República Autònoma de l'Epir del Nord

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Αυτόνομος Δημοκρατία της Βορείου Ηπείρου
Aftónomos Dimokratía tis Voríou Ipíru

República Autònoma de l'Epir del Nord
Independència no reconeguda i provisional:
28 de febrer - 17 de maig

Autonomia (no implementada) sota sobirania nominal albanesa:
17 de maig - 27 d'octubre
Hellenic Kingdom Flag 1935.svg
1914 Hellenic Kingdom Flag 1935.svg
de}}}Αυτόνομος Ήπειρος de}}}Αυτόνομος Ήπειρος
Bandera Escut
Ubicació de Αυτόνομος Ήπειρος
Informació
Capital Gjirokastra
40° 04′ N, 20° 08′ E / 40.067°N,20.133°E / 40.067; 20.133Coord.: 40° 04′ N, 20° 08′ E / 40.067°N,20.133°E / 40.067; 20.133
Idioma oficial Grec
Altres idiomes Albanès[Nota 1]
Religió Església ortodoxa
Geografia
Superfície 1913 : 6,444 km2
Població 1913 est.: 228,000 (Densitat: 35,4 h/km²)
Història
Declaració d'independència 17 de maig de 1914
Protocol de Corfú 1914 de 1914
Forma de govern Govern provisional
President
Georgios Christakis-Zografos
Modifica dades a Wikidata

La República Autònoma de l'Epir del Nord (grec Αυτόνομος Δημοκρατία της Βορείου Ηπείρου, Aftónomos Dimokratia tis Voriü Ipíru) va ser un efímer estat autònom creat pels grecs al sud de l'actual Albània entre 1914 i 1915. Aquesta àrea, anomenada pels grecs com Epir del Nord, tenia una notable minoria grega i havia estat ocupada per l'exèrcit grec durant la Primera Guerra Balcànica (1912-1913).

El tractat de Londres de 1913, que va marcar el final de la Primera Guerra Balcànica, va assignar la major part de l'Epir a Grècia, però els districtes del nord van quedar dins del nou estat d'Albània, en contra dels desitjos de la població grega de la zona. La decisió no va ser acceptada per la població grega local, i quan l'exèrcit grec es va retirar a la nova frontera, el 28 de febrer de 1914 els grecs epirotes van establir un govern autònom, amb el suport tàcit de Grècia, amb capital a Argyrokastron (Gjirokastër), i el seu president va ser el grec epirota Georgios Christakis-Zografos.

El 7 de març de 1914 va arribar a Albània el príncep Guillem de Wied i els grecs del sud d'aquest país es van rebel·lar contra la seva pertinença al principat i van ampliar el domini del govern provisional anomenat "Autonomos Epeiros" (que en grec igual vol dir Epir autònom com Epir independent). Els irregulars grecs van terroritzar la població albanesa de la regió de Koritza i altres llocs, que va haver de fugir. El govern grec va repudiar aquests actes però secretament donava ajut al rebels. Finalment es va reconèixer l'autonomia del nord pel protocol de Corfú, amb el nom "(Autonomos) Boreios Epeiros" (Epir del Nord autònom)

En esclatar la Primera Guerra Mundial, les tropes gregues van envair l'Epir autònom i el van ocupar (finals de 1914) amb la virtual complaença del govern provisional, que fou dissolt i es va establir l'administració militar de l'Epir grec. Les tropes gregues van romandre al país dos anys.

El 1915 els grecs van entregar el control de la zona nord del sud d'Albània als italians (Gyrocaster) i frencesas (Koritza). Les tropes gregues no van evacuar completament la zona fins al 1916. Els italians van establir un règim d'ocupació militar mentre els francesos establien un règim autònom a Koritza.

La pertinença de l'Epir del Nord a Albània fou confirmada per la Comissió de Delimitació de Fronteres el 1921, que també va confirmar la incorporació de la resta litigiosa de l'Epir, amb Janina, a Grècia.

Vegeu també[modifica]

Notes[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: República Autònoma de l'Epir del Nord Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Ús limitat en educació, en l'administració pública i de justícia sota els termes del Protocol de Corfú.