Resolució 909 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Consell de Seguretat de l'ONU
Resolució 909 Emblem of the United Nations.svg
Minibus in Kigali.jpg
Kigali
Data 5 d'abril 1994
Trobada n. 3358
Codi S/RES/909 (Document)
Subjecte La situació a Ruanda
Resultat de la votació 15 votaren a favor
0 votaren en contra
0 s'abstingueren
Resultat Adoptada
Composició del Consell de Seguretat
Membres permanents
Membres no permanents
Modifica les dades a Wikidata

La Resolució 909 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 5 d'abril de 1994. Després de reafirmar les resolucions 812 (1993), 846 (1993), 872 (1993), 891 (1993) i 893 (1994) sobre Ruanda, el Consell va expressar la seva preocupació pel deteriorament de la seguretat i la situació humanitària al país, particularment a Kigali, i va ampliar el mandat de la Missió d'Assistència de les Nacions Unides per Ruanda (UNAMIR) fins al 29 de juliol de 1994.[1]

Va expressar la seva preocupació pel retard en l'establiment d'un govern de transició i l'Autoritat Nacional de Transició que constituïa un obstacle important als acords d'Arusha. La revisió de la UNAMIR es duria a terme en un termini de sis setmanes incloent el paper de les Nacions Unides a Ruanda si el Secretari General Boutros Boutros-Ghali informava al Consell que no s'havia avançat prou en establir les autoritats de transició.[2]

Es va instar a ambdues parts a resoldre les seves diferències sense demora per tal d'establir les institucions de transició, i malgrat que l'acord de pau d'Arusha no s'havia implementat, es va observar un alto el foc i es va encomanar la contribució de la UNAMIR. El suport continuat a la UNAMIR dependrà de la plena aplicació dels acords d'Arusha. Al mateix temps, els esforços del Secretari General, del seu Representant Especial, dels Estats membres i de l'Organització de la Unitat Africana (OUA) pels seus esforços en el procés polític i per proporcionar ajuda humanitària i altra assistència. Finalment, es va demanar al Secretari General que seguís vigilant els costos financers de la UNAMIR.

Referències[modifica]

  1. Barnett, Michael N. Eyewitness to a genocide: the United Nations and Rwanda. Cornell University Press, 2003, p. 186. ISBN 978-0-8014-8867-2. 
  2. Melvern, Linda. Conspiracy to murder: the Rwandan genocide. Verso, 2006, p. 130. ISBN 978-1-84467-542-5. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Vegeu texts en català sobre Resolució 909 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides a Viquitexts, la biblioteca lliure.