Reserva de la Biosfera del Nord de Menorca

Reserva de la Biosfera del Nord de Menorca
	Badia de Fornells
Tipus	Reserva natural i Reserva de la Biosfera
Localitzat a l'entitat geogràfica	Menorca
Localització
Entitat territorial administrativa	Menorca (Balears)
	39° 58′ 59″ N, 4° 13′ 49″ E / 39.983075°N,4.230226°E
Dades i xifres
Superfície	5.119 ha
Reserva de la Biosfera
Identificador	Fitxa
Activitat
Creació	1999
Gestor/operador	Conselleria d'Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears

La Reserva de la Biosfera del Nord de Menorca està situada en el litoral de la tramuntana de Menorca, té una extensió 5.119 hectàrees marines compreses des de la badia de Fornells (límit oriental) fins al cap Gros (límit occidental). A la reserva s'han definit tres àrees amb diferents nivells de protecció:

La zona A, entre la Cala Barril i el Pla de Mar, de reserva integral o protecció màxima, on està prohibida qualsevol activitat extractiva i el fondejo sobre les prades de fanerògames marines
La zona B, que compren tota la part del sud-est de la badia de Fornells fins a la punta de Ses Salines, on solament es pot autoritzar la pesca professional d'arts menors durant l'hivern.
I la resta de reserva o zona C, on es permet la pesca professional i el busseig esportiu, amb autorització expressa de la Direcció general de Pesca, i la pesca recreativa, subjecta a la regulació general vigent.

badia de fornells — Localització des Mercadal

La totalitat de l'illa de Menorca va ser declarada Reserva de la Biosfera per la UNESCO el 1993. La part emergida confrontant amb l'àrea de Reserva Marina es troba ben conservada i amb una incidència urbanística mínima, exceptuant el Port de Fornells. En tota la reserva està prohibida la pesca d'arrossegament, la de cèrcol, el palangre i la pesca submarina. Així com la pesca de peixos i invertebrats les poblacions dels quals es troben amenaçades. Entre aquestes espècies cal destacar els Squatina spp., Scyliorhinus stellaris, Mustelus spp., Dasyatis spp., Hippocampus spp., Nerophis spp., Syngnathus spp., i als invertebrats Maja squinado, Charonia rubicunda, Astraea rugosa i Octopus macropus.

Descripció[modifica]

La reserva marina del nord de Menorca, creada en juny de 1999. en el marc de la política de gestió pesquera de la Conselleria d'Agricultura i Pesca del Govern dels Illes Balears.. Es caracteritza pel seu bon estat de conservació i per un elevat atractiu paisatgístic i naturalístic, i això és vàlid també per als seus fons, que molt prop de la costa ja superen els 30 m de profunditat, i presenten una gran heterogeneïtat i varietat d'hàbitats. Es poden destacar pel seu interès ecològic l'escull barrera de posidònia de Sa Nitja, les comunitats superficials d'algues del gènere Cystoseira, la gran varietat de comunitats infralitorals i les extenses zones rocoses, amb una bona representació d'espècies bentóniques d'interès conservacionista. Entre aquestes últimes destaquen espècies com el coral vermell Corallium ubrum, els mol·luscs Pinna nobilis i Litophaga litophaga, i els crustacis Palinurus elephas i Scyllarides latus.

D'altra banda, l'àmplia badia de Fornells, de fons predominantment tous, presenta unes característiques ecològiques particulars, amb important presència de comunitats formades per les fanerògames marines Cymodocea nodosa i Zostera nolti, així com d'algues amb sistemes rizoidals de fixació com Caulerpa prolifera, Flabellia petiolata i Halimeda estudiantina. Una part d'aquesta badia va ser greument degradada per les gàbies flotants per l'engreix de peixos que es van instal·lar en les seves aigües a la fi dels anys 80, i la seva inclusió dins de la reserva ha permès la seva regeneració natural.

Quant a les comunitats de peixos, estan presents les típiques espècies del litoral mediterrani. cal destacar, a més, la presència de la llagosta Palinurus elephas en aigües de certa profunditat entre els 25 i 150 m la pesca de la qual té una considerable importància econòmica a Menorca.

Observant la configuració de la costa i un mapa batimétric de la reserva es pot predir que la diversitat d'hàbitats i de comunitats bentóniques serà elevada. Efectivament, la presència de petites badies, cales, penya-segats i una àmplia zona marcada per la isòbata dels 45 m, fan que la reserva presenti un alt quocient entre diversitat d'hàbitats i àrea protegida. Fins avui s'han comptabilitzat 628 espècies bentóniques, la majoria d'elles algues rodofícies, peixos i mol·luscs, i fins a 35 comunitats biològiques diferents.

Espècies[modifica]

Nom Vulgar	Nom centífic	Classificació
Born Blau	Rhizostoma pulmo	Cnidaris
Agulla mula	Syngnathus typhle	Peixos
Agulla o Bicuda	Belone belone gracilis	Peixos
Agulla	Nerophis ophidion	Peixos
Agullot	Syngnathus acus	Peixos
Alga Verda	Flabeilla petiolata	Algues
Gatvaire	Scyliorhinus stellaris	Peixos
Angelot	Squatina spp.	Peixos
Cavallet de mar	Hippocampus hippocampus	Peioxs
Cavallet de mar	Hippocampus ramulosus	Peixos
Calamar	Loligo vulgaris	Mol·luscs
Cargolína	Charonía rubicunda	Mol·luscs
Cranca	Maja squinado	Crustacis
Escurçana	Dasyatis pastinaca	Peixos
Cigala del Mediterrani	Scyllarides latus	Crustacis
Con Mediterrani	Conus mediterraneus	Mol·luscs
Coral Vermell	Coralium rubrum	Cnidaris
Escorball	Argyrosomus regius	Peixos
Dàtil de mar	Lithophaga lithophaga	Mol·luscs
Esponja vermella	Crambe crambe	Esponges
Halimeda	Halimeda tuna	Algues
Llagosta	Palinurus elephas	Crustacis
Llisa	Cheldon labrosus	Peixos
Llobarro	Dicentrarchus labrax	Peixos
Madrèpora medtiterrània	Cladocora caespitosa	Cnidais
Morena	Muraena helena	Peixos
Musola	Mustelus spp.	Peixos
Nacre	Pinna nobilis	Mol·luscs
Orella de llebre	Caulerpa prolifera	Algues
Raor	Xyrichthys novacula	Peixos
Baldufa rugosa	Astraea rugosa	Mol·luscs
Peix Martell	Sphyrna zygaena	Peixos
Posidònia	Posidonia oceanica	Fanerògames
Pop	Octoups marcopus	Mol·luscs
Escòrpora fòsca	Scorpaena porcus	Peixos
Sarg	Diplodus sargus	Peixos
Seda de mar	Zostera noltii	Fanerògames
Tintorera / Tauró blau	Prionace galuca	Peixos
Tremolosa	Torpedo topredo	Peixos

Mitjans[modifica]

La Conselleria d'Agricultura i Pesca de les Illes Balears és l'organisme que gestiona la reserva marina mitjançant un servei de vigilància, una comissió de seguiment composta pels diferents col·lectius afectats (ajuntaments, confraries de pescadors, pescadors d'esbarjo, pescadors submarinistes, entitats conservacionistes, etc.), i un seguiment científic-pesquer finançat amb els fons europeus estructurals d'ajudes a la pesca (IFOP).

El servei de vigilància disposa de tres guardes que patrullen les aigües de la reserva amb una embarcació ràpida equipada per a tal efecte (radar, sistemes per a visió nocturna, sonda, GPS, equips de seguretat, etc.). De la mateixa manera que a la resta de reserves de la comunitat autònoma la feina d'aquest servei consisteix en el registre d'informació diària de les activitats que es desenvolupen dins de la zona, en la informació al públic sobre els objectius i regulació de la reserva, a vigilar el compliment de la normativa, en la coordinació de tasques amb els inspectors pesquers del Consell Insular de Menorca i amb la Guàrdia Civil, en el control de la veracitat de les dades del quadern de seguiment pesquer de les barques professionals, i en l'elaboració d'una base de dades que conté tota aquesta informació i que és remesa periòdicament a la Direcció general de Pesca.

Així mateix, el cos de vigilància participa en el manteniment de la infraestructura de la reserva (balises de senyalització, panells informatius, embarcacions i equipaments, etc.) i en un contacte permanent amb les confraries de pescadors i amb els membres de la comissió de seguiment de la reserva.

D'altra banda, s'han editat tríptics i pòsters divulgatius que expliquen la normativa de la reserva i la importància de la conservació de les seves diferents comunitats i espècies marines.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]