Resolució 1301 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Consell de Seguretat de l'ONU
Resolució 1301 Emblem of the United Nations.svg
Western sahara rel 1989.jpg
Data 31 de maig 2000
Trobada n. 4149
Codi S/RES/1301 (Document)
Subjecte Situació al Sàhara Occidental
Resultat de la votació 12 votaren a favor
1 Votaren en contra
2 s'abstingueren
Resultat Adoptada
Composició del Consell de Seguretat
Membres permanents
Membres no permanents
Modifica dades a Wikidata

La Resolució 1301 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, adoptada per unanimitat el 31 de maig de 2000 després de reafirmar totes les resolucions anteriors del Sàhara Occidental, en particular la resolució 1108 (1997) i 1292 el Consell va ampliar el mandat de la Missió de Nacions Unides pel Referèndum al Sàhara Occidental (MINURSO) fins al 31 de juliol de 2000.[1]

La resolució comen acollint amb beneplàcit esforços per sensibilitzar al personal de les Nacions Unides en les operacions de manteniment de la pau en la prevenció i el control del VIH/SIDA i altres malalties. El Consell va recolzar els esforços de la MINURSO per implementar el Pla de Regularització i els acords per celebrar un referèndum lliure i just d'autodeterminació pel poble del Sàhara Occidental. Les diferències fonamentals entre el Marroc i el Front Polisario encara no s'havien resolt.

El mandat de la MINURSO es va ampliar amb la condició que ambdues parts presentessin propostes per resoldre els problemes relacionats amb l'execució del Pla de Regularització i una solució general duradora sobre l'estatus polític de Sàhara Occidental.[2] El Secretari General Kofi Annan va haver de presentar una avaluació de la situació abans del 31 de juliol de 2000.

La resolució 1301, patrocinada per França, Rússia, el Regne Unit i els Estats Units, va ser aprovada per 12 vots a favor i un en contra (Namíbia) i dues abstencions de Jamaica i Mali.[3] Explicant els seus vots, el representant de Namíbia va dir que no podia donar suport a una sortida de les disposicions del Pla de Regularització i el dret inalienable del poble a l'autodeterminació i la independència, tot i que recolzaria l'extensió de la MINURSO; el representant de Jamaica va declarar que la resolució havia de ser simplement tècnica, ja que el referèndum no tindria lloc fins que el Consell no s'hagués adreçat, i les consideracions polítiques i altres propostes alternatives haurien d'haver estat deixades a una resolució posterior; i el representant de Mali va recolzar el Pla de Regularització i va acordar que el referèndum no es produiria aviat, però va preferir l'aprovació d'un Declaració Presidencial encomanant al Enviat Personal del Secretari General.[1]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Council extends MINURSO mandate until 31 July». United Nations, 31-05-2000.
  2. Fischer, H. Yearbook of International Humanitarian Law: 2000, Volume 3; Volume 2000. Cambridge University Press, 2000, p. 213. ISBN 978-90-6704-140-9. 
  3. Whitfield, Teresa. Friends indeed?: the United Nations, groups of friends, and the resolution of conflict. US Institute of Peace Press, 2007, p. 350. ISBN 978-1-60127-006-1. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]