República Socialista Federada Soviètica de Rússia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Российская Советская Федеративная Социалистическая Республика
Rossískaia Sovétskaia Federatívnaia Sotsialistítxeskaia Respúblika

Flag of Russia.svg
Tuvan People's Republic flag 1933-1939.png
Flag of the Karelo-Finnish SSR.svg
1917 – 1991 Flag of Russia (1991-1993).svg
de}}}Rússia de}}}Rússia
Bandera Escut
Lema nacional:
Пролетарии всех стран, соединяйтесь!

(Rus: Treballadors del món, uniu-vos!)

Himne nacional: La Marsellesa dels Treballadors (1917-1918)
La Internacional (1918-1944)
Himne de la Unió Soviètica (1944-1990)
La Cançó Patriòtica (1990-1991)
Ubicació de Rússia
Capital Petrograd (1917-1918) Moscou (1918-1991)
Idioma oficial Cap.
De facto, el rus.
Forma de govern República de consells obrers, soldats i camperols (1917-1924)
Estat socialista (1925-1991)
Cap de l'Estat Lev Kàmenev
Boris Ieltsin
Història
 • Revolució d'octubre 7 de novembre de 1917
 • Integració a l'URSS 30 de desembre de 1922
 • Dissolució 12 de desembre de 1991
Població
 • 1989 est. 147.386.000 
Moneda Ruble
Membre de: URSS

La República Socialista Federada Soviètica de Rússia (RSFSR) (en rus: Российская Советская Федеративная Социалистическая Республика, РСФСР, transcrit: Rossískaia Sovétskaia Federatívnaia Sotsialistítxeskaia Respúblika, RSFSR) era la república més gran i més poblada de les quinze que formaven la Unió Soviètica. Després del col·lapse de la Unió Soviètica va passar a ser l'actual Federació Russa. La capital, Moscou, era la mateixa que la de l'URSS.

Història[modifica | modifica el codi]

1917-1922[modifica | modifica el codi]

La república es va crear el 7 de novembre de 1917, després de la Revolució d'Octubre que portà al poder als soviets encapçalats pels bolxevics. El 10 de juliol de 1918 va ser acceptada la Constitució soviètica de 1918, consolidant d'aquesta manera la república soviética definitivament. Patí una cruenta guerra interior, la Guerra Civil Russa (1918-1921), entre els partidaris dels bolxevics i dels soviets per una banda i, de l'altre costat, els monàrquics, liberals, militars o senzillament contraris a la Revolució d'Octubre i al bolxevisme (l'Exèrcit Blanc), a més d'altres forces anarquistes i nacionalistes que canviaren de bàndol al llarg del conficte. Una vegada acabada la guerra es convertí una de les repúbliques fundadores, juntament amb l'RSS d'Ucraïna, l'RSS de Bielorússia i la RFSS de Transcaucàsia de la Unió Soviètica el 30 de desembre de 1922.

Dins de la Unió Soviètica (1922-1991)[modifica | modifica el codi]

Durant l'existència de la Unió Soviètica va ser el nucli essencial d'aquesta i va patir diverses modificacions territorials. Durant els anys 20 i 30 es van separar les repúbliques de l'Àsia Central i el 1940 l'RSSA de Carèlia es va convertir en l'RSS Carelo-Finesa. Després de la Segona Guerra Mundial incorporà l'óblast de Kaliningrad (anteriorment part de la Prússia Oriental alemanya), el 1955 Nikita Khrusxov transferí Crimea a l'RSS d'Ucraïna i el 1956 Carèlia tornà com a RSSA a Rússia.

La RSFS de Rússia va deixar de formar part de la Unió el 12 de desembre de 1991, 14 dies abans del col·lapse. Posteriorment, es va abandonar el sistema soviètic i el nom es va canviar a Federació Russa. El 21 de desembre del mateix any es creà —sense la participació de les tres repúbliques bàltiques— la Comunitat d'Estats Independents.

Geografia[modifica | modifica el codi]

La RSFS de Rússia era, amb diferència, la més extensa de les Repúbliques de la Unió. Després del 1956 limitava a l'oest amb les Repúbliques Soviètiques de Lituània, Letònia, Estònia, Bielorússia i Ucraïna, i amb els estats sobirans de Polònia, Finlàndia i Noruega. Pel sud limitava amb les RSS de Geòrgia, Azerbaidjan i Kazakhstan, i per l'est amb Mongòlia, la Xina i Corea del Nord, a més de trobar-se a pocs quilòmetres de les costes dels Estats Units i del Japó. Pel que fa a les costes, tota la costa nord donava a l'Oceà Àrtic, la costa est a l'Oceà Pacífic, pel sud amb la Mar Càspia i el Mar Negre, i per l'oest amb el Mar Bàltic.

Aproximadament el 70% del terreny de la república consistia en planures, amb regions muntanyoses concentrades principalment cap a l'est. En destaca la serralada dels Urals, que divideix Rússia de nord a sud (de forma transversal), i que tradicionalment marca la frontera entre Àsia i Europa. El territori era ric en diversos minerals, incloent-hi petroli, gas natural i ferro.[1]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  1. «Russia the Great: Mineral resources». [Consulta: 22 novembre 2010].
Portal

Portal de l'URSS