiva, el 24 d'octubre, havien reprès Riga i expulsat als alemanys de la regió oriental de Letònia.[2]

Ocupació de Curlàndia[modifica]

El 15 de gener de 1945 el Grup d'Exèrcits Nord va ser tornat a anomenar com Grup d'Exèrcits Curlàndia (Heeresgruppe Kurland) sota el comandament del Coronel General Lothar Rendulic. Fins al final de la contesa, el Grup d'Exèrcits, incloent unitats letones de les Waffen-SS, van continuar bloquejats a Curlàndia. Accions realitzades per l'Exèrcit Roig contra la Borsa de Curlàndia van continuar fins a la rendició del Grup d'Exèrcits Curlàndia el 9 de maig de 1945. Prèviament el 8 de maig el Reichspräsident Karl Dönitz va ordenar al Coronel General Carl Hilpert -l'últim comandant del Grup d'Exèrcits- que es rendís. Hilpert, el seu Estat major i l'oficialitat de la resta de l'agrupació es van rendir davant el Mariscal Leonid Góvorov, comandant del Setge de Leningrad. Per aquesta època encara resistien els romanents de 27 divisions i una brigada.[3]

Repúbliques Bàltiques[modifica]

Encara que la resistència armada va ser derrotada, les poblacions van romandre antisoviètiques. Això va ajudar els ciutadans bàltics per organitzar un nou moviment de resistència la nomenada Revolució Cantant a la fi de 1980, i recuperar la seva independència el 1991, per desenvolupar-se ràpidament una societat moderna.[4]

Pèrdues de Letònia[modifica]

Memorial als nens letons morts durant l'exili, 1941–1949.

Les pèrdues de la Segona Guerra Mundial a Letònia es troben entre les més altes d'Europa Les estimacions de la pèrdua de població se situen en el 30% de Letònia. Morts per la guerra i l'ocupació s'han estimat en 180.000 a Letònia. Inclouen les deportacions soviètiques el 1941, les deportacions alemanyes, i les víctimes de l'Holocaust.[5][6]

Referències[modifica]

  1. «Country Profiles: Latvia». UK Foreign Office. [Consulta: 13 gener 2015].
  2. Švābe, Arveds. Latvju Enciklopēdija (en letó). Stockholm: Trīs zvaigznes, 1950, p. 3. OCLC 11845651. 
  3. Great Patriotic War encyclopaedia, 1941-1945. M.M. Kozlov, p. 442. 
  4. Phase III: The Soviet Occupation of Estonia from 1944. In: Estonia since 1944: Reports of the Estonian International Commission for the Investigation of Crimes Against Humanity, pp. VII–XXVI. Tallinn, 2009
  5. «Who Died in the Holocaust?» (en anglès) p. 114-138. Holocaust and Genocidi Studies.Oxford University Press, 2003. [Consulta: 14 gener 2015].
  6. «Latvia, World War II losses» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 14 gener 2015].

Vegeu també[modifica]