Resolució 1441 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentResolució 1441 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
Imatge
Mapa d'Iraq (verd) i Kuwait (taronja).
Identificador de llei o regulacióS/RES/1441 Modifica el valor a Wikidata
Tipusresolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
PromulgacióConsell de Seguretat de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
Votat perSessió del Consell de Seguretat de l'ONU (Sessió:4644)
 15Nombre de vots a favor, 0 Nombre de vots en contra, 0Nombre d'abstencions Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació8 novembre 2002 Modifica el valor a Wikidata
← 1440 Modifica el valor a Wikidata
1442 Modifica el valor a Wikidata →
TemaLa situació entre Iraq i Kuwait
Obra completa aundocs.org… Modifica el valor a Wikidata

La Resolució 1441 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 8 de novembre de 2002, oferint a l'Iraq sota Saddam Hussein "una última oportunitat per complir amb les seves obligacions de desarmament que s'havia establert en diverses resolucions anteriors" (resolucions 660, 661, 678, 686, 687, 688, 707, 715, 986 i 1284).[1]

La resolució 1441 va declarar que l'Iraq violava de manera significativa els termes d'alto el foc presentats en els termes de la Resolució 687. Les infraccions de l'Iraq es referien no sols a les armes de destrucció massiva, sinó també a la construcció coneguda de tipus prohibits de míssils, la compra i importació d'armaments prohibits i la negativa contínua de l'Iraq a indemnitzar Kuwait pels saqueigs generalitzats efectuats per les seves tropes durant la invasió i ocupació de Kuwait en 1990-1991. També va declarar que "... declaracions falses o omissions en les declaracions presentades per l'Iraq d'acord amb aquesta resolució i el fracàs de l'Iraq en tot moment de complir i cooperar plenament en l'aplicació de la present resolució, constituiran una infracció material addicional de les obligacions de l'Iraq".

Aprovació de la resolució[modifica]

George W. Bush dirigint-se a l'Assemblea General de les Nacions Unides el 12 de setembre de 2002 per delinear les queixes dels Estats Units contra el govern iraquià.

El 12 de setembre de 2002, el president dels Estats Units George W. Bush es va dirigir a l'Assemblea General i va esbossar un catàleg de queixes contra el govern iraquià.[2] Aquests incloïen:

Després del discurs, es van iniciar negociacions intensives amb altres membres del Consell de Seguretat. En particular, es coneixia que tres membres permanents (amb poder de veto) del Consell tenien dubtes sobre la invasió de l'Iraq: Rússia, Xina i França.

Mentrestant, l'Iraq, tot i negar tots els càrrecs, va anunciar que permetria tornar a ingressar els inspectors d'armes de les Nacions Unides a l'Iraq. Els Estats Units van considerar això com un estratagema de l'Iraq i van continuar demanant una resolució del Consell de Seguretat que autoritzés l'ús de la força militar.

El text de la resolució va ser redactat conjuntament pels Estats Units i el Regne Unit, com a resultat de vuit setmanes de negociacions tumultuoses, particularment amb Rússia i França. França va qüestionar la frase "conseqüències greus" i va declarar repetidament que qualsevol "incompliment material" que els inspectors no trobessin de manera automàtica conduiria a la guerra; en comptes d'això, l'ONU hauria de passar una altra resolució decidint sobre el curs de l'acció. A favor d'aquesta opinió, el fet que les resolucions anteriors que legitimaven la guerra sota el Capítol VII de la Carta de les Nacions Unides van utilitzar termes molt més forts, com "... tots els mitjans necessaris ..." a la Resolució 678 el 1990 i que la Resolució 1441 declarava que el Consell de Seguretat "continuarà ocupant-se de la qüestió".

Votació del Consell de Seguretat[modifica]

El 8 de novembre de 2002, el Consell de Seguretat va aprovar la Resolució 1441 per un vot unànime de 15-0; Rússia, Xina, França i els estats àrabs, com Síria van votar a favor, donant a la Resolució 1441 un suport més ampli que fins i tot la resolució de la Guerra del Golf de 1990.

Tot i que alguns polítics han argumentat que la resolució podria autoritzar la guerra en determinades circumstàncies, els representants de la reunió van tenir clar que aquest no era el cas. L'ambaixador dels Estats Units a les Nacions Unides, John Negroponte, va dir

« Aquesta resolució no conté "desencadenants amagats" ni "automaticitat" respecte a l'ús de la força. Si hi ha una nova infracció de l'Iraq, notificada al Consell per la UNMOVIC, l'AIEA o un Estat membre, la qüestió tornarà al Consell per a les discussions que es requereix en el paràgraf 12. La resolució deixa clar que qualsevol incompliment de l'Iraq no és acceptable i que l'Iraq ha d'estar desarmat. I, d'una manera o altra, l'Iraq serà desarmat. Si el Consell de Seguretat no actua de manera decisiva en cas de noves violacions de l'Iraq, aquesta resolució no impedeix que cap Estat membre actuï per defensar-se de l'amenaça que suposa l'Iraq o per fer complir les resolucions pertinents de les Nacions Unides i protegir la pau i la seguretat mundials.[3] »

L'ambaixador del Regne Unit, copatrocinador de la resolució, va dir:

« Hem escoltat en veu alta i clara durant les negociacions les preocupacions sobre "automaticitat" i "desencadenants amagats" - la preocupació que, per una decisió tan crucial, no hem de precipitar-nos en accions militars; que en una decisió tan crucial el Consell hauria de debatre qualsevol violació iraquiana. Permetin-me que sigui igual de clar en la resposta ... No hi ha "automaticitat" en aquesta resolució. Si hi ha una altra violació iraquiana de les seves obligacions de desarmament, la qüestió tornarà al Consell a debat, tal com es requereix en el paràgraf 12. Esperem que el Consell de Seguretat respongui amb les seves responsabilitats.[4] »

El missatge va ser confirmat per l'ambaixador a Síria:

« Síria va votar a favor de la resolució, havent rebut garanties dels seus patrocinadors, els Estats Units d'Amèrica i el Regne Unit, i de França i Rússia a través de contactes d'alt nivell, que no seria usada com a pretext per atacar l'Iraq i que no constitueix una base per a cap atac automàtic contra l'Iraq. La resolució no s'ha d'interpretar, a través de certs paràgrafs, com l'autorització a un Estat per utilitzar la força. Reafirma el paper central del Consell de Seguretat en abordar totes les fases del problema iraquià.[5] »

Implementació de la resolució[modifica]

Article principal: Crisi del desarmament d'Iraq

Iraq va acceptar la Resolució el 13 de novembre[6] i els inspectors d'armes van tornar-hi el 27 de novembre, dirigits per Hans Blix d'UNMOVIC i Mohamed al-Baradei de l'AIEA. Els inspectors no eren a Iraq des del desembre de 1998, quan van retirar-se immediatament abans de l'Operació Guineu del Desert.

Els inspectors van començar a visitar llocs on es sospitava que s'hi produïen armes de destrucció massiva, però no va trobar proves d'aquestes activitats, excepte 18 coets químics no declarats de 122 mm que van ser destruïts sota la supervisió de la UNMOVIC.[7] Com es va descobrir després de la invasió de l'Iraq, no hi havia producció d'armes de destrucció massiva, i no existien excedents. Els inspectors estatunidencs també van detectar que els míssils Al-Samoud 2 i Al-fatah violaven les restriccions del rang de l'ONU, els primers també va ser parcialment destruïts sota la supervisió de la UNMOVIC. El debat sobre la Resolució 1441, per tant, versa sobre si, malgrat l'absència d'armes de destrucció massiva i l'acceptació d'inspeccions, l'Iraq no va complir els termes de la Resolució i si es justificava una invasió a falta de noves resolucions per part del Consell de Seguretat de l'ONU.

El 7 de desembre de 2002, l'Iraq va presentar la seva declaració d'armes de 12.000 pàgines amb l'ONU per complir els requisits d'aquesta resolució. Els cinc membres permanents del Consell de Seguretat van rebre versions no editades de l'informe, mentre que una versió editada estava disponible per a altres Estats membres de l'ONU. El 19 de desembre Hans Blix va declarar, davant les Nacions Unides, respecte a l'informe de l'Iraq del 7 de desembre (versió no publicada): "Durant el període 1991-1998, l'Iraq va presentar nombroses declaracions anomenades plenes, definitives i completes. Malauradament, moltes d'aquestes declaracions van resultar inexactes o incompletes, o no van ser recolzades o contrastades per l'evidència. En aquests casos, no es pot confiar que s'hagin eliminat els programes o ítems proscrits". Al març, Blix va declarar que l'informe del 7 de desembre no havia aportat cap evidència documental nova.

L'Iraq continuava sense tenir en compte quantiosos recursos químics i biològics substancials que els inspectors de la UNMOVIC havien confirmat ja existents fins a 1998. Iraq va afirmar que havia eliminat les seves reserves d'antrax en un lloc específic, però la UNMOVIC va trobar que això era impossible de confirmar, ja que l'Iraq no tenia va permetre que la destrucció fos testimoniada pels inspectors de conformitat amb les resolucions pertinents. Les proves químiques fetes al lloc no han pogut demostrar que s'hagi destruït cap antrax allí.

Hans Blix i Mohamed al-Baradei van presentar diversos informes a l'ONU detallant el nivell de compliment de l'Iraq amb la Resolució 1441.[8][9][10]

El 27 de gener de 2003, l'inspector de seguretat de les Nacions Unides, Blix, es va dirigir al Consell de Seguretat de l'ONU i va declarar que "l'Iraq sembla no haver rebut una veritable acceptació, ni tan sols avui, del desarmament que se li exigia i que cal fer per guanyar la confiança del món i de viure en pau".[8] Blix va declarar que el règim iraquià presumptament havia extraviat "1,000 tones" d'agent nerviós VX -una de les més tòxiques que s'havia desenvolupat.[8]

A mitjans de febrer, els problemes d'anthrax, l'agent nerviós VX i els míssils de llarg abast no es van resoldre. L'informe de 7 de març de Blix va declarar que "l'Iraq, amb un sistema administratiu molt desenvolupat, hauria de poder proporcionar més proves documentals sobre els seus programes d'armes proscrits. Tan sols s'han publicat uns quants documents nous fins ara i s'han lliurat des que vam començar les inspeccions."

L'informe de Blix's també va dir:

« "Què hem de fer d'aquestes activitats? Es pot evitar amb prou feines la impressió que, després d'un període de cooperació una mica renuent, s'ha produït una acceleració de les iniciatives des del costat iraquià des de finals de gener. Això és benvingut, però el valor d'aquestes mesures ha de ser jutjat per quants senyals d'interrogació tenen èxit en l'eliminació. Encara no està clar. En aquest context, es pregunta ara si Iraq ha cooperat "de manera immediata, incondicionalment i activament" amb UNMOVIC, segons es requereixi en virtut del paràgraf 9 de la resolució 1441 (2002), les respostes es poden veure a partir de les descripcions fàctiques que he proporcionat, però si es desitgen més respostes directes, diria el següent:

El bàndol iraquià ha intentat en ocasions unir condicions, com ho feia en relació amb els helicòpters i els avions U-2. No obstant això, l'Iraq no ha persistit en aquestes o altres condicions per a l'exercici de cap dels nostres drets d'inspecció. Si ho fes, n'informaríem.

És obvi que, si bé les iniciatives nombroses, que ara es prenen pel costat iraquià per resoldre alguns aspectes de desarmament obert fa temps, es poden considerar "actius" o fins i tot "proactius", aquestes iniciatives a 3-4 mesos de la resolució no es pot dir que constitueixin una cooperació "immediata". Tampoc cobreixen necessàriament totes les àrees rellevants. Tanmateix, són benvinguts i UNMOVIC els respon amb l'esperança de resoldre problemes de desarmament actuals sense resoldre ".

»

En aquest moment, l'Administració dels Estats Units va afirmar que l'Iraq continuava violant les resolucions de les Nacions Unides i que, de conformitat amb el 1441, el Consell de Seguretat havia de ser convocat immediatament "per tal de considerar la situació i la necessitat de complir plenament totes les resolucions pertinents del Consell, per garantir la pau i la seguretat internacionals".

Abans de la reunió, el president francès Jacques Chirac va declarar el 10 de març que França vetaria qualsevol resolució que conduís automàticament a la guerra. Això va provocar mostres obertes de consternació pels governs dels EUA i britànic. L'impuls de la Gran Bretanya per la unanimitat i una "segona resolució" es va abandonar efectivament en aquest moment.

Al capdavant de la reunió, es va fer evident que la majoria dels membres del Consell de Seguretat s'oposaven a qualsevol resolució que conduís a la guerra. Com a resultat, no es va presentar tal resolució al Consell.

A la conferència de les Açores del 16 de març, Tony Blair, George W. Bush, el primer ministre espanyol José María Aznar i el primer ministre portuguès José Manuel Barroso, que va acollir la trobada, va anunciar el termini imminent del 17 de març per a un compliment complet de l'Iraq, amb declaracions com "Demà és un moment de veritat per al món". El dia 17, els discursos de Bush i el Secretari d'Estat per als Afers Estrangers i del Commonwealth, Jack Straw van declarar explícitament que el període de diplomàcia havia acabat, tal com es va declarar la prohibició de la Resolució 1441 de donar a l'Iraq nous oportunitats de compliment i que no es demanaria més autorització de l'ONU abans d'una invasió a l'Iraq (vegeu invasió de l'Iraq de 2003). Els EUA i el Regne Unit, tot i admetre que aquesta resolució era diplomàticament desitjable, van insistir que a l'Iraq se li havia donat el temps suficient (tenint en compte també el temps des de les primeres resolucions de desarmament de 1991) per desarmar-se o provar-ho. Que la guerra estava legitimada per la resolució 1441 i anteriors resolucions de l'ONU. Els membres no permanents del Consell de Seguretat; Espanya i Portugal, es van alinear amb els EUA i Gran Bretanya. No obstant això, aquesta posició adoptada per l'administració de George W. Bush i els seus partidaris ha estat i encara està sent disputada per nombrosos experts jurídics. Segons la majoria dels membres del Consell de Seguretat, correspon al propi consell, i no als membres individuals, determinar com s'han d'aplicar les resolucions del cos.[11][12][13]

Conseqüències[modifica]

L'administració de Bush va encarregar a l'Iraq Survey Group que determinés si, de fet, existia cap arma de destrucció massiva a Iraq. Després d'un any i la meitat de combinar meticulosament pel país, els propis inspectors de l'administració van informar:[14]

« "Mentre que han estat descobertes una petita quantitat de municions químiques abandonades i antigues, ISG considera que l'Iraq va destruir unilateralment les seves reserves d'armes químiques no declarades el 1991. No hi ha indicis creïbles que Bagdad hagi reprès la producció de municions químiques després, una política que ISG atribueix al desig de Bagdad de veure aixecades les sancions, o van ser ineficaces, o la seva por a la força contra ella si es descobrissin armes de destrucció massiva." »

La revisió va ser realitzada per Charles A. Duelfer i l'Iraq Survey Group. A l'octubre de 2004, Bush va dir sobre l'anàlisi de Duelfer:[15] "L'inspector principal d'armes, Charles Duelfer, ha emès ara un informe complet que confirma la conclusió anterior de David Kay que l'Iraq no tenia les armes que la nostra intel·ligència creia que hi havia".

Referències[modifica]

  1. ↑ «Text of U.N. resolution on Iraq - Nov. 8, 2002». Arxivat de l'original el 22 de novembre 2007. [Consulta: 8 desembre 2007].
  2. ↑ Assemblea General de les Nacions Unides V meeting 2 session 57 page 6, President George W. Bush United States on 12 setembre 2002 at 10:00 (retrieved 7 juliol 2015)
  3. ↑ Consell de Seguretat de les Nacions Unides V meeting 4644 page 3, John Negroponte United States on 8 novembre 2002 at 10:00 (retrieved 7 juliol 2015)
  4. ↑ Consell de Seguretat de les Nacions Unides V meeting 4644 page 4, Sir Jeremy Greenstock United Kingdom on 8 novembre 2002 at 10:00 (retrieved 7 juliol 2015)
  5. ↑ Consell de Seguretat de les Nacions Unides V meeting 4644 page 10, Faisal Mekdad Syria on 8 novembre 2002 (retrieved 7 juliol 2015)
  6. ↑ United Nations Security Council Document Letter dated 13 November 2002 from the Secretary-General addressed to the President of the Security Council, S/2002/1242, Retrieved 2017-02-22
  7. ↑ Consell de Seguretat de les Nacions Unides D S/2003/580 page 30 on 30 maig 2003
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 «Transcript of Blix's remarks». cnn.com, 27-01-2003.
  9. ↑ «Full text: Blix address». bbc.co.uk, 27-01-2003.
  10. ↑ «Full text: ElBaradei report». bbc.co.uk, 14-02-2003.
  11. ↑ «Iraq war illegal, says Annan». bbc.co.uk, 16-09-2004.
  12. ↑ «JURIST - O'Connell: UN Resolution 1441 - Compelling Saddam, Restraining Bush». Arxivat de l'original el 16 maig 2006. [Consulta: 25 maig 2006].
  13. ↑ Taylor, Rachel S. «The United Nations, International Law, and the war in Iraq». World Press Review Online.
  14. ↑ «Iraq Survey Group Final Report».
  15. ↑ [enllaç sense format] https://www.washingtonpost.com/ac2/wp-dyn/A14897-2004Oct7?language=printer Arxivat 2019-06-12 a Wayback Machine.Plantilla:Fcn

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Vegeu texts en català sobre Resolució 1441 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides a Viquitexts, la biblioteca lliure.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Resolució_1441_del_Consell_de_Seguretat_de_les_Nacions_Unides&oldid=32537066»