Resolució 2285 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Consell de Seguretat de l'ONU
Resolució 2285 Emblem of the United Nations.svg
W Sahara Map.png
Data 28 d'abril 2016
Trobada n. 7684
Codi S/RES/2285 (Document)
Subjecte Situació al Sàhara Occidental
Resultat de la votació 10 votaren a favor
2 votaren en contra
3 s'abstingueren
Resultat Adoptada
Composició del Consell de Seguretat
Membres permanents
Membres no permanents
Modifica les dades a Wikidata

La Resolució 2285 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, adoptada el 28 d'abril de 2016 després de reafirmar totes les resolucions anteriors del Sàhara Occidental i en particular les resolucions 1754, 1783, 1813 i 1871, 1920, i 2044 el consell va ampliar el mandat de la Missió de Nacions Unides pel Referèndum al Sàhara Occidental (MINURSO) per un any fins al 30 d'abril de 2017.[1] La major part del component civil de la missió ja no estava a la zona on la missió era activa. Es va demanar que la missió funcionés plenament. També es va demanar a les parts que seguissin treballant en la preparació d'una cinquena ronda de negociacions, i que mostressin la voluntat política per negociar intensament i profundament.

Deu membres del Consell de Seguretat van votar a favor, Veneçuela i Uruguai votaren en contra, i Angola, Nova Zelanda i Rússia es van abstenir. Segons Veneçuela, s'havien ignorat diversos punts de vista diferents sobre la solució del tema. Uruguai es va sorprendre que no es fes referència a la decisió unilateral adoptada pel Marroc pel que fa a la missió de l'ONU. Angola i els altres estats membres van presentar una esmena rebutjada sense debat i que no hi havia hagut negociacions significatives pel Sàhara Occidental. Rússia va dir que el text estava obert a la interpretació, i que encara no s'havien aconseguit resultats positius.[1]

Marroc va decidir unilateralment al març de 2016 reduir gran part del personal civil de la MINURSO i concloure l'oficina d'enllaç militar, després que el Secretari General de l'ONU, Ban Ki-moon, utilitzés la paraula "ocupació" per referir-se a l'annexió del Sàhara occidental. L'absència d'una resposta de l'ONU es va atribuir a la tradicional aliança del Marroc amb França, Espanya, Egipte i Senegal. El Marroc va continuar volent treballar amb la missió.[2][3] El 2006 el Marroc havia posat sobre la taula un pla en que el Sàhara Occidental rebria més autonomia, cosa que va rebre el suport dels Estats Units.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]