Repicatalons rústic
Emberiza rustica  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | gairebé amenaçada |
| Dades | |
| Pes | 2,46 g (pes en néixer) |
| Cries | 4,9 |
| Incubació de l'ou | 12 dies |
| Cicle diürn | diürnalitat |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Emberizidae |
| Gènere | Emberiza |
| Espècie | Emberiza rustica Pallas, 1776 Emberiza rustica |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El repicatalons rústic[1] (Emberiza rustica) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels emberízids (Emberizidae)[2][3] que habita zones arbustives, matolls, boscos i taigà prop de rierols des del nord de Suècia cap a l'est, per Finlàndia, Rússia europea i Sibèria fins Txukotka i Kamtxatka pel nord i Mongòlia, Massís de l'Altai, Tuva i nord de l'illa Sakhalín, pel sud.[4]
Descripció
[modifica]El repicatalons rústic és un ocell que en època reproductora llueix un plomatge impressionant, amb el cap negre i amb cresta i les celles i el bigoti blancs i amples. Les galtes dels mascles són negres; les femelles tenen les galtes vermelles i la corona posterior més pàl·lida. A l'hivern es pot confondre fàcilment amb el repicatalons eurasiàtic (E. schoeniclus), però es distingeixen pel bec rosat i la taca blanca a l'orella.[5][6]
Ecologia
[modifica]Cria a la zona boreal, en boscos caducifolis de terres baixes amb avets, bedolls i salzes, i en densos boscos de pins inundats. El cant és un "tsit" curt. Cant melòdic suau que sovint se sent durant la nit.[5]
És migratori i hiverna al sud-est asiàtic, Japó, Corea i l'est de la Xina. És un rar divagant cap a l'Europa occidental.[2][7]
Es reprodueix en boscos humits de coníferes. Pon de quatre a sis ous en un niu, en un arbust o a terra. L'aliment natural consisteix en llavors i, quan s'alimenten les cries, en insectes.[6]
Taxonomia
[modifica]El repicatalons rústic va ser descrit formalment per primera vegada el 1776 pel naturalista i explorador prussià Peter Simon Pallas, amb Dauria com a localitat tipus.[8]
Etimologia
[modifica]El nom genèric Emberiza, prové de l'alemany antic «emberiz» per descriure un emberízid[9] i l'epitet específic rustica prové del llatí «rusticus» que significa “rústic”, “pla”, “simple”.[10]
Subespècies
[modifica]Dues importants autoritats taxonòmiques consideren que existeixen dues subespècies:[11][12]
- E. r. rustica (Pallas, 1776) - taigà del nord d'Euràsia fins a la Xina i el Japó.
- E. r. latifascia (Portenko, 1930) - taigà del nord-est de Sibèria (de Iakutsk a Kamtxatka).
Altres també importants consideren que el repicatalons rústic és una espècie monotípica[13][14]
Referències
[modifica]- ↑ «Repicatalons rústic». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 22/05/2023(català)
- 1 2 «Emberiza rustica (Rustic Bunting)». Avibase. [Consulta: 26 abril 2026].
- ↑ «Emberiza rustica Pallas, 1776» (en anglès). GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 26 abril 2026].
- ↑ «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 26 abril 2026].
- 1 2 «repicatalons rústic | Emberiza rustica». eBird. [Consulta: 26 abril 2026].
- 1 2 Byers, Clive; Olsson, Urban; Curson, Jon. Buntings and sparrows: a guide to the buntings and North American sparrows. Reprint with amendments. Robertsbridge Halfway House Haarlem: Pica press Russel Friedman books GMB [Ger Meesters Boekprodukties], 1996, p. 161–164. ISBN 978-1-873403-19-8.
- ↑ «Emberiza rustica: BirdLife International» (en anglès). The IUCN Red List of Threatened Species 2025, 12-03-2025. DOI: 10.2305/iucn.uk.2025-2.rlts.t22720960a276823281.en..
- ↑ Pallas, Peter Simon. Reise durch verschiedene provinzen des Russischen reichs ... (en alemany). St. Petersburg: Gedruckt bey der Kayserlichen academie der wissenschaften, 1773-1801, p. 698.
- ↑ «The Key to Scientific Names: Emberiza» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 26 abril 2026].
- ↑ «The Key to Scientific Names: rustica» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 26 abril 2026].
- ↑ Copete, José Luis; Garcia, Ernest; Sharpe, Christopher J. «Rustic Bunting (Emberiza rustica), version 1.0» (en anglès). Birds of the World, 2020. DOI: 10.2173/bow.rusbun.01.
- ↑ «eBird/Clements Checklist» (en anglès). Cornell University / The Cornell Lab, 2021. [Consulta: 22 maig 2023].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Buntings – IOC World Bird List v13.1g» (en anglès americà), 2023. [Consulta: 25 març 2023].
- ↑ «Report: Emberiza rustica» (en anglès). ITIS. [Consulta: 22 maig 2023].
