Resolució 1125 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentResolució 1125 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
Imatge
Identificador de llei o regulacióS/RES/1125 Modifica el valor a Wikidata
Tipusresolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
PromulgacióConsell de Seguretat de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
Votat perSessió del Consell de Seguretat de l'ONU (Sessió:3808)
 15Nombre de vots a favor, 0 Nombre de vots en contra, 0Nombre d'abstencions Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació6 agost 1997 Modifica el valor a Wikidata
1124 Modifica el valor a Wikidata
1126 Modifica el valor a Wikidata
TemaLa situació a la República Centreafricana

Obra completa aundocs.org… Modifica el valor a Wikidata

La Resolució 1125 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 6 d'agost de 1997. Després d'expressar la seva preocupació davant la situació a la República Centreafricana, el Consell va autoritzar la continuació de la Missió Interafricana per Supervisar l'Aplicació dels Acords de Bangui (MISAB) al país per uns altres tres mesos.[1]

Antecedents[modifica]

El 1996, es van produir tres motins successius per elements de les forces armades a la República Centreafricana, que van provocar una crisi política i militar. Els acords de Bangui van ser signats pel president de la República Centreafricana Ange-Félix Patassé i les forces rebels a la capital Bangui i es va establir una força interafricana (MISAB)per restaurar la pau i la seguretat al país i controlar l'aplicació dels Acords de Bangui.[2]

Resolució[modifica]

El Consell de Seguretat va determinar que la situació a la República Centreafricana constituïa una amenaça per a la pau i la seguretat internacionals i va acollir amb beneplàcit els esforços dels estats participants en la MISAB.[3] Va aprovar els esforços de l'operació per assegurar un entorn estable i supervisar la rendició d'armes d'antics amotinats, milícies i altres persones.

Actuant sota el Capítol VII de la Carta de les Nacions Unides, els països que participen en la MISAB - Burkina Faso, Txad, Gabon, Mali, Senegal i Togo, per garantir la seguretat i llibertat de moviment del seu personal per un període inicial de tres mesos.[2] El cost de la força es sufragaria pels estats participants. Finalment, els països participants van haver de presentar informes cada dues setmanes al Secretari General Kofi Annan.

Referències[modifica]

  1. «Acting under Chapter VII, Security Council authorises mission in Central African Republic to ensure its security, freedom of movement». United Nations, 06-08-1997.
  2. 2,0 2,1 Sarooshi, Danesh. The United Nations and the development of collective security: the delegation by the UN Security Council of its chapter VII powers. Oxford University Press, 1999, p. 244. ISBN 978-0-19-826863-5. 
  3. Chesterman, Simón. Just war or just peace?: humanitarian intervention and international law. Oxford University Press, 2002, p. 139. ISBN 978-0-19-925799-7. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Vegeu texts en català sobre Resolució 1125 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides a Viquitexts, la biblioteca lliure.