Resolució 1003 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

De Viquipèdia
Plantilla:Infotaula esdevenimentResolució 1003 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
Imatge
Antiga Iugoslàvia en 1995
Identificador de llei o regulacióS/RES/1003 Modifica el valor a Wikidata
Tipusresolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
PromulgacióConsell de Seguretat de l'ONU Modifica el valor a Wikidata
Votat perSessió del Consell de Seguretat de l'ONU (Sessió:3551)
 14Nombre de vots a favor, 0 Nombre de vots en contra, 1Nombre d'abstencions Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació5 juliol 1995 Modifica el valor a Wikidata
1002 Modifica el valor a Wikidata
1004 Modifica el valor a Wikidata
TemaAntiga Iugoslàvia

Obra completa aun.org… Modifica el valor a Wikidata

La Resolució 1003 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada el 5 de juliol de 1995. Després de reafirmar les resolucions sobre la situació a l'antiga Iugoslàvia, en particular les resolucions 943 (1994), 970 (1995) i 988 (1995), el Consell va prendre nota de les mesures adoptades per la República Federal de Iugoslàvia (Sèrbia i Montenegro) per mantenir el tancament de la frontera amb Bòsnia i Hercegovina i per tant estendre la suspensió parcial de sancions contra Sèrbia i Montenegro per uns altres 75 dies fins al 18 de setembre de 1995.[1]

Es va observar que la frontera va romandre tancada, excepte per l'ajuda humanitària i els esforços de Sèrbia i Montenegro en aquest sentit. El Consell va subratllar la importància que atorgava a la no prestació de l'assistència militar a les forces dels serbis de Bòsnia. Al mateix temps van ser benvinguts els procediments simplificats adoptats pel Comitè establert en la resolució 724 (1991), relatius a les sol·licituds d'assistència humanitària legítima i transbord al riu Danubi.

Actuant en virtut del Capítol VII de la Carta de les Nacions Unides, les sancions internacionals imposades a Sèrbia i Montenegro es van suspendre fins al 18 de setembre de 1995. La resolució també cridava al reconeixement mutu entre els estats de l'antiga Iugoslàvia, i que seria un primer pas important en el procés el reconeixement entre Bòsnia i Hercegovina i Sèrbia i Montenegro. La situació continuaria sent objecte de revisió pel Consell de Seguretat.

La Resolució 1003 va ser adoptada per 14 vots a favor, cap en contra i l'abstenció de Rússia.[2]

Referències[modifica]

  1. Kovačević, Slobodanka; Dajić, Putnik. Chronology of the Yugoslav crisis, Volume 3. Institute for European Studies, 1998, p. 136. ISBN 978-86-82057-09-3. 
  2. Publicističko-izdavački zavod "Jugoslavija". Yugoslav survey, Volume 36. Jugoslavija Pub. House, 1995, p. 101. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Vegeu texts en català sobre Resolució 1003 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides a Viquitexts, la biblioteca lliure.