Repalassa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuRepalassa
Arctium lappa Modifica el valor a Wikidata
ArctiumLappa1.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deArctii Fructus (en) Tradueix i Burdock Root (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitaqueni Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsterales
FamíliaAsteraceae
TribuCynareae
GènereArctium
EspècieArctium lappa Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Nomenclatura
Sinònims
  • Lappa vulgaris Hill [1761]
  • Lappa glabra Lam. [1779]
  • Lappa edulis Miq. [1866]
  • Lappa bardana subsp. major Celak. [1871]
  • Lappa bardana Moench [1794]
  • Arctium vulgare (Hill) A.Evans [1913]
  • Arctium officinale Wender. [1846]
  • Arctium lappa subsp. majus Arènes [1950]
  • Arctium intermedium Bab. [1856]
  • Lappa officinalis All. [1785]
  • Lappa major Gaertn. [1791]
  • Arctium majus (Gaertn.) Bernh.
Arctium lappa

La repalassa (Arctium lappa L.) és una planta arbustiva que pertany a la família de les asteràcies. Popularment, pot anomenar-se repalada, repalaca, repalada, llaparassa, llapassa, llapassera, llaparada, llapa, mandana, palló, bardana, bardanera, enganxavelles, enganxacabells, enganxadones, remolins, gossos, catxurros, catxurrera, bardana, bardanera, gaferot, gafets, gafets vermells, cuspiner, guspinera o cuspinera. Arctium deriva del grec Arktos (que significa ós), i fa referència a la gran quantitat de pèls que presenten les flors de la repalassa. Lappa deriva del cèltic lapp (que vol dir mà), o d'un vocable grec que vol dir agafar o aferrar-se, ja que les seves llavors s'enganxen amb facilitat a animals, persones, etc.

Als Països Catalans és molt més freqüent l'espècie similar però més petita Arctium minus que és en realitat a la que es refereixen la major part dels noms populars catalans.[1]

Ecologia[modifica]

És originària d'Àsia i Europa, però actualment s'ha naturalitzat a tot el continent americà. Pel que fa a la península Ibèrica, sol trobar-se principalment a la part occidental.

A Catalunya és una espècie molt estranya, i només es troba a pocs punts de les comarques de Pallars Sobirà, Capcir, Ripollès i la Garrotxa. Està distribuïda a tota Europa generalment per sota dels 60° N de latitud.[1]

És possible trobar-la a la riba del riu Besòs en el seu curs mig i baix.

Creix abundantment en terrenys no conreats, generalment a prop de l'activitat humana, ja siguin prats o marges de camps i camins.

Descripció[modifica]

La repalassa està compresa dins del grup dels hemicriptòfits, que són plantes vivàcies i herbàcies amb arrels molt desenvolupades en les quals acumulen reserves per a sobreviure durant l'època desfavorable i gastar-les a la primavera per cobrir la brotada. Les reserves tornen a regenerar-se després de la fructificació, cap a final de l'estació de creixement. La repalassa es tracta d'un arbust erecte.

La rel és axonomorfa, de tipus napiforme, carnosa, de color marró i fa uns 25 cm de longitud. La tija és llenyosa, formada per fils longitudinals i recoberta de pèls o tricomes curts i suaus. Es tracta, doncs, d'un indument de tipus pubescent. Les fulles són grans, rugoses, ovals i d'extremitats arrodonides. Tenen els extrems dentats irregulars. Les flors, són en forma d'inflorescències, de tipus actinomorfes. Són bosses espinoses de color púrpura i es poden adherir als animals per contacte (d'aquí deriven molts dels noms populars com per exemple enganxavelles o enganxacabells, entre d'altres). Té una inflorescència racemosa, en forma de capítols. Sota de les flors hi ha un conjunt de bràctees, imbricades, rígides i uncinades que tenen com a funció principal donar suport a les flors.

El periant està format per una corol·la de 5 pètals soldats i no té calze. És una flor gamosèpala. L'androceu està compost per 5 estams singenèsics, és a dir de filaments lliures però soldats per les anteres. El gineceu és bicarpel·lar i està format per un ovari ínfer i unilocular, que acaba en forma de dos estils. Els fruits fan al voltant de 7 mm de llarg, en ressalten fils i estan gravats de forma irregular.

Ganxos de les flors

Farmacologia[modifica]

La droga (part utilitzada com a ús medicinal) de la repalassa són l'arrel i les fulles. Com a ús intern, la repalassa es pren a través d'infusions de les arrels collides a la tardor i amb les llavors (que s'apleguen a la primavera). Per a ús extern, s'utilitzen les fulles trinxades i aplicades en forma de cataplasma sobre la pell.

Composició química[modifica]

L'arrel està composta químicament per

  • Inulina: Polisacàrid que se sol emmagatzemar al teixit fi de les plantes.
  • Mucílag: Substància gelatinosa de composició química semblant a la de les gomes.
  • Poliacetilens: àcid arètic, arctinona, arctinol, arctinal
  • Polifenols: àcid cafeic, àcids clorogènic i isoclorogènic
  • Olis essencials:fenilacetaldehid, benzaldehid.

També conté metilpiracines, sisosterol, estigmasterol, arctiopicrina (només a les fulles) i tanins.

Rels de repalassa

Accions farmacològiques[modifica]

S'usa medicinalment com a:

  • Antibiliar
  • Laxant (juntament amb altres plantes medicinals), ja que la inulina contribueix a tenir un trànsit intestinal regular i suau.
  • Depuratiu de la sang, ja que ajuda a reduir el nivell de colesterol a la sang.
  • Diurètic, gràcies a la inulina, que es pot administrar per via intravenosa en alguns casos d'edema cerebral i en algunes insuficiències renals.
  • Bactericida, ja que alimenta i estimula selectivament la nostra pròpia flora intestinal. La inulina també té un efecte positiu en la resistència natural del nostre cos.

Té propietats hipoglucemiants i una acció antibiòtica sobre els estafilococs (l'arctiopicrina la té sobre diversos bacteris gram+). A més, també és antifúngica.

Usos medicinals[modifica]

  • Artritis, reuma i diabetis, gràcies als seus efectes depuratius i diurètics. Per a les artritis s'apliquen sobre la part adolorida cataplasmes preparats amb fulles fresques trinxades i una gasa. Combaten dolors aguts de les articulacions afectades.
  • Malalties de transmissió sexual: gonorrea i sífilis
  • Afeccions cutànies (acne, úlceres, furóncols, herpes, èczemes), amb l'aplicació en forma de cataplasma de les fulles trinxades sobre la pell.
  • Calmant del dolor i de la inflamació de picades d'insectes i aranyes
  • Reforçant del cuir cabellut (gràcies a un oli essencial extret de l'arrel), que evita la caiguda dels cabells; no obstant això, no serveix per retornar el cabell als calbs.

Toxicitat[modifica]

No se'n coneix cap efecte tòxic.

Observacions[modifica]

Cal tenir present que l'arrel de la repalassa perd les seves facultats quan s'asseca si no s'ha estabilitzat prèviament amb vapors d'alcohols. Com a curiositat, els caparrons de les flors són proveïts de ganxos, que quan les flors maduren formen una bola espinosa que s'agafa amb facilitat al pèl dels animals o a la roba, i serveix als nens com a projectil en els seus jocs.

Bibliografia[modifica]

  • Barceló, M. C.; Benedí, C. (coord.); Blanché, C.; Hernández, H.; Gómez, A.; Martín, J.; Molero, J.; Ribera, M. A.; Rovira, M. A.; Rull, J,; Seoane, J. A.; Simon, J.; Suárez, M.; Vallès, J. Botànica Farmacèutica. Ensenyament de Farmàcia (pràctiques). Text-guia. Col·lecció Textos docents núm. 279. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona; 2008
  • Masclans, F. (de la Institució Catalana d'Història Natural). Els noms de les plantes als Països Catalans. 1a ed. Granollers-Barcelona. Editorial Montblanc-Martín.
  • Bolòs, O.; Vigo, J.; Masalles, R. M.; Ninot, J. M. Flora manual dels Països Catalans. 3a ed. Barcelona: Pòrtic; 2005

Notes[modifica]

  1. 1,0 1,1 Bolòs i Vigo Flora dels Països Catalans Barcelona 1990

Enllaços externs[modifica]