Resolució 1720 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentResolució 1720 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
Imatge
Identificador de llei o regulacióS/RES/1720 Modifica el valor a Wikidata
Tipusresolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
Data1720 Modifica el valor a Wikidata
PromulgacióConsell de Seguretat de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
Votat perSessió del Consell de Seguretat de l'ONU (Sessió:5560)
 15Nombre de vots a favor, 0 Nombre de vots en contra, 0Nombre d'abstencions Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació31 octubre 2006 Modifica el valor a Wikidata
1719 Modifica el valor a Wikidata
1721 Modifica el valor a Wikidata
TemaSituació al Sàhara Occidental

Obra completa aundocs.org… Modifica el valor a Wikidata

La Resolució 1720 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, adoptada per unanimitat el 31 d'octubre de 2006 després de reafirmar totes les resolucions anteriors del Sàhara Occidental, en particular la Resolució 1495 (2003) Resolució 1541 (2004) i Resolució 1675 (2006) el consell va ampliar el mandat de la Missió de Nacions Unides pel Referèndum al Sàhara Occidental (MINURSO) per sis mesos fins al 30 d'abril de 2007.[1]

Dels 15 membres del Consell de Seguretat, 14 van aprovar un projecte de resolució que incloïa una disposició que expressava preocupació pels abusos marroquins en matèria de drets humans en el territori ocupat del Sàhara Occidental; només França es va oposar, i per tant el paràgraf va ser omès del text final.[2] Els Estats Units havia suggerit acabar la missió durant les discussions prèvies a l'adopció de la Resolució 1720.[3]

Resolució[modifica]

Observacions[modifica]

El Consell de Seguretat va reafirmar la necessitat d'una solució duradora i mútua per al problema del Sàhara Occidental que proporcionaria l'autodeterminació de la població del territori.[4] Tant el Marroc com el Front Polisario i els estats regionals van ser convidats a cooperar amb les Nacions Unides per posar fi al destí polític i arribar a una solució a la disputa de llarg termini.

Actes[modifica]

Es va demanar a totes les parts que respectessin els acords militars aconseguits amb la MINURSO pel que fa a un alto el foc.[4] Es va cridar als Estats membres a considerar contribuir en mesures de confiança per facilitar un major contacte entre persones, com ara visites familiars. El mandat de la MINURSO es va ampliar i el secretari general Kofi Annan fou instruït per informar sobre la situació al Sàhara Occidental. A més, també va rebre instruccions per assegurar un major compliment de la política de tolerància zero amb l'explotació sexual del personal de la MINURSO.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Security Council extends mandate of United Nations mission in Western Sahara for six months». United Nations, 31-10-2006.
  2. «UN shuns W. Sahara rights plea after France objects». Reuters, 31-10-2006. Arxivat 18 October 2012[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-10-18. [Consulta: 18 agost 2017].
  3. Zoubir, Yahia H. North Africa: politics, region, and the limits of transformation. Routledge, 2008, p. 195. ISBN 978-0-415-42921-4. 
  4. 4,0 4,1 Slomanson, William R. Fundamental Perspectives on International Law. 6th. Cengage Learning, 2010, p. 288. ISBN 978-0-495-79719-7. 

Enllaços externs[modifica]