Resolució 598 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Consell de Seguretat de l'ONU
Resolució 598 Emblem of the United Nations.svg
Iran-Iraq war-gallery.png
Data 20 de juliol 1987
Trobada n. 2750
Codi S/RES/598 (Document)
Subjecte Guerra Iran-Iraq
Resultat de la votació 15 votaren a favor
0 Votaren en contra
0 s'abstingueren
Resultat Adoptada
Composició del Consell de Seguretat
Membres permanents
Membres no permanents
Modifica les dades a Wikidata

La Resolució 598 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, fou aprovada per unanimitat el 20 de juliol de 1987,[1] després de recordar la Resolució 582 i la Resolució 588, va demanar un alto el foc immediat entre l'Iran i l'Iraq i la repatriació dels presoners de guerra, i que ambdues parts es retiressin a llurs fronteres internacionals. La resolució va demanar al secretari general que enviés un equip d'observadors a controlar l'alto el foc mentre s'arribava a un acord permanent per acabar amb el conflicte. Va entrar en vigència el 8 d'agost de 1988, acabant amb totes les operacions militars entre els dos països i la guerra d'Iran i Iraq.

Després de l'acceptació de la Resolució 598[modifica]

Tant Iran com Iraq han acceptat la Resolució 598 el 20 de juliol de 1988. Tanmateix, l'Iraq va decidir fer un impuls final i va intentar envair a l'Iran, una vegada més, ocupar permanentment Khuzestan i l'Iran occidental, així com assolir els seus objectius des del principi la guerra.[1] L'exèrcit iraquià va atacar la província de Khuzestan, començant amb atacs químics i aeris i, una vegada més, va empènyer cap a Khorramshahr. No obstant això, l'Iran havia anticipat l'atac i va utilitzar la seva força aèria juntament amb els míssils terra-aire per derrotar la força aèria iraquiana, més nombrosa.[1] Les forces iranianes van organitzar l'ofensiva el 25 de juliol i va ocupar 600 km² de territori iraquià.[1]

Ambdues parts finalment es van retirar a llurs fronteres internacionals en les pròximes setmanes, amb la Resolució 598 en vigor el 8 d'agost, acabant amb totes les operacions de combat entre els dos països.[2] Forces de pau de la missió UNIIMOG es van desplegar al territori, i van romandre a la frontera entre l'Iran i l'Iraq fins 1991. Tot i que la guerra ja havia acabat, l'Iraq va passar la resta d'agost i principis de setembre atacant la resistència kurda. Utilitzant 60.000 soldats juntament amb helicòpters, armes químiques i execucions en massa, l'Iraq va assolir 15 poblats amb gasos verinosos, va matar molts rebels i civils i va obligar desenes de milers de kurds a traslladar-se a camps de concentració.[3] Molts civils kurds van emigrar a l'Iran. Al 3 de setembre de 1988 la campanya antikurda va finalitzar i tota la resistència va ser aixafada.[3] 400 soldats iraquians i 50.000 civils i guerrillers kurds havien mort.[3][4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Farrokh, Kaveh. Iran at War: 1500–1988. Oxford: Osprey Publishing. ISBN 9781780962214. 
  2. Dodds, Joanna; Wilson, Ben «The Iran-Iraq War: Unattainable Objectives». Middle East Review of International Affairs, 13, 06-06-2009.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Phase Five: New Iranian Efforts at "Final Offensives", 1986–1887». A: The Lessons of Modern War – Volume II: Iran–Iraq War. Center for Strategic and International Studies. 
  4. Wong, Edward «Hussein charged with genocide in 50,000 deaths». The New York Times, 05-04-2006.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Vegeu texts en català sobre Resolució 598 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides a Viquitexts, la biblioteca lliure.