Resolució 1221 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentResolució 1221 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
Identificador de llei o regulacióS/RES/1221 Modifica el valor a Wikidata
Tipusresolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
PromulgacióConsell de Seguretat de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
Votat perSessió del Consell de Seguretat de l'ONU (Sessió:3965)
 15Nombre de vots a favor, 0 Nombre de vots en contra, 0Nombre d'abstencions Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació12 gener 1999 Modifica el valor a Wikidata
1220 Modifica el valor a Wikidata
1222 Modifica el valor a Wikidata
TemaSituació a Angola

Obra completa aundocs.org… Modifica el valor a Wikidata

La Resolució 1221 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, adoptada per unanimitat el 31 de desembre de 1999 després de reafirmar la resolució 696 (1991) i totes les resolucions posteriors sobre Angola, en especial la 1196 (1998) i la 1219 (1998) el Consell va condemnar l'enderroc de dos avions comercials al territori controlat per UNITA a Angola i va exigir que el líder d'UNITA Jonas Savimbi cooperés en la recerca de supervivents dels últims accidents aeris.[1]

El Consell de Seguretat va expressar indignació davant el derrocament d'un segon avió de les Nacions Unides sobre territori controlat per UNITA el 2 de gener de 1999, el que eleva el nombre total d'aeronaus perdudes en els últims mesos a sis. Hi va haver preocupació pel destí dels passatgers i la tripulació a bord de l'avió i la pèrdua de vides. Va deplorar la falta de cooperació d'UNITA per aclarir les circumstàncies dels incidents i permetre missions de recerca i rescat de les Nacions Unides; aquests atacs són inacceptables i injustificables.

Actuant sota el Capítol VII de la Carta de les Nacions Unides, el Consell va condemnar les circumstàncies sospitoses en què es van derrocar dos avions i altres aeronaus comercials de les Nacions Unides i va exigir que cessessin immediatament tots aquests atacs. Va reafirmar el seu compromís d'establir la veritat sobre tots els incidents a través d'una investigació internacional objectiva, amb la que UNITA hauria de cooperar.

La resolució va reiterar que Jonas Savimibi hauria de cooperar amb les Nacions Unides i en la recerca de possibles supervivents després de concloure que no havia complert amb la Resolució 1219. Acollia amb satisfacció el compromís del Govern d'Angola per ajudar en la recerca i salvament de possibles supervivents i es va demanar a l'Organització d'Aviació Civil Internacional (OACI) que ajudés en la investigació.

Es va recordar a tots els països que compleixin la implementació de les sancions contra UNITA imposades en les resolucions 854 (1993), 1127 (1997) i 1173 (1998), amb el Consell afirmant que jutjaria les violacions i consideraria la imposició de mesures addicionals, fins i tot en l'àmbit de les telecomunicacions.[2] Finalment es va demanar al president del Comitè establert en la Resolució 864 que consultés amb l'Organització d'Unitat Africana i la Comunitat de Desenvolupament de l'Àfrica Austral sobre l'aplicació de les sancions.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Security Council reiterates demand that UNITA leader cooperate immediately in search for survivors of recent plane crashes». United Nations, 12-01-1999.
  2. Brockman-Hawe, Benjamin «Using internet "borders" to coerce or punish: the DPRK as an example of the potential utility of internet sanctions». Boston University International Law Journal, 25, 1, 2007, pàg. 163–206. ISSN: 0737-8947.

Enllaços externs[modifica]