Resistència antimicrobiana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Two petri dishes with antibiotic resistance tests
Placa de Petri per antibiograma: En la superfície de l'agar a créixer els bacteris s'hi han dipositat discos blancs, cadascun impregnat amb un antibiòtic diferent. Els anells clars, com els de l'esquerra, mostren que els bacteris no han crescut, cosa que indica que aquests bacteris no són resistents. Els bacteris de la dreta són totalment resistents a tots els set antibiòtics provats menys en dos amb sensibilitat completa i un amb resistència intermèdia.[1]

La resistència antimicrobiana o resistència als antimicrobians (RAM) es produeix quan els microbis desenvolupen mecanismes que els protegeixen dels efectes dels antimicrobians.[2] La resistència als antibiòtics és un subconjunt de la RAM, que s'aplica específicament als bacteris que es tornen resistents als antibiòtics.[2] Les infeccions causades per microbis resistents són més difícils de tractar, i requereixen dosis més altes de fàrmacs antimicrobians o medicaments alternatius que poden resultar més tòxics. Aquests enfocaments també poden ser més cars. Els microbis resistents a múltiples antimicrobians s'anomenen microorganismes multiresistents (MMR).

Totes les classes de microbis poden desenvolupar resistència. Els fongs desenvolupen resistència antifúngica. Els virus desenvolupen resistència antivírica. Els protozous desenvolupen resistència als antiprotozoaris i els bacteris desenvolupen resistència als antibiòtics. Aquells bacteris que es consideren àmpliament resistents als medicaments o totalment resistents als medicaments de vegades s'anomenen "superbacteris".[3] La resistència dels bacteris pot sorgir de manera natural per mutació genètica, o per una espècie que adquireix resistència d'una altra.[4] La resistència pot aparèixer espontàniament a causa de mutacions aleatòries. Tanmateix, l'ús estès d'antimicrobians sembla fomentar la selecció de mutacions que poden fer que els antimicrobians siguin ineficaços.

La prevenció del mal ús d'antibiòtics, que pot conduir a la resistència als antibiòtics, inclou prendre antibiòtics només quan es prescriuen.[5][6] Els antibiòtics d'espectre reduït són preferits als antibiòtics d'espectre ampli quan és possible, ja que dirigir-se amb eficàcia i precisió a organismes específics és menys probable que provoqui resistència, així com efectes secundaris.[7][8] Per a les persones que prenen aquests medicaments a casa, l'educació sobre l'ús adequat és essencial. Els proveïdors d'atenció mèdica poden minimitzar la propagació d'infeccions resistents mitjançant l'ús d'un sanejament i higiene adequats, inclòs el rentat de mans i la desinfecció entre pacients, i haurien d'animar el mateix al pacient, als visitants i als familiars.[9]

L'augment de la resistència als medicaments és causat principalment per l'ús d'antimicrobians en humans i altres animals, i la propagació de soques resistents entre els dos.[5] La creixent resistència també s'ha relacionat amb l'alliberament d'efluents inadequats de la indústria farmacèutica, especialment als països on es fabriquen medicaments a granel.[10] Els antibiòtics augmenten la pressió selectiva a les poblacions bacterianes, provocant la mort dels bacteris vulnerables; això augmenta el percentatge de bacteris resistents que continuen creixent. Fins i tot a nivells molt baixos d'antibiòtic, els bacteris resistents poden tenir un avantatge de creixement i créixer més ràpidament que els bacteris vulnerables.[11] A mesura que la resistència als antibiòtics es fa més freqüent, hi ha més necessitat de tractaments alternatius. Es fan peticions de noves teràpies antibiòtiques, però el desenvolupament de nous fàrmacs és cada cop més rar.[12]

La resistència als antimicrobians està augmentant a escala mundial a causa de l'augment de la prescripció i la dispensació de fàrmacs antibiòtics als països en desenvolupament.[13] Les estimacions són que es produeixen entre 700.000 i diversos milions de morts a l'any i segueixen representant una amenaça important per a la salut pública a tot el món.[14][15][16] Segons estimacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), tres-cents cinquanta milions de morts podrien ser causades per la RAM l'any 2050.[17] Aleshores, el nombre de morts anual serà de deu milions, segons un informe de les Nacions Unides.[18]

Hi ha crides públiques a l'acció col·lectiva global per abordar l'amenaça que inclouen propostes de tractats internacionals sobre resistència als antimicrobians.[19][20] La resistència als antibiòtics a tot el món no està completament identificada, però els països més pobres amb sistemes sanitaris més febles es veuen més afectats.[6] Durant la pandèmia de COVID-19, l'acció contra la resistència als antimicrobians es va alentir perquè els científics es van centrar més en la investigació del SARS-CoV-2.[21][22]

Referències[modifica]

  1. ↑ Kirby-Bauer Disk Diffusion Susceptibility Test Protocol Arxivat 26 June 2011 a Wayback Machine., Jan Hudzicki, ASM
  2. ↑ 2,0 2,1 «Antimicrobial resistance Fact sheet N°194». who.int, April 2014. Arxivat de l'original el 10 March 2015. [Consulta: 7 març 2015].
  3. ↑ A.-P. Magiorakos, A. Srinivasan, R. B. Carey, Y. Carmeli, M. E. Falagas, C. G. Giske, S. Harbarth, J. F. Hinndler et al. Multidrug-resistant, extensively drug-resistant and pandrug-resistant bacteria.... Clinical Microbiology and Infection, Vol 8, Iss. 3 first published 27 July 2011 [via Wiley Online Library]. Retrieved 28 August 2020
  4. ↑ «General Background: About Antibiotic Resistance». www.tufts.edu. Arxivat de l'original el 23 October 2015. [Consulta: 30 octubre 2015].
  5. ↑ 5,0 5,1 «About Antimicrobial Resistance». www.cdc.gov, 10-09-2018. Arxivat de l'original el 1 October 2017. [Consulta: 30 octubre 2015].
  6. ↑ 6,0 6,1 Swedish work on containment of antibiotic resistance – Tools, methods and experiences. Stockholm: Public Health Agency of Sweden, 2014, p. 16–17, 121–128. ISBN 978-91-7603-011-0.  Arxivat 23 de juliol 2015 a Wayback Machine.
  7. ↑ «Duration of antibiotic therapy and resistance». NPS Medicinewise. National Prescribing Service Limited trading, Australia, 13-06-2013. Arxivat de l'original el 23 July 2015. [Consulta: 22 juliol 2015].
  8. ↑ «Association of Broad- vs Narrow-Spectrum Antibiotics With Treatment Failure, Adverse Events, and Quality of Life in Children With Acute Respiratory Tract Infections». JAMA, vol. 318, 23, December 2017, pàg. 2325–2336. DOI: 10.1001/jama.2017.18715. PMC: 5820700. PMID: 29260224.
  9. ↑ «CDC Features – Mission Critical: Preventing Antibiotic Resistance». www.cdc.gov, 04-04-2018. Arxivat de l'original el 8 November 2017. [Consulta: 22 juliol 2015].
  10. ↑ Changing Markets. «Impacts of Pharmaceutical Pollution on Communities and Environment in India». Nordea. Nordea, February 2016. Arxivat de l'original el 20 May 2017. [Consulta: 1r maig 2018].
  11. ↑ «Selection of resistant bacteria at very low antibiotic concentrations». PLOS Pathogens, vol. 7, 7, July 2011, pàg. e1002158. DOI: 10.1371/journal.ppat.1002158. PMC: 3141051. PMID: 21811410.
  12. ↑ «A new strategy to fight antimicrobial resistance: the revival of old antibiotics». Frontiers in Microbiology, vol. 5, 2014, pàg. 551. DOI: 10.3389/fmicb.2014.00551. PMC: 4202707. PMID: 25368610.
  13. ↑ «Calls to rein in antibiotic use after study shows 65% increase worldwide». , 26-03-2018.
  14. ↑ «Antimicrobial Resistance of Campylobacter in Broiler Chicken Along the Food Chain in Canada». Foodborne Pathogens and Disease, vol. 17, 8, August 2020, pàg. 512–520. DOI: 10.1089/fpd.2019.2752. PMC: 7415884. PMID: 32130036.
  15. ↑ WHO. «Antimicrobial resistance: global report on surveillance 2014». WHO. WHO, April 2014. Arxivat de l'original el 15 May 2015. [Consulta: 9 maig 2015].
  16. ↑ «Tackling drug-resistant infections globally: final report and recommendations». amr-review.org/, May 2016. Arxivat de l'original el 14 November 2017. [Consulta: 10 novembre 2017].
  17. ↑ «'Superbugs' a far greater risk than Covid in Pacific, scientist warns» (en anglès). The Guardian, 10-09-2020.
  18. ↑ «Our antibiotics are becoming useless» (en anglès). Vox, 07-05-2019. [Consulta: 28 gener 2021].
  19. ↑ «An international legal framework to address antimicrobial resistance». Bulletin of the World Health Organization, vol. 93, 2, February 2015, pàg. 66. DOI: 10.2471/BLT.15.152710. PMC: 4339972. PMID: 25883395.
  20. ↑ «Effective Global Action on Antibiotic Resistance Requires Careful Consideration of Convening Forums». The Journal of Law, Medicine & Ethics, vol. 43, 2 Suppl 3, 2015, pàg. 74–8. DOI: 10.1111/jlme.12278. PMID: 26243247.
  21. ↑ «The post-antibiotic era is here». Science. American Association for the Advancement of Science., vol. 373, 6554, July 30, 2021, pàg. 471. Bibcode: 2021Sci...373..471K. DOI: 10.1126/science.abl5997. PMID: 34326211.
  22. ↑ «Key considerations on the potential impacts of the COVID-19 pandemic on antimicrobial resistance research and surveillance». Trans R Soc Trop Med Hyg, vol. 115, 10, March 2021, pàg. 1122–1129. DOI: 10.1093/trstmh/trab048. PMC: 8083707. PMID: 33772597.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Resistència_antimicrobiana&oldid=32306634»