Resiliència psicològica

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

La resiliència psicològica (del llatí resilire, que significa “tornar”) és la capacitat que té una persona per a resistir i afrontar situacions traumàtiques per tal de "tornar" al nostre estat estàndard.[1] Està relacionada amb l'autoestima.[1] Està demostrat que la resiliència d'una persona és major quan compta amb almenys una bona relació afectiva amb una persona.[1] Quan un subjecte es comporta de manera resilient, pot recuperar-se després d'una vivència traumàtica i fins i tot pot sortir-ne enfortit. La resiliència es considera una forma de psicologia positiva i no té relació amb la psicologia tradicional.

Etimologia[modifica]

Igual que altres conceptes psicològics com la flexibilitat o l'estrès, l'origen d'aquest mot es troba en la física (mecànica). Aquesta paraula ha estat adaptada pels psicòlegs que fan una comparació del procés que pateix un material quan retorna al seu estat original després d'haver estat sotmés a una força que el supera.

Tipus de resiliència[modifica]

Resiliència individual:

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 La autoestima, Luís Rojas Marcos, Ed Espasa, 2007. ISBN 978 84 670 2465 4(castellà)