Vés al contingut

Resolució 886 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentResolució 886 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
Imatge
Faccions armades a territori de Somàlia
Identificador de llei o regulacióS/RES/886 Modifica el valor a Wikidata
Tipusresolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
PromulgacióConsell de Seguretat de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
Votat perSessió del Consell de Seguretat de l'ONU (Sessió:3317)
 15Nombre de vots a favor, 0 Nombre de vots en contra, 0Nombre d'abstencions Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació18 novembre 1993 Modifica el valor a Wikidata
TemaLa situació a Somàlia

Obra completa aundocs.org… Modifica el valor a Wikidata

La Resolució 886 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 18 de novembre de 1993. Després de reafirmar les resolucions 733 (1992) i totes les resolucions posteriors sobre Somàlia, el Consell va examinar la situació al país i va renovar el mandat de la Operació de les Nacions Unides a Somàlia II (UNOSOM II) fins al 31 de maig de 1994.[1]

El Consell de Seguretat va assenyalar la forta millora de la situació a la majoria de les regions de Somàlia per la UNOSOM II, i va reconèixer que el poble de Somàlia era la responsable de la reconciliació i la reconstrucció del seu país, la màxima prioritat de la UNOSOM II, però va insistir que la comunitat internacional volia ajudar en el procés. L'Acord General signat el 8 de gener de 1993 a Addis Abeba i l'Acord d'Addis Abeba de la Conferència sobre la Reconciliació Nacional el 27 de març, per al Consell, van proporcionar una sòlida base per a una solució. En aquest context, el desarmament era crucial per a la pau i l'estabilitat, tot i que el Consell va condemnar la persistència de la violència i els atacs a les forces de manteniment de la pau i ajudar els treballadors i la situació en general va ser una amenaça per a la pau i la seguretat la regió.[2]

Es va demanar al Secretari General Boutros Boutros-Ghali que informés al Consell de Seguretat abans del 15 de gener de 1994 sobre les novetats i un pla actualitzat amb l'estratègia futura de la missió, i el Consell va decidir emprendre una revisió de la missió UNOSOM II abans de l'1 de febrer de 1994 després de rebre l'informe.

Tots els partits, faccions i moviments a Somàlia van ser cridats a complir l'alto el foc i els acords de desarmament i accelerar els seus esforços per assolir la reconciliació política. Era important en aquest respecte que s'assolissin objectius concrets, inclosa la creació de consells comarcals i regionals i una autoritat nacional provisional. Addicionalment, l'establiment d'una policia operativa i un sistema legal va ser important per a aquest procés. Es va recordar a les parts que la major implicació de les Nacions Unides depenia de la seva cooperació per trobar una solució. Es van lloar els esforços diplomàtics dels Estats membres i organitzacions internacionals per incloure totes les faccions a la taula de negociacions.

El Consell va reafirmar que tots els països haurien de seguir observant l'embargament d'armes contra Somàlia imposat a la Resolució 733 (1992), expressant preocupació pels efectes desestabilitzadors dels fluxos transfronterers d'armes a la regió en relació amb la seguretat d'altres països. El Consell va destacar el vincle entre la rehabilitació i la reconciliació, i va animar als donants a continuar contribuint en projectes de rehabilitació en àmbits on es produirien seguretat i reconciliació. Als Estats també se'ls va animar a proporcionar més tropes, equips, diners al procés de reconciliació nacional a Somàlia i va demanar suport per reforçar la UNOSUM II.

Referències

[modifica]
  1. Mayall, James. The New interventionism, 1991–1994: United Nations experience in Cambodia, former Yugoslavia, and Somalia. Cambridge University Press, 1996, p. 194. ISBN 978-0-521-55856-3. 
  2. Wet, Erika De. The chapter VII powers of the United Nations Security Council. Hart Publishing, 2004, p. 158. ISBN 978-1-84113-422-2. 

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  •  PDF Text de la Resolució a UN.org