Repalassa
Arctium lappa  | |
|---|---|
 flor | |
| Dades | |
| Font de | Arctii Fructus (en)  i Burdock Root (en) |
| Planta | |
| Tipus de fruit | aqueni |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asterales |
| Família | Asteraceae |
| Tribu | Cynareae |
| Gènere | Arctium |
| Espècie | Arctium lappa L., 1753 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
La repalassa, bardana, catxurrera, cuspinera, gaferot, gafet, llapa, llaparassa, llapassa o llapassera (Arctium lappa),[1] és una espècie de planta angiosperma arbustiva que pertany al gènere Arctium dins la família de les asteràcies.[2]
Addicionalment pot rebre els noms de bardanera, catxurros, cospiells, cospius, gafets, llapassa borda i remolins. També s'han recollit les variants bardenera, cuspiells, llapassa borda, llapasser, llapissó, llepassa, llepassa, lleperada, repalada, repalassa i repelassa.[1]
Als Països Catalans és molt més freqüent l'espècie similar però més petita Arctium minus que és en realitat a la que es refereixen la major part dels noms populars catalans.[3]
Descripció[modifica]
La repalassa està compresa dins del grup dels hemicriptòfits, que són plantes vivaces i herbàcies amb arrels molt desenvolupades en les quals acumulen reserves per a sobreviure durant l'època desfavorable i gastar-les a la primavera per cobrir la brotada. Les reserves tornen a regenerar-se després de la fructificació, cap a final de l'estació de creixement. La repalassa es tracta d'un arbust erecte.
La rel és axonomorfa, de tipus napiforme, carnosa, de color marró i fa uns 25 cm de longitud. La tija és llenyosa, formada per fils longitudinals i recoberta de pèls o tricomes curts i suaus. Es tracta, doncs, d'un indument de tipus pubescent. Les fulles són grans, rugoses, ovals i d'extremitats arrodonides. Tenen els extrems dentats irregulars. Les flors, són en forma d'inflorescències, de tipus actinomorfes. Són bosses espinoses de color púrpura i es poden adherir als animals per contacte (d'aquí deriven molts dels noms populars com per exemple enganxavelles o enganxacabells, entre d'altres). Té una inflorescència racemosa, en forma de capítols. Sota de les flors hi ha un conjunt de bràctees, imbricades, rígides i uncinades que tenen com a funció principal donar suport a les flors.
El periant està format per una corol·la de 5 pètals soldats i no té calze. És una flor gamosèpala. L'androceu està compost per 5 estams singenèsics, és a dir de filaments lliures però soldats per les anteres. El gineceu és bicarpel·lar i està format per un ovari ínfer i unilocular, que acaba en forma de dos estils. Els fruits fan al voltant de 7 mm de llarg, en ressalten fils i estan gravats de forma irregular.
Ecologia[modifica]
És originària d'Àsia i Europa, però actualment s'ha naturalitzat a tot el continent americà. Pel que fa a la península Ibèrica, sol trobar-se principalment a la part occidental.
A Catalunya és una espècie molt rara, i només es troba a pocs punts de les comarques de Pallars Sobirà, Capcir, Ripollès i la Garrotxa. Està distribuïda a tota Europa generalment per sota dels 60° N de latitud.[3]
És possible trobar-la a la riba del riu Besòs en el seu curs mig i baix.
Creix abundantment en terrenys no conreats, generalment a prop de l'activitat humana, ja siguin prats o marges de camps i camins.
Taxonomia[modifica]
Arctium deriva del grec Arktos (que significa os), i fa referència a la gran quantitat de pèls que presenten les flors de la repalassa. Lappa deriva del cèltic lapp (que vol dir mà), o d'un vocable grec que vol dir agafar o aferrar-se, ja que les seves llavors s'enganxen amb facilitat a animals, persones, etc.
Sinònims[modifica]
Els següents noms són sinònims d'Arctium lappa:[2]
- Arctium lappa subsp. majus Arènes
- Arctium majus Bernh.
- Lappa arctium Hill
- Lappa bardana Moench
- Lappa bardana var. major Celak.
- Lappa communis var. major Coss.
- Lappa lappa (L.) H.Karst.
- Lappa major Gaertn.
- Lappa officinalis All.
Farmacologia[modifica]
La droga (part utilitzada com a ús medicinal) de la repalassa són l'arrel i les fulles. Com a ús intern, la repalassa es pren a través d'infusions de les arrels collides a la tardor i amb les llavors (que s'apleguen a la primavera). Per a ús extern, s'utilitzen les fulles trinxades i aplicades en forma de cataplasma sobre la pell.
Composició química[modifica]
L'arrel està composta químicament per
- Inulina: Polisacàrid que se sol emmagatzemar al teixit fi de les plantes.
- Mucílag: Substància gelatinosa de composició química semblant a la de les gomes.
- Poliacetilens: àcid arètic, arctinona, arctinol, arctinal
- Polifenols: àcid cafeic, àcids clorogènic i isoclorogènic
- Olis essencials:fenilacetaldehid, benzaldehid.
També conté metilpiracines, sisosterol, estigmasterol, arctiopicrina (només a les fulles) i tanins.
Accions farmacològiques[modifica]
S'usa medicinalment com a:
- Antibiliar
- Laxant (juntament amb altres plantes medicinals), ja que la inulina contribueix a tenir un trànsit intestinal regular i suau.
- Depuratiu de la sang, ja que ajuda a reduir el nivell de colesterol a la sang.
- Diurètic, gràcies a la inulina, que es pot administrar per via intravenosa en alguns casos d'edema cerebral i en algunes insuficiències renals.
- Bactericida, ja que alimenta i estimula selectivament la nostra pròpia flora intestinal. La inulina també té un efecte positiu en la resistència natural del nostre cos.
Té propietats hipoglucemiants i una acció antibiòtica sobre els estafilococs (l'arctiopicrina la té sobre diversos bacteris gram+). A més, també és antifúngica.
Usos medicinals[modifica]
- Artritis, reuma i diabetis, gràcies als seus efectes depuratius i diurètics. Per a les artritis s'apliquen sobre la part adolorida cataplasmes preparats amb fulles fresques trinxades i una gasa. Combaten dolors aguts de les articulacions afectades.
- Malalties de transmissió sexual: gonorrea i sífilis
- Afeccions cutànies (acne, úlceres, furóncols, herpes, èczemes), amb l'aplicació en forma de cataplasma de les fulles trinxades sobre la pell.
- Calmant del dolor i de la inflamació de picades d'insectes i aranyes
- Reforçant del cuir cabellut (gràcies a un oli essencial extret de l'arrel), que evita la caiguda dels cabells; no obstant això, no serveix per retornar el cabell als calbs.
Toxicitat[modifica]
No se'n coneix cap efecte tòxic.
Observacions[modifica]
Cal tenir present que l'arrel de la repalassa perd les seves facultats quan s'asseca si no s'ha estabilitzat prèviament amb vapors d'alcohols. Com a curiositat, els caparrons de les flors són proveïts de ganxos, que quan les flors maduren formen una bola espinosa que s'agafa amb facilitat al pèl dels animals o a la roba, i serveix als nens com a projectil en els seus jocs.
Bibliografia[modifica]
- Barceló, M. C.; Benedí, C. (coord.); Blanché, C.; Hernández, H.; Gómez, A.; Martín, J.; Molero, J.; Ribera, M. A.; Rovira, M. A.; Rull, J,; Seoane, J. A.; Simon, J.; Suárez, M.; Vallès, J. Botànica Farmacèutica. Ensenyament de Farmàcia (pràctiques). Text-guia. Col·lecció Textos docents núm. 279. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona; 2008
- Masclans, F. (de la Institució Catalana d'Història Natural). Els noms de les plantes als Països Catalans. 1a ed. Granollers-Barcelona. Editorial Montblanc-Martín.
- Bolòs, O.; Vigo, J.; Masalles, R. M.; Ninot, J. M. Flora manual dels Països Catalans. 3a ed. Barcelona: Pòrtic; 2005
Notes[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Arctium lappa». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 23 maig 2022].
- ↑ 2,0 2,1 «Arctium lappa» (en anglès). Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 23 maig 2022].
- ↑ 3,0 3,1 Bolòs i Vigo Flora dels Països Catalans Barcelona 1990
