Res sobre nosaltres sense nosaltres

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Res sobre nosaltres sense nosaltres (en llatí: Nihil de nobis, sine nobis) és un eslògan que comunica la idea que cap representant no ha de decidir cap política sense la participació completa i directa dels membres del grup o grups afectats per aquesta política. Això implica grups nacionals, ètnics, amb discapacitat o altres grups que sovint es consideren marginats d'oportunitats polítiques, socials i econòmiques.

La dita té els seus orígens en les tradicions polítiques de l'Europa Central. Va ser el lema polític que va ajudar a establir, i traduït vagament al llatí, el nom de la llei constitucional de 1505 de Polònia, Nihil novi, que va transferir per primera vegada l'autoritat governadora del monarca al parlament. Posteriorment, es va convertir en un pseudònim de normes democràtiques. En aquest ús, és molt semblant a una de les consignes més conegudes de la Guerra de la Independència dels Estats Units, «No hi ha taxació sense representació».[1] També és un principi de la llei hongaresa i de la política exterior,[2] i va ser una pedra angular de la política exterior d'entreguerres de Polònia.[3][4]

El terme en la seva forma anglesa (Nothing About Us Without Us) va començar a utilitzar-se en l'activisme dels drets dels discapacitats durant la dècada del 1990. James Charlton relata que va escoltar per primera vegada el terme utilitzat en les converses dels activistes sud-africans pels drets dels discapacitats, Michael Masutha i William Rowland, que alhora havien sentit la frase utilitzada per un activista sense nom de l'Europa de l'Est en una conferència internacional sobre drets de discapacitat internacional. El 1998, Charlton va utilitzar la dita com a títol d'un llibre sobre els drets dels discapacitats.[5] L'activista pels drets dels discapacitats David Werner va usar el mateix títol per a un altre llibre, també publicat el 1998.[6]

Des d'aleshores, la dita s'ha traslladar del moviment dels drets dels discapacitats cap a altres grups d'interès, identitats polítiques i moviments populistes.[7][8]

Referències[modifica]

  1. Davies, Norman. Heart of Europe: The Past in Poland's Present. Oxford University Press, 1984. 
  2. Bentley, R. Hungary, from 1848 to 1860, 1860. 
  3. Smogorzewski, Kazimierz «Poland's Foreign Relations». The Slavonic and East European Review, 16, 48, 1938, pàg. 558–571. JSTOR: 4203420.
  4. Kornat, Marek; J Micgiel. «The Policy of Equilibrium and Polish Bilateralism». A: Reflections on Polish Foreign Policy, 2007, p. 47–88. ISBN 0-9654520-7-7.  Arxivat 2011-08-24 a Wayback Machine.
  5. Charlton, James I. Nothing About Us Without Us. University of California Press, 1998. ISBN 0-520-22481-7 [Consulta: 22 juny 2010]. 
  6. Nothing About Us Without Us: Developing Innovative Technologies For, By and With Disabled Persons, Healthwrights, Palo Alto CA, 1998 ISBN 9780965558532
  7. «Nothing about us without us: Greater, meaningful involvement of people who use illegal drugs». Arxivat de l'original el 2010-07-06. [Consulta: 2 agost 2010].
  8. «Nothing About Us Without Us: The Shared Goals of the Harm Reduction and Sex Worker Rights Movements», 02-08-2010. Arxivat de l'original el 20 de setembre 2010. [Consulta: 29 d’abril 2018].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]