República Ezo

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
República Ezo
蝦夷共和国
Flag of the Tokugawa Shogunate.svg
1869 Flag of Hokkaido Prefecture.svg
Ubicació deLocalització de la República Ezo
Informació
Capital Hakodate
Idioma oficial Japonès, ainu
Període històric
Bakumatsu
Establiment 27 de gener de 1869
Dissolució 27 de juny de 1869
Forma de govern República
President
Enomoto Takeaki
Modifica dades a Wikidata

La República Ezo (en japonès: 蝦夷共和国Ezo Kyōwakoku) va ser un estat independent republicà de curta durada (1868 a 1869) format pel clan Tokugawa a Hokkaido, l'illa japonesa situada més al nord però també la menys densament poblada del Japó.

Antecedents[modifica]

Després de la desfeta de l'exèrcit del Shogunat Tokugawa en la guerra Boshin (1868-1869) de la restauració Meiji una part de l'antiga armada del Shogun drigida per Enomoto Takeaki va marxar a l'illa d'Ezo (actualment anomenada Hokkaido) junt amb uns milers de soldats i un grup d'assistents militars francesos. Enomoto va fer el darrer esforç per demanar al Tribunal Imperial del Japó que els permetés desenvolupar a Hokkaido les tradicions dels samurais però això els va ser denegat.[1]

Establiment de la república[modifica]

Sala de govern de la República d'Ezo a Goryōkaku.

El 15 de desembre de 1868, es va proclamar la república independent d'Ezo basant-se en l'organització del govern dels Estats Units amb Enomoto com a primer president aquesta va ser la primera elecció que hi va haver al Japó que aleshores tenia una estructura feudal.

Aquesta república tenia una bandera pròpia,[2] un crisantem (símbol del govern imperial) i una estrella vermella de set puntes (símbol del nou estat) el fons de la bandera era de color blau (atzur). El nou estat disposava també d'un tresor que incloïa 180.000 monedes d'or.[3]

Durant l'hivern de 1868/69 hi va haver combats contra el govern japonés Meiji. Les tàctiques militars dels assistents militars francesos hi jugaren un gran paper.

Desfeta per les forces imperials[modifica]

Article principal: Guerra Boshin

Les tropes imperials japoneses l'abril de 1869 traslladaren una força naval i d'infanteria de 7.000 homes a Hokkaido guanyaren la batalla de Hakodate i prengueren la fortalesa de Goryōkaku. Enomoto es rendí el 17 de maig de 1869.[4] La República d'Ezo deixà d'existir el 17 de juny de 1869 i el 15 d'agost del mateix any l'illa d'Ezo va passar a dir-se illa Hokkaido (Districte del mar del nord).[5] Enomoto va ser empresonat però va rebre la llibertat el 1872 i va exercir d'ambaixador del Japó a Rússia i ocupà diversos llocs en el govern Meiji.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: República Ezo Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Ballard C.B., Vice-Admiral G.A. The Influence of the Sea on the Political History of Japan. London: John Murray, 1921.
  • Black, John R. Young Japan: Yokohama and Yedo, Vol. II. London: Trubner & Co., 1881.
  • Onodera Eikō, Boshin Nanboku Senso to Tohoku Seiken. Sendai: Kita no Sha, 2004.
  • Hillsborough, Romulus. Shinsengumi: The Shogun's Last Samurai Corps. Tuttle Publishing, 2005. ISBN 0804836272. 
  • Suzuki, Tessa Morris. Re-Inventing Japan: Time Space Nation. New York: M.E. Sharpe, 1998.
  • Yamaguchi, Ken. Kinsé shiriaku A history of Japan, from the first visit of Commodore Perry in 1853 to the capture of Hakodate by the Mikado's forces in 1869. Trans. Sir Ernest Satow. Wilmington, Del., Scholarly Resources 1973

Notes[modifica]

  1. Hillsborough, Shinsengumi, page 4
  2. [enllaç sense format] http://www.shogakukan.co.jp/serekishi/content.html
  3. Onodera, Eikō. Boshin Nanboku Sensō to Tōhoku Seiken, Sendai: Kita no Sha, 2004, p. 97
  4. Ibid, p. 196
  5. Ibid.

Coord.: 40° N, 140° E / 40°N,140°E / 40; 140