Resolució 1887 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 1887 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
	; ; ;
Identificador de llei o regulació	S/RES/1887
Tipus	resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
Promulgació	Consell de Seguretat de les Nacions Unides
Votat per	Sessió del Consell de Seguretat de l'ONU (Sessió:6191); 15, 0 , 0
Data de publicació	24 setembre 2009
	← 1886 1888 →
Tema	La situació a Haití Països amb armes nuclears; Compartició nuclear; Tampoc, però NPT
Llengua del terme, de l'obra o del nom	llengües sinítiques
Obra completa a	undocs.org…

En la Resolució 1887 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, adoptada per unanimitat el 24 de setembre de 2009, el Consell va dirigir la no proliferació i la prevenció de la propagació d'armes de destrucció massiva al món.^[1]

Detalls[modifica]

Amb aquesta resolució, el Consell busca "un món més segur per a tots i crear les condicions per a un món sense armes nuclears d'acord amb els objectius del Tractat de No Proliferació Nuclear (TNP), en un manera que promou l'estabilitat internacional, i es basa en el principi de seguretat no disminuïda per a tots". Va demanar a tots els països que s'adhereixin a les seves obligacions en virtut del TNP, inclosa la cooperació amb l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica, i que les nacions estableixin mesures per reduir les armes nuclears.^[2]

Adopció[modifica]

El Consell va aprovar per unanimitat la resolució. Excepte Líbia, tots els membres estaven representats pels seus caps d'estat o de govern. La reunió va ser presidida pel president dels Estats Units, Barack Obama.^[3]

Membres permanents del Consell de Seguretat[modifica]

: El president Hu Jintao va votar a favor de la resolució, ja que "per crear un món més segur per a tots, primer hem d'eliminar l'amenaça de la guerra nuclear". No obstant això, va destacar "el dret de tots els països a l'ús pacífic de l'energia nuclear".^[4]
: El president Nicolas Sarkozy va posar l'accent en les "violacions" de les resolucions anteriors d'Iran i Corea del Nord, que no van posar "absolutament cap atenció al que la comunitat internacional [va dir]".^[4]
: El president Dmitri Medvédev va dir que "el nostre principal objectiu compartit era desenredar els nusos problemàtics en el camp de la no proliferació i el desarmament". Va afegir que "el problema de l'energia nuclear pacífica [requeria] una atenció seriosa".^[4]
: El primer ministre Gordon Brown va dir que "amb l'acord unànime [...] sota el lideratge del president Obama, i amb els grans discursos que s'havien fet al voltant del taula ", el Consell" enviava un missatge únic i inequívoc a tot el món" que "els Estats posseïdors d'armes nuclears i els Estats no posseïdors d'armes nuclears" es comprometien a "crear les condicions per a un món lliure d'armes nuclears." ^[4]
: El president Barack Obama, que presidia la reunió, va declarar que "els propers 12 mesos [serien] absolutament crítics per determinar si aquesta resolució" i "els esforços generals per aturar la propagació i l'ús d'armes nuclears" seria un èxit.^[5]

A més, es va instar als països que no havien signat el TNP a fer-ho.

Membres elegits del Consell de Seguretat[modifica]

: El president Heinz Fischer va dir que Àustria estava "molt satisfeta" amb la resolució, però va assenyalar que "les resolucions no eren suficients", ja que "cada Estat ha d'acceptar la responsabilitat i la participació activa".^[4]
: El president Blaise Compaoré es va fer ressò de les opinions de la resta del Consell, declarant que "la qüestió de la no proliferació nuclear i el desarmament [era] en el cor dels problemes relacionats amb el manteniment de la pau i la seguretat internacionals."^[4]
: El president Stjepan Mesić va advocar per un reforç del "paper de les Nacions Unides" i va declarar que "cada país ha de garantir el seu dret a l'ús pacífic de l'energia nuclear".^[4]
: El president Óscar Arias Sánchez va comentar que "no semblava plausible parlar d'un món més segur sempre que ni tan sols s'hagin honrat els acords existents".^[4]
: El Primer Ministre Yukio Hatoyama va acollir amb satisfacció la resolució, recordant que "Japó [havia] escollit caminar per un camí no nuclear [...] per evitar el cicle viciós de la carrera nuclear" i perquè "com a única víctima del bombardeig nuclear, [havia vist] la responsabilitat moral en fer-ho".^[4]
: El representant permanent Abdurrahman Mohamed Shalgham va dir que Líbia volia que "Orient Mitjà fos una zona lliure d'armes nuclears" i va defensar el dret de tots els Estats "a desenvolupar les seves capacitats utilitzar l'energia nuclear i enriquir el combustible nuclear, però només amb finalitats pacífiques." ^[4]
: El president Felipe Calderón va dir que "Mèxic [estava] convençut que la pau i la seguretat mundial [no podia] construir-se sobre l'acumulació d'arsenals nuclears" i que la resolució "ha de ser la primer pas d'un nou favor del desarmament." ^[4]
: El Primer Ministre Recep Tayyip Erdoğan va destacar que hi havia "una necessitat d'un enfocament incremental i sostingut respecte al desarmament nuclear" i va declarar que Turquia creia que "els Estats compleixen plenament amb els seus drets". Les obligacions de salvaguarda han de gaudir d'un accés sense restriccions a l'energia nuclear civil."^[4]
: El president Yoweri Kaguta Museveni es va fer ressò del sentiment del Consell i va subratllar que "Àfrica no estava interessada en les armes nuclears sinó en l'energia nuclear."^[4]
: El president Nguyễn Minh Triết va donar suport al consens del Consell, destacant el compromís del seu país per la no proliferació.^[4]